🔮"On this night, by Crystal's Light, I activate my Witch's Sight" 🔮⠀ The mind's eye, the gateway to imagination and visualization. Have you ever noticed that when you're not trying too hard, your mind's eye paints vivid pictures, with moving scenes and rich colors? But as soon as you focus on it, it becomes a bit harder. As we age, our mind's eye may weaken, but it's never too late to strengthen it through visualization and meditation.🧠💡

Rewards

Bof esq nose si tornarme a deixar els cabells llargs o tallarmels ja

Going through my Amics de les Arts renaissance era because 16-year-old me had no idea what they were doing sorry

miraz la sierra de guara que bonicaaaa🥺🥺🥺

els indepes catalans pro israel... tot bé a casa? com podeu denunciar l'opressió per part d'espanya que hem sofrit i després donar-li suport a un estat que està fent el mateix en una altra part del món?

us en recordeu de com ens van dir (i ens segueixen dient) terroristes per voler l'autodeterminació? les càrregues policials del 1-O? la persecució dels líders polítics? denuncieu aquestes coses però no podeu estendre la mateixa solidaritat cap als palestins, que porten 70 anys d'apartheid inclosa una campanya amb la mateixa retòrica que titlla a qualsevol resistència, per molt pacífica que sigui, de terrorisme? no m'hauria de sorprendre perquè per desgràcia la meitat dels indepes són feixistes autòctons però m'esperava més, la veritat.

No entenia RES fins la meitat del vídeo

M'agrada tocar el baix perquè el baix és una mica com el que arriba a una festa, seu en un racó i parla molt fluixet i amb molt poques persones i, quan marxa, la meitat dels assistents han quedat intrigats (friquis), i l'altra meitat (adults sans i funcionals) amb prou feines s'han assabentat que hi era, però a ell tot això se la bufa.

Story I’ve been meaning to tell you for a while

In my car, I talk to Siri a lot.  I ask when the sunrise/sunset is, then set timers for that exact moment.  I have playlists for all occasions.  An I’m constantly using her to ad tings to my to-do list.

To activate Siri, you say “Hey, Siri!”

I also aress the four corners - both on the ride to an from work.  Fun/easy meitation, since the four directions are all there in front of me... either in front of me, to the side or in my rearview mirror.

That’s when I either either list the things I’m thankful for, or make my requests. 

There are prayers I have to invoke the elements, but sometimes  I just say “Hey, East!” 

I amused myself one evening when, instead of saying “Hey, East!” to list the thigns I was thankful for, I said “Hey, Siri!”

That’s it.  That’s my story.

Túnica Turkmenistan. 1ª meitat segle XIX. The Metropolitan Museum.

Moderant el caos

30 de gener del 2023

He moderat una xerrada que ha acabat amb els Mossos emportant-se els ponents. M'explico. Ja fa un temps em van trucar d'una revista on fa anys col·laborava escrivint textos sobre arquitectura. I diràs: "tu en saps, d'arquitectura?". I òbviament la resposta és que no, però soc periodista, es tracta de fingir que pots parlar de tot si saps trobar amb qui. Total, que em van trucar fa un temps dient-me si em venia de gust moderar una conversa entre dos arquitectes amb l'objectiu que reflexionessin sobre l'urbanisme del futur. Me la paguen, així que vaig dir que sí, perquè ara que m'acosto als 30 m'he tornat més pessetera (i pobre). La cosa era senzilla: la conversa havia de durar com a molt tres quarts d'hora, per això sortia a tres o quatre preguntes pels dos ponents: una així més genèrica, dues perquè s'enganxessin una mica (és a dir que hi pogués haver una mica de debat) i una ja més típica, del pal "quins reptes tenim". Puntualitzo que no soc de les que fa aquesta merda de preguntes, tipo "l'habitatge cooperatiu, què?", o "i la visió de gènere, què?".

Ha començat bé, o almenys m'ho ha semblat al principi. Han fet una exposició sobre el panorama actual, han citat el model Colau i les superilles, han parlat de la transició ecològica... Tot anava sobre el previst, sí. I de cop quan he encetat el següent tema sobre quins aspectes socials determinen l'arquitectura de les ciutats, s'han enganxat. Els anomenaré Fulano i Mengano, per por de les represàlies (a veure si els arriba aquest text i encara em quedaré sense cobrar, que de moment no m'han pagat). El Fulano s'ha sentit agredit, textualment "insultat", perquè el Mengano -segons Fulano- ha insinuat que la mobilitat no era més que una derivada de l'empobriment general de la societat. La meva cara mentre això passava era de pòquer total, no sabia molt bé on mirar, així que primer he mirat l'ampolla d'aigua mig buida, i quan la conversa s'ha escalfat he mirat el rellotge per certificar que encara quedava més de la meitat de l'estona prevista. M'he cagat en Déu internament i els he demanat als dos que per favor respectessin els torns de paraules i que no es faltessin el respecte. Murmuris generals per part del públic, enfadat amb els dos arquitectes ferits d'ego, que continuaven retraient-se coses por lo bajini. Sorprenentment, m'han fet cas tant el Fulano com el Mengano i han callat. Però només havia fet que començar el drama.

Quan he volgut obrir el següent meló sobre la relació amb la perifèria de les ciutats, s'han tirat els plats pel cap. El Mengano venia escalfat de casa, es notava que buscava el merder des que s'ha assegut al sofà des d'on presumptament havien de defensar les seves tesis com a persones educades i desenvolupades que s'espera que siguin. I quan dic que s'ha escalfat, vull dir que al pavo no se li acut res millor que llençar un zasca al Fulano, dient-li "pringat". Pringat. És que a sobre escull aquesta paraula, que és de ser pringat voler-te ficar amb algú dient-li pringat. Total, que el Fulano s'ha enfadat de veritat i s'ha aixecat de cop del sofà: "Què m'has dit, subnormal?". Subnormal. Pel meu gust, ha escalat massa ràpid aquest emprenyament, no té cap sentit passar de 'pringat' a 'subnormal' només a la primera rèplica. És de P3 de baralles, no? En fi, que el Mengano s'ha aixecat també al moment. No he reaccionat. I el Mengano li pregunta: "m'estàs dient subnormal?", mentre li posa les mans a la camisa agafant-lo del coll. I ja tot després ha sigut molt ràpid. El primer que he fet ha estat apartar-me, perquè el Fulano li ha fotut un cop de puny a la cara que quasi el tira a terra i de pas, em tira a mi a terra. La gent del públic cridava "pareu, pareu", i llavors han començat com els crits i corredisses entre els assistents. I de cop a sobre de l'escenari ja hi havia dos homes de l'organització, intentant-los separar. I el Fulano vinga a cridar: "que sé on vius, rata", i l'altre "calla, desgraciat, o et trenco la cara". Coses així.

I de cop, els Mossos. No sé què collons hi fotien allà dos Mossos, però allà estaven. Un agent: "Senyors, siusplau. Parin". I llavors passa el que fa rodona la tarda més esperpèntica que conec: el Fulano empeny el Mosso i el Mengano li diu al poli: "Tu calla, que no pinteu res aquí". I mare meva la que s'ha liat. El Mosso dient-li que callés, que no pot desafiar l'autoritat, que el denunciaria, i el Mengano vinga anar dient que els deixessin trencar-se la cara en pau, que marxessin si no volien acabar apallissats i no sé quines coses més. "Vine, sortim d'aquí", de cop un dels de l'organització ha vingut a per mi i m'ha tret d'allà.

Un cop fora, s'ha encès un cigarro i me n'ha ofert un mentre em deia: "Em sap greu, no entenc què ha passat. És veritat que el Fulano i el Mengano tenen perspectives diferents, era la gràcia de la conversa, però no m'imaginava que fos tant". Jo tampoc, li he dit, "Perdona'ns aquest show. Et pagarem 100 euros més per les molèsties". No li he dit res, he acceptat el cigarro i crec que amb això ja he fet el dia.

Guacamole

INGREDIENTS: 3 alvocats 1 ceba petita 2 grans d’all 1 tomàquet madur 1 llimona Sal Per acompanyar: doritos, pastanaga, cogombre PREPARACIÓ: Partir els alvocats per la meitat per la part llarga i treure’n la polpa amb una cullera. Posar-ho en un bol i aixafar-ho bé. Picar ben petita la ceba, l’all i el tomàquet, afegir-ho a l’alvocat aixafat. i barrejar bé. Posar-hi sal al gust i esprémer mitja…

View On WordPress

Xd mates del social avui mha fet molta gràcia sortir super feliç i llavors veure tota la gent plorant a fora

Nova obsessió <3

El mateix 10 de maig ens retrobem amb la Xesca i la resta de gent que anem amb el guia Essam. Visita exprès als Dos Colossos de Memnon i partim cap a la Vall dels Reis. Són quarts de 10, calor però més suau que ahir. Visitem 3 tombes: la de Ramsès VIIè on es forma un tap perquè el riu de turistes arriba al final dels passadissos i necessita fer-se les selfis que provaran la proesa d’haver arribat aquí. Parets decorades amb déus Ossiris i Horus acarats, Anubis d’orelles erectes fabulosos, serps malicioses i les bondadoses, molts pans de paret farcits de jeroglífics. Tombes per a faraons amb colors exquisits. Segona tomba, la del fill de Ramsès II, Merenptah. Té un accés a una zona elevada i, a dins, només fem que avançar en pendent de baixada. Com més baixem, més sentim la calor humida. De nou, meravelloses siluetes de Ra, Horus, Ossiris, Anubis. Hi ha menys gent però s’hi està incòmode, com a resultat del cansament, algunes decideixen no visitar la tercera tomba: la de Ramsès III. La millor, clarament, però els personatges es repeteixen. Jo descobreixo que no he dut el cable de la bateria externa del mòbil i m’he de passar a la càmera que m’ha deixat el Gerard. Trigo a assegurar-me com funciona i les fotos que conté, no les puc enviar al mòbil. Per tant, penjaré les imatges que tinc.

Amb la calor i el vano, les ulleres per llegir, el capell que em trec quan entrem a un interior, les ulleres de sol, l’entrada que no he de perdre, la càmera o el mòbil que vull tenir a mà, em passo les hores obrint i tancant la motxilla i decideixo que demà aniré amb una bossa.

Pleguem de la Vall. Anem al Temple de Hatshepsut. Una meravellosa esplanada d’arquitectura que suggereix la postmodernitat, com diu la Diana Uribe. El guia ens recorda l’assassinat de diversos turistes ja fa uns anys en aquest mateix indret i comenta que van perdre 3 anys d’activitat turística a continuació. Per això ara hi ha la policia turística.

Visitat el Temple ràpidament, i havent vist els relleus de la vaca i els Anubis gravats als extrems, marxem cap a una botiga i taller que treballa els alts relleus sobre pedra i l’alabastre. Alguns compren objectes i excel·leixen regatejant. Tot sembla una comèdia divertida. I finalment, darrer temple: el de Medinat Habou. Un descobriment. Poca gent i un recinte enorme, extraordinari en dimensions i en imatges. Però ja som com un hummus mal lligat i arrosseguem els peus. La meitat del grup ja no escolta el guia. Pleguem feliços perquè dinarem i podrem descansar. Algú s’apunta a un massatge de 45 minuts…

Mentre ens restauren, a quarts d’una, hem començat a navegar. La ribera és un somni idealizat de palmeres entre vegetació verda i molts arbres plataners. Anem cap a Edfú passant per Esna i la seva esclusa. Em perdo l’entrada a l’esclusa i tota l’operació però veig el final. Gairebé tots hem dormit i tenim un sopar de barbacoa a coberta que ha sortit rodó. En general, bon nivell del menjar.

Abans, més relaxats i forts, fem algunes compres i el regateig llueix. És deliciós navegar pel riu i pensar que som al Nil i veure’l. Mesquites a dojo, cants de muezzins.

Sopem i fem sobretaula pausada. Pleguem.

Bona nit, Estimats seguidors.

‘À suivre…’

Tanquem hivern molt càlid i molt sec

Ruud Morjin Aquest és un resum de la nota de premsa de Meteocat respecte a l’hivern que acabem de tancar. És a dir, els mesos de desembre, gener i febrer. La temperatura mitjana de l’hivern 2023-2024 ha estat superior a la mitjana del període de referència 1991-2020 a tot Catalunya. Més de la meitat del territori ha tingut anomalies superiors a +2 °C, valors que s’han disparat al voltant de +3…

View On WordPress

El Femení torna a guanyar fora de casa amb un cómode triomf

El Primer Equip Femení ha vençut per dos a quatre al Vic Riuprimer. Les osonenques es van avançar al marcador amb un gol d’Ivet Bigas al 12, capgirat per un altra Ivet, Ivet Lozano, jugadora del Sabadell que en només quatre minuts transformà un doblet per canviar els ànims al cantó arlequinat, reforçats amb l’1-3 de Queralt abans del descans. A la segona meitat, Clívia retallà distàncies, però…

View On WordPress