Tumgik
#ponç
jareckiworld · 7 months
Text
Tumblr media
Joan Ponç (1927-1984) — Untitled [oil on canvas, 1951]
217 notes · View notes
garadinervi · 1 month
Text
Tumblr media
«Dau al Set», December 1952 [Fondazione Bonotto, Molvena (VI). © Dau al Set]
Tumblr media Tumblr media Tumblr media
25 notes · View notes
elegieenbleu · 2 years
Photo
Tumblr media
JOAN PONÇ /
Rellotge de sorra 1974 _ More information about the artist here
80 notes · View notes
Text
¿La Web del Surrealismo? Joan Ponç Bonet (1927 - 1984)
Tumblr media
Joan Ponç Bonet nació en Barcelona. A partir de 1943 estudia pintura con el artista Ramón Rogart y en 1946 expone por primera vez en La Sala de Arte de Bilbao . En 1948 fundó la revista Dau al Set , visitó el estudio de Joan Miró y expuso junto a Antoni Tàpies en el Instituto Francés de Barcelona. Tras una breve estancia en París por invitación de Miró, obtiene una beca para estudiar en Brasil, donde funda el grupo L'Espaien São Paulo. Se estableció en Brasil y finalmente asumió un puesto de profesor en Sao Paulo. Estaba bastante desilusionado con el sistema de galerías y el mundo del arte y escribió: "Me dedico a la enseñanza como el medio más apropiado para mantener mi libertad creativa, independientemente de los marchantes, galerías y otras calamidades, que descubrí que destruirán gradualmente incluso a los más duros.
7 notes · View notes
xiuxiueig · 2 years
Photo
Tumblr media
Homenatge a Pau Casals
Joan Ponç
16 notes · View notes
pensarenmusaranyes · 6 months
Text
Pare Les maduixes de l'hort  tenen pols a la pell  i els coloms en esbart  volen trists sense rumb. Si poguessis d'on ets  tornar a casa, tots dos  aniríem xerrant  fins a Binixems junts  i faríem cantar  vora el pou d'es Fasser  amb reclams les perdius. Però ja no veuràs  com pels plans de Llimpet  hi ha roselles i al bosc  de s'Artiga els pinsans  d'amagat han fet niu. Caçador de bondat  pels turons buit el cel  si veus Déu digues-li  (potser haurà de tornar!)  que, disforjo de murs  es fa inhòspit el món,  que, orfes d'albes i nus  de certeses i estims,  des que no hi ets els cans  lladren sense consol.
0 notes
poligraf · 8 months
Text
Tumblr media
« Nocturn Pirenaic » by Joan Ponç
22 notes · View notes
xavierbautistagarcia · 3 months
Text
Santa Pau, a castle between history and fashion
Tumblr media
The origins of the castle of Santa Pau date back to the 9th century, when this place name seems to have been mentioned for the first time. However, the present-day castle, with a square floor plan and perched on the rocky promontory where the village of the same name is located, began to be built around the 12th century.
At that time, the lords of Finestres, who belonged to the Porqueres family lineage, granted the castle of Santa Pau as a fief to the family of the same name. Over a period of more than 60 years, between the 12th and 13th centuries, four constables of this lineage succeeded one another, at which point the lords of Santa Pau appeared, although it is assumed that the title had already existed before that time.
The Porqueres, when their family castle was sold to the abbot of Banyoles in the mid-12th century, adopted the surname of Santa Pau and settled in La Garrotxa, acting as hosts to King Pere el Gran in his campaign against the French, which ended with the battle of the coll de Panissars.
Several barons of Santa Pau were at the side of the kings of the Crown of Aragon, such as Ponç III, who took part in the Sicilian campaign in 1297, and Huguet II, who paid homage to James II in 1312 for his castles, including those of Finestres and Santa Pau.
Later, in the 15th century, the ownership of the barony was in the hands of the Oms family. The first baron of Santa Pau of this lineage was probably Berenguer V, who also held the barony of Montesquiu and was the constable of Cotlliure, among other titles.
From then on, the Oms lineage adopted the addition "de Santa Pau". The first to do so was Berenguer's son, Guillem I d'Oms de Santa Pau, who died in 1517. Later, when he joined the Sentmenat family, the barony of Santa Pau remained in the hands of the marquises of Castelldosrius.
Currently, the noble title is held by a descendant of the Sentmenat family, the fashion designer Agatha Ruiz de la Prada y Sentmenat, who occupies the 29th position in the list of holders of the Garrotxan barony. However, the castle no longer belongs to the family, who had it in disuse.
2 notes · View notes
castellsipalaus · 3 months
Text
Castell de Santa Pau
Tumblr media
El castell de Santa Pau es remonta en els seus orígens documentats al segle IX, quan aquest topònim pareix esmentat per primera vegada. No obstant, l’actual castell, de planta quadrada i assentat sobre el promontori rocós on és situada la població homònima, va començar a ser bastit cap al segle XII.
En aquell moment, els senyors de Finestres, pertanyents al llinatge familiar dels Porqueres, van concedir en feu el castell de Santa Pau a la família del mateix nom. Al llarg de més de 60 anys, a cavall entre els segles XII i XIII es succeïren quatre castlans d’aquest llinatge, moment en que apareixen els senyors de Santa Pau, encara que el títol es presuposa que ja existia anteriorment.
Els Porqueres, en vendre’s a mitjan del segle XII el seu castell familiar a l’abat de Banyoles, van adoptar el cognom de Santa Pau i s’instal·laren a la Garrotxa, exercint-hi d’amfitrions del rei Pere el Gran en la seva campanya contra els francesos, que va acabar amb la batalla del coll de Panissars.
Diversos barons de Santa Pau van estar al costat dels reis de la Corona d’Aragó, com Ponç III, que participà a la campanya siciliana el 1297, o Huguet II, que reté homenatge el 1312 a Jaume II pels seus castells, inclosos els de Finestres i Santa Pau.
Més tard, al segle XV, la propietat de la baronia figura en mans de la família Oms. Probablement el primer baró de Santa Pau d’aquest llinatge va ser Berenguer V, que també ostentava la baronia de Montesquiu i era castlà de Cotlliure, entre d’altres títols.
A partir d’aquí, el llinatge d’Oms adopta l’afegit “de Santa Pau”. El primer en fer-ho va ser el fill d’en Berenguer, Guillem I d’Oms de Santa Pau, que morí el 1517. Posteriorment, en unir-se als Sentmenat, la baronia de Santa Pau restà en mans dels marquesos de Castelldosrius.
Actualment, el títol nobiliari és ostentat per una descendent de la família Sentmenat, la dissenyadora de moda Agatha Ruiz de la Prada i Sentmenat, que n’ocupa la vint-i-novena posició en la llista dels titulars de la baronia garrotxina. No obstant, el castell ja no pertany a la família, que el tenia en desús.
2 notes · View notes
canalsart · 1 year
Text
Tumblr media
Abril 2023, inaugurem "50 anys, 50 artistes" Una exposició molt significativa per a la Galeria Canals perquè forma part de la seva història i també de l’art català de mig segle. Els artistes participants són: Pep Agut, Carmen Anzano, Daniel Argimon, Sergi Barnils, Alfons Borrell, Cabanas-Alibau, Tom Carr, Martín Carral, Francesc Casademont, Antoni Clavé, Neus Colet, Codina-Esteve, Pep Codó, Modest Cuixart, Dalí, Carles Delclaux, Teresa Farrés, Lourdes Fisa, Domènec Fita, Pere Formiguera, Fornells-Pla, Elvira Fustero, Grau Garriga, Josep Guinovart, Ramon Herreros, Conxa Ibáñez, Salvador Joanpere, Daniel Lleixà, Joan Pere Massana, Joan Miró, Jaume Muxart, Àlex Nogué, Joan Panisello, Pilar Perdices, Pla-Narbona, Enric Pladevall, Joan Ponç, Ràfols-Casamada, Mª Assumpció Raventós, Àngels Ribé, Amèlia Riera, Josep Royo, Gerard Sala, Josep Mª Subirats, Antoni Tàpies, J.J. Tharrats, Josep Uclés, Romà Vallès, Vicenç Vilaplana i Joan Pere Viladecans.
5 notes · View notes
objecteiespai · 3 days
Text
0 notes
jareckiworld · 10 months
Text
Tumblr media
Joan Ponç (1927-1984)—The Pyrenean Nocturn (oil on canvas, 1983)
262 notes · View notes
garadinervi · 1 month
Text
Tumblr media
From: «Dau al Set», Volum quart, 1952 [MACBA, Barcelona. © Dau al Set]
20 notes · View notes
amateurchefstuff · 11 days
Text
33a Fira de Sant Ponç - Cànoves i Samalús
Dies 11 i 12 de maig del 2024 Cànoves i Samalús  (Vallès Oriental) Mostra d’herbes remeieres i productes naturals al peu del Montseny durant el cap de setmana més proper a l’11 de maig. Una festa popular d’arrel tradicional durant la qual herbolaris i recol·lectors de flors i plantes medicinals, així com artesans de l’alimentació i pagesos de la zona, ofereixen al passejant els seus productes en…
Tumblr media
View On WordPress
0 notes
Text
¿La Web del Surrealismo? Joan Ponç Bonet (1927 - 1984)
Tumblr media
Joan Ponç Bonet nació en Barcelona. A partir de 1943 estudia pintura con el artista Ramón Rogart y en 1946 expone por primera vez en La Sala de Arte de Bilbao . En 1948 fundó la revista Dau al Set , visitó el estudio de Joan Miró y expuso junto a Antoni Tàpies en el Instituto Francés de Barcelona. Tras una breve estancia en París por invitación de Miró, obtiene una beca para estudiar en Brasil, donde funda el grupo L'Espaien São Paulo. Se estableció en Brasil y finalmente asumió un puesto de profesor en Sao Paulo. Estaba bastante desilusionado con el sistema de galerías y el mundo del arte y escribió: "Me dedico a la enseñanza como el medio más apropiado para mantener mi libertad creativa, independientemente de los marchantes, galerías y otras calamidades, que descubrí que destruirán gradualmente incluso a los más duros.
7 notes · View notes
contratiemp0 · 2 months
Text
La invención del amor, un asunto literario: de amor cortés y melodrama. Diccionario Español de Términos Literarios Internacionales. Apunte para 11/03
La expresión "amor courtois" fue acuñada por Gastón París en 1883. Siete siglos antes Peire d´Alvernhe (c. 1130 - c. 1170) había hablado de "cortez´amors".
Se llama cortés a esta literatura porque originariamente se dirige a un público de corte, además de evocar la cortesía exquisita y el refinamiento propio de la sociedad cortesana aristrocrática.
Del ideal del amor cortés, está el caballero cortés, valiente guerrero que no combate por dios ni por su rey, sino por su dama. Esta literatura tendría su auge entre los siglos XII y XIII, prolongándose hasta el XVI, y extendiéndose como ideal, sin ser una representación realista de la vida aristocrática.
El amor cortés oscila entre el deseo erótico y la superación espiritual; un amor a la vez ilícito y moralmente elevado, apasionado y disciplinado, humillante y exaltante, humano y trascendente. Dificultad en la discusión hay sobre incluir entre sus características principales el adulterio, pues Huizinga acierta en que el deseo insatisfecho se convierte por primera vez en tema esencial para la concepción del amor.
Exponiendo la visión idealista:
El servicio del amor. Sentimiento noble y puro que da sentido a la vida. Impone deberes de homenajes y sumisión, pues el amante es servidor y la dama soberana. El amor es secreto, la identidad camuflada en palabra o poesía.
Leyes de amor. 1. Amor-virtud: Admiración recíproca entre caballero y dama. Él, belleza, bondad y gentileza. Ella, valor de guerrero, elegancia y carisma. Se desprende entonces el empuje hacia una perfección estética y moral. 2. Amor-religión: La dama es una divinidad que eleva el alma de los caballeros. 3. Amor-ciencia: El amor cortés es una filosofía y ciencia sólo accesible a los iniciados. Hay que aprender a amar bajo la dirección de los maestros con lealtad y fidelidad, no dejando de lado la discreción. El verdadero amor se desvela por sí mismo aspectos físicos de las personas.
Recompensa del amor. El amor cortés es también pasión reflexiva, exigente y secreta. Somete al caballero a largas y difíciles pruebas. Conservará reliquias con gran admiración y se contentaría con algún testimonio de amistad como una sonrisa o una acogida amable.
En la consideración menos idealista del amor cortés, como podría ser la exposición de Capellanus, encontramos que ha de ser necesariamente extramarital, ya que el matrimonio conlleva el contrato entre familias y clanes. Lewis nota la especialización del amor cortés y define como sus características fundamentales la humildad, cortesía, adulterio y religión de amor.
Los hombres mayores buscan ser premiados por sus hazañas, mientras los hombres jóvenes de bajo nacimiento piden en el amor inspiración para realizar hazañas.
Capellanus describe también a las monjas como fáciles de seducir, aunque condena a quien lo haga y le llama "animal repulsivo". Me causó gracia mencionarlo.
En el nacimiento de la literatura cortés medieval concurren cuatro fuentes: la provenzal, la bretona, la grecolatina y la anglo-francesa. La fuente provenzal (los trovadores) se manifestará sobre todo en la poesía lírica. En cambio, las fuentes bretona, grecolatina y anglo-francesa se manifestarán sobre todo en esas amplias narraciones en verso (y después en prosa) que son los romances.
Los trovadores son poetas itinerantes que versifican en lengua romance occitana, y buscan la subsistencia y la gloria en las ricas cortes de los castillos del “Midi” de la Galia. Los trovadores constituyen la primera escuela poética en romance con alta exigencia artística, lo cual es una gran novedad. Por otra parte, tienen identidad conocida, frente al anonimato de la poesía anterior.
Tras dos siglos de poesía esplendorosa, el último testimonio de los trovadores es un intercambio de «coblas» entre Federico III de Sicilia y Ponç Hug de Ampurias (1298). El final de los trovadores tuvo una razón política: Francia se anexiona las ricas cortes feudales del “Midi” con el pretexto de una cruzada contra los albigenses (1209-1229).
0 notes