#Astúries
Photo
Casa Gerardo
El restaurant Casa Gerardo, situat a Prendes (Astúries), és una de les cases de menjars més reconeguda del Principat. Amb més de 125 anys d’història, actualment és Marcos Morán, la cinquena generació, qui dirigeix el restaurant.
En poques paraules, ofereixen una cuina tradicional actualitzada que respecte el producte, de molt bona qualitat. I, tant ho fan amb el receptari tradicional d’Astúries com amb el de la família Morán.
Però, és clar, hi ha molts graus i moltes maneres d’actualitzar-se. La seva, per una banda, manté tècniques tradicionals com els guisats, els fregits o els saltejats; però, per altra banda, també utilitza tècniques d’avantguarda com els liquats, la osmosi o la cuina al buit.
Per una banda, dóna valor als ingredients autòctons tant de l’horta asturiana (les mongetes verdes i grogues, la col picuda, les faves, les patates, etc.), com del Mar Cantàbric (la sardina, el lluç, el llamàntol, etc.) i de la ramaderia de la regió com el pitu de caleya i els ous de les gallines Pita Pinta; però, per altra banda, també se serveix d’ingredients foranis com les ostres franceses, el caviar, el plàncton que incorpora gràcies a l’Ángel León o la maionesa que lliga amb la proteïna de la cocotxa enlloc de fer-ho amb ou, que aprèn de Casa Marcelo.
També, per una banda, manté receptari tradicional com les croquetes, la fabada, el compango, la crema de arroz con leche requemada; però, per altra banda, tolera divertimentos visuals i intenta adaptar-se a les tendències gastronòmiques imperants on sembla que t’hagis de renovar per força oferint novetats com si la reiteració (per molt excel·lent que sigui) estés penalitzada.
En resum, una cuina que vol cobrir els gustos de tothom i que sap navegar molt bé entre diferentes corrents culinàries.
Com a primera visita, vam triar el menú ¿A qué jugamos? afegint-hi altres plats com els dos llamàntols. Un menú que ens va semblar de racions molt correctes per a poder menjar i no només tastar.
Per a començar, serveixen una torrada de mantega (tèbia) amb mantega, una mantega que no és salada i que serveixen a molt bona temperatura per poder-la untar.
Serveixen dos pans: un pa de blat de moro i pipes i una xapata tradicional.
APERITIUS FREDS:
Broqueta de cogombre envinagrat, anxova i mantega d’anxova.
Bocadillo cruixent de formatges asturians, un dels aperitius més coneguts de la casa. Es tracta d’un petit entrepà de pasta fil·lo amb una crema de formatges freda. No ens esperàvem pas que fos així, ens l’imaginàvem calent i amb una pasta fil·lo molt menys caramel·lizada.
Còctel sòlid de poma. Un aperitiu amb un regust artificial de poma que trobem contradictori amb l’estil de cuina de la casa.
APERITIUS CALENTS:
Crema de porros amb roger. Excessivament petit, fins i tot com a aperitiu.
Mar y Dehesa. Un bunyol de pernil ibèric Joselito amb sardina laqueada. Una magnífica mossagada calenta i cremosa que es desfeia a la boca. La salabror de la croqueta realçava el punt greixós de la sardina.
Croqueta del compango de la fabada. Una croqueta melosa i amb la intensitat d’un compango ben fumat.
PLATS PRINCIPALS:
Minestrone no salada. Un gaspatxo amb daus de nap, remolatxa, alvocat, tomàquet cherry groc, granissat de pebre verd i api i una sopa de tomàquet. El típic aperitiu que et serveixen per “estimular la gana” i que et veus obligat a menjar per poder començar el menú d’una vegada. Tarden més a recitar els ingredients que el que tardes a menjar-te’l i, a sobre, el trobes obviable.
Salpicón de bugre. Una esquitxada de llamàntol amb el seu corall, maionesa i ou, un punt de vinagre molt suau i oli. El menjar era fred de nevera però el plat (la vaixella) estava calent i el resultat va ser boníssim.
Phaseolus. Mongetes verdes i grogues (frejoles) ben cruetes i servides amb el suquet de la fabada asturiana i amb uns daus de papada ibèrica. Cruixent i tebi, deliciós. Ens va semblar un gran plat.
Cocotxa de lluç cuinada a baixa temperatura, brandada de lluç i un liquat de plàncton. Una delícia. Per una banda, el joc de temperatures servint la sopeta calenta (un suquet que ens va recordar aquestes bases afrancesades de porro amb mantega) i la brandada de lluç un pèl freda. Per altra banda, la cocció de la cocotxa a baixa temprratura, mantenint tot el seu sabor i deixant-li la seva textura tant fina. L’única pega va ser que ho vam trobar excessivament salat.
Ostra francesa Gillardeau nº2, acompanyada d’un pilpil de peix, un toc de plàncton i cítrics i una mica de caviar. Una senyora ostra ben carnosa i servida sencera, sense tallar. Ens van anunciar el plat amb la versió que porta caviar però no l’hi vam trobar. La densitat i la textura sedosa-satinada del pilpil i el seu bon gust van ser excepcionals.
Llamàntol fregit, servit amb rovell d’ou, patates fregides i les puntillas d’un ou ferrat. Possiblement, els dos acompanyaments fregits (les patates i les puntillas) amaguen una mica el gust del llamàntol però el conjunt és un plat per atrapar i captivar el comensal més llamenc.
Servit a part, en una copa, un consomé de llamàntol amb escuma del propi llamàntol.
Llobarro cuinat a baixa temperatura, servit amb col picuda saltejada i un caldo fumat del propi llobarro. Es nota que el peix està fet a baixa temperatura però és greixós i queda de meravella amb la cruixent col picuda (un bon producte, ben típic d’Astúries, que hem trobat als mercats i del que poc se’n parla), pràcticament crua i el caldo fumat del propi llobarro ben calent amb kimchi.
Rossinyols asturians amb rave laminat, daus de poma i llonganissa, safrà i all negre. Una manera ben diferent de cuinar els rossinyols, saltejats però amb un court-bouillon per tal que quedin melosos i no perdin la terrositat. El cas és que, pel nostre gust, els rossinyols van quedar massa tous, semblaven ben bé fets a baixa temperatura i tot. Preferim un toc un pèl més cruixent per a menjar aquests bolets. Un plat que no vam contextualitzar ni entendre a dins del menú. Pot ser com a pont entre el llobarro i el pitu de caleya?
Pitu de caleya amb patates i pimiento del piquillo. El pitu de caleya és un dels grans productes d’Astúries. Es tracta d’un pollaste de raça autòctona asturiana criat a la “caleya”, al “camí” rural, és a dir, en llibertat, sense menjar pinso. S’alimenta del que vol (cucs, blat de moro, llavors, cereals, insectes, etc.) i és més gran que els de granja. Els que utilitzen a Casa Gerardo tenen entre 8 i 9 mesos i fan uns 5 kg. Per a aquest plat, els Morán acostumen a utilitzar únicament la cuixa i la contracuixa de l’animal. En aquest cas, van servir la contracuixa rostida. Pel que fa a la carn, el més sorprenent és el seu color fosc, es podria arribar a confondre amb la carn de colomí i tot. De fet, és un pollastre que podríem situar més a prop de l’àmbit de la caça del que sembla. També destaca el seu gust intens. La carn tenia una textura dura i fibrosa però era perfectament mastegable; en canvi, la pell i el greix de la pell ens va recordar la melositat d’un peu de porc i tot. Diuen que no el maceren, que està guisat i prou. En definitiva, un excel·lent pollastre rostit. Això sí, les patates no eren res de l’altre món i el pimiento del piquillo era simplement correcte.
Fabada tradicional amb el seu compango. Tota una insígnia de la casa. Un plat aparentment contundent servit a ple mes d’agost fet a base de fabes fresques (i no seques de l’any anterior sinó congelades quan arriben a finals d’agost o a principis de setembre), unes fabes cuinades amb molta delicadesa, de manera que quedin tendres però suficientment fermes perquè arribin a taula intactes, gens malmeses.
El suquet era deliciós, ric però tènue; fet, entre altres ingredients, amb el caldo base de Casa Gerardo que fan amb les parts del pitu de caleya que no utilitzen per rostir. Servit a part, el seu compango (xoriç, lacón i morcilla), tots tres de porc blanc i fumats, que vam afegir al plat de la fabada per tal d’unificar els gustos i escalfar una mica més el compango; de fet, no entenem per què el serveixen a part.
En resum, un plat que manté l’essència de la casa però també de la cuina asturiana.
PREPOSTRES:
Minestrone no dulce. La versió dolça de la minestrone no salada. Visualment, amb la mateixa aparença que l’aperitiu però, en aquest cas, van substituïr els daus de nap per poma verda i la sopa de tomàquet per taronja sanguina. La resta d’ingredients, eren els mateixos: daus de remolatxa, tomàquet cherry groc i granissat d’api. El més gustós, el suc vermell de taronja sanguina. Ens va sorprendre que se servís tant poc fred i amb una única cullereta, sempre ens agrada tenir dos coberts per menjar amb més facilitat. Al cap i a la fi, les típiques prepostres que et serveixen per “refrescar” i “netejar” i que et veus obligat a menjar per poder passar al següent plat. Tarden més a recitar els ingredients que el que tardes a menjar-te’l i, a sobre, després de riure la gracieta del joc visual, el trobes un plat obviable.
POSTRES:
Maduixes en almívar amb una xantillí, galeta de maduixa i granissat de maduixa. Amb la bona i variada reposteria que hi ha al Principat, trobem que podrien oferir unes postres molt més treballades, autòctones i tradicionals. I, sinó, servir únicament la crema de arroz con leche requemada.
Crema de arroz con leche requemada. No és un arròs amb llet sinó que es tracta d’una mena de crema catalana feta amb arròs, de manera que queda una textura densa en la que s’hi intueix el gra. Unes postres més interessants per la textura que pel gust, que queda emmascarat pel cremat de la superfície. Per cert, sempre ens queixem de les escasses racions que serveixen a molts restaurants. Doncs, en aquest cas, vam trobar excessiu servir tanta quantitat d’aquestes postres. Una ració que ens va semblar que era estàndard indistintament del número de comensals que hi ha per taula. És l’únic plat que serveixen al centre de la taula, per a compartir, perquè per a ells és molt ancestral.
PETITS FOURS:
Trufa de xocolata
Roca de caramel
Chupito de xocolata (líquid fred)
Pel que fa al servei de sala, ens va semblar un pèl fred, distant i poc coneixedor dels plats. També ens va sorprendre que hi hagués fil musical. I, respecte al servei de vins, el sommelier només va venir un moment, no va fer cap aportació, ni tant sols el servei, i tampoc ens van donar a tastar el vi escollit, servint-lo directament.
Un menú amb alts i baixos però que confirma que Casa Gerardo és un restaurant que s’ha de conèixer per intentar entendre la cuina asturiana dels últims 30 anys.
0 notes
Text
Foro defensa usar el sistema SVIsual en anomenades al 112 per a facilitar la comunicació de persones sordes
Text: lavozdeasturias.es /
Foto: Paco Paredes / EFE
El secretari general de Foro Astúries i candidat a la presidència del Principat, Adrián Pumares, s’ha compromès al fet que les persones amb discapacitat auditiva que visquin a la regió puguin comunicar amb el 112 a través del sistema SVIsual…[…] (lavozdeasturias.es)
View On WordPress
0 notes
Text
Renfe retarda el lliurament de 31 trens a Astúries i Cantàbria per massa grans per passar pels túnels
View On WordPress
0 notes
Video
flickr
029 Cangues de Onís by Joanot
Via Flickr:
Pont de Cangues d’Onís (Astúries) Spain ***************** All right reserved Contact: [email protected] ****************** All my photos in one click
2 notes
·
View notes
Photo
Hi ha un vast oceà per descobrir a través dels sentits i de les percepcions de cadascu ha anat desenvolupant. S'obre una infinitat de possibilitats i de poder arribar a canalitzar-les en forma d'art, paraules i nostàlgia. #DiegoFerrer.
3 notes
·
View notes
Note
Jo no li he dit pas que les minoríes com la gente negra, els asiatics,
romanís o llatinoamericans pateixin menys o que no estiguin oprimides, no ho entenc.
Hi ha gent que utilitza qualsevol excusa per carregar contra el reconeixement dels pobles sense estat (i encara més quan l'estat que ens ocupa és el què defensa els interessos de la majoria de la qual formen part, la castellana en el cas de l'estat espanyol) o altres grups que considerin que poden morir sense problemes. A sobre, aquest està utilitzant l'excusa de "hi ha altres problemes més importants" per deixar de banda aquest problema, que també és important. Em pregunto si realment fa alguna cosa per a resoldre els problemes de les "verdaderas minorías oprimidas en el mundo" o si només les utilitza per a fer callar a d'altres minories oprimides.
Dir que lluitar pels drets de x és una tonteria o poc important quan hi ha gent y que sí que pateix de veritat és una tàctica de distracció, però és què a sobre és una excusa típica d’abusador. Com el típic “les feministes aquí no teniu dret a queixar-vos quan hi ha llocs on tenen problemes de veritat, podria ser pitjor, us podríem estar tirant àcid a sobre com en països del tercer món” (diu, el que no li importen el més mínim les dones dels països del tercer món i simplement ens vol fer callar a les d’aquí). Sempre es podrà trobar a algú que ho tingui pitjor que tu, i això no vol dir que nosaltres no tinguis dret a lluitar per millorar les condicions. I els catalanoparlants definitivament ens sobren les raons per les quals hem de continuar lluitant pels nostres drets.
I no només això, sinó que té molt més sentit lluitar contra l’opressió sistemàtica de la diferència i contra les forces imperialistes homogeneïtzadores en comú, perquè la majoria de les lluites acaben estant relacionades i s’entenen millor entenent també les altres.
Ah, i no puc acabar sense fer referència a això que diu de l’asturlleonès. L'asturlleonès és una llengua minoritària i molts asturians i lleonesos porten temps lluitant per a que es reconegui, sobretot el moviment "oficialidá" a Astúries i els de "León sin Castilla" (enllaço aquí un article sobre la unió forçosa de Lleó a Castella als anys 1980s que va publicar eldiario.es). Té més de 600.000 parlants i en tindria més si se'ls permetés viure en asturlleonès com seria natural.
Copiant-me la idea d'aquest post, es resumiria així:
Però és què per pocs que siguin, això no vol dir que mereixin menys drets, i encara menys a la seva pròpia terra.
L'asturlleonès hauria de ser declarat llengua co-oficial a Astúries i Lleó (+Zamora). Això és un dret bàsic dels asturians i lleonesos, i francament és terrible veure amb quina facilitat aquest comentari està dient que no hi tenen dret. O sigui, per a dir que els catalanoparlants no mereixem ser protegits com a minoria (que som), és a dir, no mereixem ser protegits de cap manera i que el català es pot extingir i no passaria res, es treu de la màniga l'exemple de l'asturlleonès per a dir "mireu, si vosaltres demaneu drets què és el següent, que els asturlleonesos demanin tenir drets? què ridícul!"? Doncs:
Tots els pobles tenen dret a la seva llengua, cultura i autodeterminació. De la mateixa manera que totes les persones són mereixedores de què se’ns apliquin els drets humans. No per ser part d’una minoria més petita passem a ser dispensables, nosaltres també tenim dret a sobreviure. I és horrible que encara haguem d’estar defensant una idea tan bàsica.
Posar-se a definir límits de mida que han de decidir qui mereix accés a drets bàsics i qui no, a part de ser un pas cap al feixisme, és una idea absolutament imperialista; o cal recordar per què el castellà té tants parlants? Com ho van aconseguir a través del genocidi i la imposició? És haver fet tot això el què els fa mereixedors de més drets que els altres?
32 notes
·
View notes
Photo
Posted @withregram • @kramandorra Virrei, el peix desconegut. Un tresor gastronòmic de les serralades submarines de l’Atlàntic que fins fa uns anys només consumien els pescadors de Galícia, Astúries o les Açores. #virrey #virrei #peixdelcantabric #kram #asturies #pescados #mariscos #delivery #restaurante #a #camarones #pescado #seafood #food #pescadosymariscos #comida #carnes #gastronomia #pesca #frutosdomar #camarao #pescador #foodporn #instafood #fish #ceviche #foodie #tilapia #peixe (à Kram Andorra) https://www.instagram.com/p/CURBjwZI7qL/?utm_medium=tumblr
#virrey#virrei#peixdelcantabric#kram#asturies#pescados#mariscos#delivery#restaurante#a#camarones#pescado#seafood#food#pescadosymariscos#comida#carnes#gastronomia#pesca#frutosdomar#camarao#pescador#foodporn#instafood#fish#ceviche#foodie#tilapia#peixe
0 notes
Text
Matías Couso Martínez
Celebram el cinturó NEGRE (Yi Daun)
de Matías Couso Martínez
El passat 19 de juny el nostre company Matías ha superat amb èxit unes proves ben intenses, a Astúries, a la primera convocatòria post-confinament de la FEKM i DA.
Enhorabona Matías!! A seguir progressant i fent salut a l’art de la longevitat!
El nivell va pujant i aquesta disciplina es va consolidant amb força en el…
View On WordPress
0 notes
Photo
La Spagna 🇪🇸 sapevo che ogni luogo mi avrebbe dato emozioni senza fine!!! Io mondo è così, non può che meravigliarmi ogni volta che apro gli occhi la mattina e li chiudo la sera! La parte delle Astúries mi ha lasciato senza fiato perché tra le scogliere e le piccole o grandi città mi hanno fatto piangere più di una volta!!! Sempre con la mascherina 😷 ovunque vado, ma questo non può impedirmi di sognare!! Io e la mia Explorer lo stiamo facendo insieme, perché è grazie a lei se adesso sono qui!!! Dormo in macchina, una volta si è una no, perché l'Europa non è l'Asia o la Russia 🇷🇺, il Portogallo o la Romania. L'arte dell'arrangiarsi, sta tutto qui. Godetevi le foto che nei prossimi giorni ci saranno importanti novità! 👍🏻 👍🏻 "il mondo è la tua casa la strada il mezzo per vederlo" La strada sia sempre con voi Io&Explorer . Spain 🇪🇸 I knew that any place would give me endless emotions !!! This is the world, it can only surprise me every time I open my eyes in the morning and close them in the evening! The part of the Astúries left me breathless because between the cliffs and the small or big cities they made me cry more than once !!! Always with the mask 😷 everywhere I go, but that can't stop me from dreaming !! My Explorer and I are doing it together, because it's thanks to her that I'm here now !!! I sleep in the car, once upon a time there is no, because Europe is not Asia or Russia 🇷🇺, Portugal or Romania. The art of getting by is all there. Enjoy the photos that there will be important news in the coming days! 👍🏻 👍🏻 "the world is your home the way the means to see it" The road always be with you Me & Explorer (presso Playa del Silencio, Asturias, Spain) https://www.instagram.com/p/CGR5A-7FpG8/?igshid=b3hczi2utq5f
0 notes
Photo
Pomme Sucre
Al costat del Mercado de Sur de Gijón trobareu la pastisseria/forn de pa/cafeteria d’en Julio Blanco, un dels millor pastissers d’Astúries. Ideal per a fer un cafè abans d’anar a plaça, ja que els horaris d’apertura del mercat indica les 8 però moltes parades segueixen tancades fins les 9 o més tard.
1 note
·
View note
Video
flickr
2019 - Àrea 77 by Joanot Bellver
Via Flickr:
Àrea 77 (Tarancón) Castella-La Manxa, Spain ***************** All my photos in one click - Fluidr - 500px - Recent - Interesting - Random - Sets - Google Plus - Pinterest - Tumblr - Twitter - Explorer - Facebook - My Albums - My collections - ************ No Awards, Please! All right reserved Contact: [email protected]
#Camí#Viatge#Astúries#Galiza#Galicia#Principat#Joanot#Joanot Bellver#2019#Maig 2019#bancals#camps#Natura#Roselles Puppet#Amapolas#Area //#Tarancon#Castella-la Manxa#Spain#1996
0 notes
Photo
. . Lagos de Covadonga ____________________ Asturias - Spain _______________ Imposible olvidarme de los cachopos, de su chorizo a la sidra y esas estampas subiendo para los lagos de Covadonga, un paisaje que no deja indiferente a nadie, puxa Astúries!! Feliz jueves mozuel@s _______________________ #asturias_ig #asturiasmola #naturaleza_asturias #ig_asturias #estaes_asturias #loves_asturias #total_asturias #planetaasturias #asturias #spanishworld #visitspain #ok_spain #ig_masterpiece #earthfocus #ok_europe #Incredible_shot #dreamingtravel #monumentalspain #Main_vision #destinationearth #loves_spain #tourtheplanet #naturaleza_spain #Ig_MyShot #igersspain #estaes_espania #spaniswonderful #turismospain #turismeurope #amazing_longexpo (en Lago Ercina)
#turismospain#naturaleza_asturias#main_vision#destinationearth#asturias#estaes_asturias#spanishworld#ok_spain#planetaasturias#monumentalspain#ok_europe#loves_spain#asturias_ig#spaniswonderful#total_asturias#amazing_longexpo#igersspain#loves_asturias#dreamingtravel#turismeurope#visitspain#asturiasmola#ig_myshot#earthfocus#naturaleza_spain#tourtheplanet#ig_masterpiece#incredible_shot#ig_asturias#estaes_espania
190 notes
·
View notes
Note
https://youtu.be/QFcSsVHoaCo
Lmao què en penses d'això? A mi m'ha fotut una mica, i els comentaris que n'he vist- 🧍🏻♂
Té més vídeos sobre Catalunya, però jo ja...
Lol, pura propaganda. Repeteix el mateix que qualsevol discurs de C's, PP, VOX o PSC/PSOE. No aporta cap argument nou.
(Qui estigui llegint aquest post i no hagi vist el vídeo, la veritat és que ni tan sols li recomano que el miri, no val la pena donar-li més visualitzacions per sentir el mateix discurs de sempre. El que sobta és que ho diu un americà, però està repetint el discurs C’s. Resum perquè no us calgui mirar-lo si voleu llegir aquest post, és un vídeo de 10 minuts d’un americà al lavabo de casa seva que mira un vídeo d’Òmnium i “reacciona” a cada frase desmentint-la.)
No em sorprèn que digui això sobre Catalunya sentint el que creu sobre les dones quan parla de la llei d’igualtat de gènere. Diu que no hi ha cap desavantatge en la societat per ser dona, que les dones menteixen als tribunals acusant a homes de ser violadors, i diu que si les feministes volguessin la igualtat estarien defensant als homes acusats de violació.... Ja, veiem d’on venen les idees. Ho confirma més endavant, quan utilitza Intereconomía (cadena de televisió neofranquista) com a font fiable.
El que em sembla bo d’aquest vídeo és que és un resum de tots els arguments que tenen contra l’autodeterminació de Catalunya, molts dels quals aplicables també a altres estats contra l’autodeterminació de les nacions sense estat. Per això desgranaré cadascun dels seus arguments, ens és útil conèixer-los perquè tard o d’hora ens els tornaran a repetir segur.
Repàs del que diu:
1. No es pot declarar la independència perquè va en contra de la llei espanyola
Això és la típica excusa per defensar l'status quo sense haver de donar motius. Legal no és igual a ètic. L’esclavitud era legal i això no vol dir que estigués bé, i les dones no podíem votar i això no vol dir que el fet que les dones votin en una democràcia sigui una cosa dolenta. La llei són un conjunt de normes que crea un poder (amb més o menys intervenció del poble, després ho comentarem) amb un seguit d'objectius.
Un dels principals objectius és perpetuar el poder existent. Una dictadura farà lleis que permetin la continuïtat de la dictadura (no tenir un límit de temps durant el qual es pot tenir un lloc públic, etc), una democràcia farà lleis que permetin la continuïtat de la democràcia (fixar cada quant hi haurà eleccions, com funcionaran, qui es pot presentar, qui pot votar i qui no, etc), una monarquia el mateix per la monarquia (drets de successió, delegació de poder en els ministres i la noblesa, etc) i així qualsevol sistema. Un Estat que basa una part significativa de la seva economia en la riquesa que s'extreu de Catalunya i no es retorna veuria trontollar el seu poder si el deixés anar, i permetent la independència de Catalunya obriria la porta a la independència d'altres nacions com el País Basc i Galícia, a més de la resta dels Països Catalans sota domini espanyol i un possible replantejament el model de supremacia castellana-madrilenya a la resta de comunitats (no només l'Aragó, Astúries, etc que també tenen llengües pròpies, sinó fins i tot un replantejament de l'equilibri territorial que desmoroni el centralisme característic d'Espanya).
Un altre objectiu de les lleis és l'ideològic. Sovint corre la idea que les lleis no han de ser ideològiques, que el govern ha de governar "per a tothom" (com allò de "gobernar para todos los catalanes", us sona?) però això és impossible, perquè qualsevol decisió està sempre afectada per la ideologia, i això és bo o dolent segons si hi estàs d'acord o no. En el cas de l'Estat espanyol, moltes lleis estan basades en la ideologia dominant la qual, justament pel fet de ser la dominant, es justifica dient que no és ideologia, que les ideologies són les altres. (Igual que quan els nacionalistes espanyols diuen que els nacionalistes som nosaltres, a ells mateixos no es veuen com a nacionalistes perquè són la ideologia dominant, simplement ho veuen com allò "normal", no ideològic). Això inclou des de les lleis que regulen la llibertat d'expressió (per exemple les injúries contra la corona o l'enaltiment del terrorisme), el dret a utilitzar les llengües que no siguin el castellà (exemple, informe detallat), o les que s’oposen a l’autodeterminació dels pobles, entre moltes d’altres. La ideologia dominant des de fa segles a Espanya està clarament basada en el supremacisme castellà, i les lleis ho reflecteixen. Estretament relacionat amb això, l’Estat espanyol fa molts segles que ha tingut com a ideologia dominant l’imperialisme, i encara avui en dia, adaptat a l’actualitat (és a dir, no pots envair territoris externs però el que encara estigui ocupat per l’Estat ho pots tractar com vulguis), continua com una de les idees més presents en la ideologia dominant, en la majoria dels casos inconscientment.
Altres objectius de les lleis són objectius que, en el moment en què es creen aquestes lleis, serveixin per intentar solucionar un problema que estigui passant en aquell moment. En el cas de la Constitució espanyola, el context històric és el final de la dictadura franquista i l’intent de transició a una democràcia on els poders del franquisme puguin mantenir els seus privilegis.
2. Els catalans van acceptar aquesta legalitat quan van votar a favor de la Constitució el 1979
Això torna a ser un argument que no va enlloc, es podrien comentar moltes coses però em centraré en tres.
Primer de tot, aquí està passant per alt el context històric d’aquella decisió. Era un moment d’esperança perquè acabés el règim, sí, però també de por i inseguretat. La gent no sabia què passaria o si hi hauria un altre cop d’estat (hello 23F) i en qualsevol moment es tornaria a la dictadura. És normal que presentats amb dues opcions -dictadura o aquesta petita democràcia que ens ofereixen- molta gent s’aferrés al canvi que es proposava. Encara que no estiguessin d’acord amb tots els punts de la Constitució o creguessin que hi faltaven coses, és la idea del “més val Torrefeta que Castellserà” o “más vale pájaro en mano que ciento volando”; tu de moment agafa el que tens no sigui que et quedis sense res, després si cal ja construirem la resta del castell o caçarem més ocells.
La segona raó és sobre la pròpia natura del referèndum. No va ser un procés participatiu on la gent pogués debatre i aportar idees, sinó que la Constitució la van escriure uns representants. I, un cop feta, el referèndum et donava dues opcions: sí o no. I molta gent entenia: sí o tornem a la dictadura. És per això que Alianza Popular (el que des del 1989 coneixem com a Partido Popular) va votar en contra de la Constitució.
També hi va votar en contra partits d’esquerres independentistes com Euskadiko Ezkerra i van cridar a votar “no” o a l’abstenció el PSAN-P, ERC, BTC, Herri Batasuna, Unión do Povo Galego, Movimiento Comunista, Bandera Roja, Organización de Izquierda Comunista...
Tot això va existir. I tal com es veu al vídeo, un 32,09% de la població de Catalunya es va abstenir.
Tot i això, va guanyar el sí a la Constitució. És a dir, segons la lògica de la democràcia representativa, la població de Catalunya va donar el seu consentiment a ser governada per aquesta Constitució.
Però han passat anys, han canviat generacions i ha canviat el context polític i social. A mi, que els meus avis donessin el seu consentiment a aquestes lleis, no em diu res, perquè a mi ningú me l’ha demanat, el consentiment. Que altres persones, en un altre moment i en unes altres condicions diguessin que sí no justifica que s’hagi de seguir implementant pels segles dels segles. En un sistema sa, la gent sempre hauria de poder mostrar el seu desacord i canviar el que calgui. I els catalans hem demostrat amb escreix que no hi estem d’acord. És lícit i hauria de ser més comú, perquè és bo que la societat progressi i canvii d’opinió al llarg dels anys. I ho hem demostrat a través dels canals acceptats al sistema democràtic, tant a les urnes com en manifestacions pacífiques.
(Per altres coses sobre el referèndum de la Constitució, deixo un article publicat a El País el 7 de desembre del 1978, dia després del referèndum que va aprovar la Constitució, que explica com milers de persones no van poder votar perquè el cens tenia errors i en algunes províncies les irregularitats van arribar fins al 30%. https://elpais.com/diario/1978/12/07/opinion/281833202_850215.html)
Els catalans van acceptar el segon article de la Constitució que diu que tota la nació [Estat espanyol] ha de votar si algú es vol independitzar.
Aquesta llei va en contra del dret internacionalment reconegut a l’autodeterminació.
Article 1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de la ONU: “1. Todos los pueblos tienen el derecho de libre determinación. En virtud de este derecho establecen libremente su condición política y proveen asimismo a su desarrollo económico, social y cultural.” (Font)
On s’és vist que l’oprimit hagi d’aconseguir que l’opressor voti donar-li la llibertat? Mentre una de les dues parts no doni el seu consentiment en estar en aquesta situació, té dret a marxar-ne. És com un divorci, imagina que un maltractador diu a la seva parella que, tot i que ella vulgui el divorci, no es poden divorciar perquè ell no ho vol.
3. La comunitat internacional reconeix la llei espanyola, per tant ningú [s’entén: cap estat] reconeixerà mai una Catalunya independent.
La llei internacional passa per sobre de la llei espanyola, i ja hem mencionat què en diu l’ONU. A més, Espanya és membre de la ONU i ha signat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Només cal mirar els últim anys per veure el cas de la República de Kosovo. Es podria dir el mateix, que “la comunitat internacional reconeix la llei Sèrbia”, i tot i així molts països reconeixen la independència de Kosovo, incloent-hi els Estats Units, França, Alemanya, Itàlia, el Regne Unit, el Japó...
Òbviament és difícil que se’t reconegui com a estat independent sense que l’estat ocupant t’alliberi per voluntat pròpia, però això acaba passant tard o d’hora si realment fas efectiva la independència.
En realitat, ets independent quan deixes de dependre de l’estat ocupant. Així de fàcil. Si et comportes com a estat independent, ets de facto independent. Els reconeixements ja acabaran venint, un avantatge que tenim davant de Kosovo és que Catalunya és un fort motor econòmic a Europa i a molts estats i grans empreses els convé tenir accés al nostre mercat i fins i tot tenir-hi seu.
4. Les lleis que aprova el Parlament de Catalunya però no es poden implementar perquè les tomba el Tribunal Constitucional espanyol (llei de pobresa energètica, igualtat de gènere, energia nuclear) en realitat no les podia aprovar en primer lloc, per tant no és culpa del TC sinó que el Parlament de Catalunya fa coses il·legals.
Literalment la funció del Parlament de Catalunya és crear i modificar lleis a Catalunya. El vídeo apunta a contradiccions en la legislació, que és justament el que estava rectificant el Parlament. Així funcionen les lleis. El Parlament elegit democràticament pels habitants de Catalunya ha de poder legislar d’acord amb els programes amb els què s’ha presentat.
A més, les mentides que diu sobre les acusacions de violació el deixen retratat. No entraré a discutir-ho perquè sinó se’m farà massa llarg el post, però espero que tothom que segueix aquest blog ja sàpiga que no és veritat. L’únic motiu que dona contra la llei d’igualtat de gènere és que no cal, que les dones som unes pesades per queixar-nos i que ja tenim avantatge en la societat respecte als homes. Uf.
Tanca aquest apartat dient que totes les lleis que va aprovar el Parlament eren il·legals i que “if you guys want legal change in Catalonia, do it the legal way and not the illegal way” (“si voleu un canvi legal a Catalunya, feu-ho de la manera legal i no de la manera il·legal”). Justament, tot el procés independentista català s’ha basat en seguir les lleis internacionals i, fins on ha sigut possible, la llei espanyola. S’ha fet a través de la representació de partits polítics legals votats en eleccions democràtiques legalment acceptades per l’Estat espanyol. Tot el canvi s’ha fet de manera legal, justament hi ha gent que ens acusa d’haver sigut massa legals, acceptant la legalitat de l’opressor.
5. El referèndum no es podia fer pactat amb l’Estat perquè va en contra la llei espanyola
Repeteix el mateix del punt anterior per la llei de referèndum. Com ja hem dit, està reconegut per les Nacions Unides i és un dret fonamental de tots els pobles.
Si la llei espanyola no recull aquest dret, el problema no el tenen els qui volen exercir el dret, sinó la llei espanyola, que s’ha de canviar. Però clar, això mai se’ls acudeix proposar-ho perquè va en contra de la seva ideologia imperialista.
6. El vídeo d’Òmnium diu que els polítics espanyols estan negant que hi hagués violència policial l’1 d’octubre i inclou vídeos i so del Ministre d’Exteriors dient que no hi va haver violència policial i que les fotos i vídeos d’aquell dia són falses. L’home que fa el vídeo diu: ningú està negant que hi hagués violència policial, Òmnium s’ho inventa.
Justament uns pocs segons abans de dir això, el mateix vídeo mostra a polítics negant-ho. Ell mateix ens ha mostrat les proves i ara ho nega per fer veure que ens fem les víctimes sense motiu. Ell mateix es contradiu, i queda clar que no és per ignorància (perquè ens acaba de mostrar les proves) sinó per reforçar el seu discurs.
Aleshores diu que la gent va mentir, dient que els havien pegat el dia del referèndum quan no era cert. La prova d’això que mostra és un vídeo del programa El gato al agua de la cadena de televisió obertament feixista Intereconomía i fotos d’internet. Si van corre imatges equivocades, és un error i no s’ha d’agafar aquell cas. Però utilitzar 4 fotos per dir que els centenars de persones ferides l’1-O mentien és una fal·làcia. Això no nega la violència policial massiva que hi va haver aquell dia.
I per cert, diu 1-0 (“one zero”) en comptes de “one O”, no sap ni que 1-O vol dir 1 d’Octubre. Si has de fer un vídeo sobre el tema, això és bàsic de saber.
7. La gran majoria de catalans no dona suport al referèndum.
Simplement és mentida.
Tal com diu Newtral.es, depenent de les enquestes que consultis els resultats són diferents. Hi ha empreses que han fet enquestes segons les quals el 80,4% dels catalans està a favor d’un referèndum sobre la independència (no necessàriament estan tots a favor de la independència) i un va arribar a la xifra baixa de 42,4%. La majoria donaven una mica per sobre del 60%.
Una manera de mirar-ho sense haver d’utilitzar enquestes que paguen diferents empreses és mirar els resultats electorals. Més de la meitat de l’electorat de Catalunya havia votat opcions a favor del referèndum (independentistes i els Comuns, que al 2017 deien que votar estava bé i votarien no).
Però estant en una democràcia, per què ens hem de preguntar si tenim dret a vot? Simplement anem i votem, i dius si hi estàs en contra o a favor o t’abstens, com es fa amb totes les altres eleccions. O ens faran votar sobre si tenim dret a votar? O per això ens haurien de fer votar si tenim dret a votar que si tenim dret a votar? I així successivament fins que entrem en un loop de referèndums sobre referèndums /j.
8. Pocs catalans volen la independència de Catalunya.
No és cert, però la manera més fàcil de comprovar-ho és que tots els habitants de Catalunya majors de 18 (o 16) anys votin, i així sabrem exactament quants ho volen i quants no. És a dir, un referèndum.
9. Els independentistes van decidir el resultat del referèndum abans que aquest es celebrés.
Mentida i utilitza proves falses d’unes gravacions que la Guardia Civil va donar a El Periódico (suposo que recordem el caos que era El Periódico i les seves notícies falses aquells mesos, culminant amb literalment representats de la CIA havent de desmentir les notícies falses que publicaven sobre Catalunya i la CIA). A més, hi havia observadors internacionals i els vots es van comptar de la mateixa manera que en qualssevol eleccions normals.
Ara, si aquest argument fos honest i li preocupés de veritat la veracitat dels resultats del referèndum, demanaria un referèndum pactat que es pugui celebrar en condicions normals i completament legals, de manera que no hi hauria dubte sobre els resultats. Però no, només ho diu per desprestigiar l’1-O i tothom qui defensa un referèndum.
I aquí s’acaba el vídeo.
¯\_(ツ)_/¯
Gràcies anònim per enviar-nos-el! I, com sempre, tothom qui vulgui pot comentar si creieu que ha faltat alguna cosa.
23 notes
·
View notes
Link
ESPAÑA: 60 POSTS QUE AYUDAN PARA VIAJAR [14]
Playa de las Catedrales. Foto: Pixabay
15 cosas que ver y hacer en León: Monumentos, tapas y más | Mochila Expres
Dónde reservar la entrada a la Playa de las Catedrales (Galicia 2019) | Aprendizaje Viajero
Ruta por Cantabria: ¿Qué ver en Bárcena Mayor? | Rutas por España
Logroño en 11 visitas. La Rioja (España) | Turisteando el mundo
5 planes para hacer en Toledo | Alpargata Viajera
16 cosas que ver en Alcalá de Henares | Mochila Expres
Liérganes: qué ver en el pueblo y alrededores | Viajes de Primera
Qué ver en La Coruña en dos días - Tramando Viajes
Las Bárdenas Reales, el desierto de Navarra | En el mundo perdido
Qué ver en Santander en un día | Mochila Expres
Qué ver en Valencia en un día - Mapa, guía, dónde comer, etc... (2019) | Aprendizaje viajero
Playas de Ferrol: paraíso en la Costa Ártabra | Hanway
Viaje a Islas Cíes . Como solicitar el permiso para visitar Islas Cíes | Al vientooo
Pueblos de la Arquitectura Negra de Guadalajara – MundoViajando
Ruta de arte urbano en Valencia | Buscando sitios chulos
25 cosas que hacer en Valencia (muchas gratis) (2019) | Aprendizaje viajero
Una ruta con lo mejor que ver en Albarracín en un día. Y su Sierra | Lugares que visitar
El Monasterio de Piedra, un vergel de agua y color | Divertydoo
Museo de la Siderurgia de Asturias – MundoViajando
Qué ver en Santillana del Mar | 10 Cosas qué hacer en un Pueblo Bonito | Fotocollage de Viaje
7 lugares que visitar en Alicante ciudad | Viajar por España
A mamá le gusta viajar: Mirador Sierra del Perdón y recorrido por Pamplona
¿Dónde dormir en Zamora? Los hoteles que suelo elegir | Se hace camino al andar
La ruta de las pasarelas en Alquézar | La elegancia de viajar
10 lugares que visitar en Extremadura en verano | Medio Penique
Segóbriga romana qué ver y cómo llegar | Un blog de Palo
8 razones para visitar Asturias, España | Que hacer en Asturias
Catedral de Ciudad Real | Viajando con Abraham
Ruta por Santander: qué ver y hacer en dos días | Rutas por España
La mejor ruta de pinchos por la calle Laurel - Logroño (2019) | Aprendizaje viajero
5 imprescindibles que ver en La Rioja | 365 Sábados viajando
RACÓ VIATGER de Mariló: DESCOBRIM ASTÚRIES
Cinco visitas imprescindibles en un fin de semana en Astorga | Diario del viajero
Qué ver en Zamora capital en dos días | Vero4Travel
Qué ver en Gijón en dos días. Un paseo por la ciudad más grande de Asturias | Lugares que visitar
Que ver en Villanueva de los Infantes y los Campos de Montiel | El viaje me hizo a mi
Fotografiar buitres en Extremadura: cómo y dónde | Los viajes de Ali
Asturias, una región perfecta para el turismo deportivo – MundoViajando
Ruta por la provincia de León: ¿Qué ver en Villafranca del Bierzo? | Rutas por España
Road trip por la Costa Gallega – Un Plan Infinito
Nuevas rutas en tren por Asturias | Viajeros en ruta
Ruta por Santander en 24 horas | Un mundo para 3
ElLioDeAbi: Descubre Santander en dos días
Las mejores playas de Santander para este verano |- Los viajes de Wircky
Donde me dejes llevarte: Palacio Ducal de los Borja (Gandía)
17 lugares imprescindibles que ver en Zaragoza (mapa 2019) | Aprendizaje viajero
QUÉ VER Y QUÉ HACER EN EL VALLE DE TENA: Explorando el Alto Gállego | Mi familia viajera
Ruta por las esculturas de Oviedo | Rutas por España
Qué ver en Cáceres en un día, una ciudad muy medieval | Preparar Maletas
Qué ver en Gijón: de Occidente a Oriente | Haz La Mochila
Un día en Cangas de Onis y Covadonga | Viajes y rutas
Qué ver en Pamplona, más allá de Sanfermines – Loc@s x los viajes
UN DÍA EN COMILLAS, JOYA DE CANTABRIA | Andén 27
Una noche en la Sierra de Gredos: Objetivo Almanzor | Diario senderista
Cascada del Hervidero - Turismo y Lugares Que ver en España | Enpareja2
Road trip - Ávila, Salamanca y Segovia | Tramando Viajes
Las mejores rutas en coche para descubrir España este verano | Rutas por España
Qué ver en SEGOVIA en un día | Sinmapa
Campos de lavanda en Brihuega (Consejos prácticos) | El rincón de Sele
Excursión y senderismo en los Lagos de Covadonga en Asturias | Preparar Maletas
0 notes
Last Seen Blogs
miamlsunshine
Champagnemami
gesnounou
Faptiste Rafood
preplay-blog-blog
*preplay and deer
mmaloney51
Untitled
axelglobal-blog
Untitled