La gran micro-restauració🛕The great micro-restauration🛕La gran micro-restauración

🛕Ara l’ànima humana és com un Temple en ruïnes; cal tornar-la a restaurar perquè recuperi tot el seu potencial.En un monument caldrien arquitectes, paletes i també una guia històrica de com era abans, si encara en queden referències.A l’ànima li cal l’Arquitecte Major, Déu, per a dirigir la restauració a més dels manobres: voluntat, decisió i constància.En la meditació hi ha l’espai òptim per…

View On WordPress

Anne Lacaton and Jean-Philippe Vassal win Pritzker Architecture Prize 2021

Founders of French studio Lacaton & Vassal, Anne Lacaton and Jean-Philippe Vassal, have been named the 2021 winners of the Pritzker Architecture Prize.

French architects Lacaton and Vassal were named the winners of the award for their body of work that "reflects architecture's democratic spirit" and their "commitment to a restorative architecture".

Their recognition marks the first time a French female architect has won the prize, with Lacaton becoming the sixth woman to receive the award since it was established in 1979.

Anne Lacaton and Jean-Philippe Vassal have won the 2021 Pritzker Architecture Prize. Photo by Laurent Chalet

The pair were recognised for the numerous social housing projects they have undertaken as principals of the Paris-based studio Lacaton & Vassal.

"Not only have they defined an architectural approach that renews the legacy of modernism, but they have also proposed an adjusted definition of the very profession of architecture," said the jury.

"The modernist hopes and dreams to improve the lives of many are reinvigorated through their work that responds to the climatic and ecological emergencies of our time, as well as social urgencies, particularly in the realm of urban housing."

The architects won the Mies van der Rohe award for its social housing in Grand Parc Bordeaux (above and top)

The studio's major housing projects include its renovation of the crumbling 1960s Tour Bois-le-Prêtre Parisian tower block in collaboration with Frédéric Druot, which completed in 2013.

Last year the studio and Druot won the European Union Prize for Contemporary Architecture, also known as the Mies van der Rohe Award, for its restoration of three social housing blocks in Grand Parc Bordeaux.

The pair were recognised for its social housing including the Tour Bois-le-Prêtre tower block

Lacaton and Vassal met at École Nationale Supérieure d'Architecture et de Paysage de Bordeaux in the late 1970s and went on to establish their studio in Paris in 1987.

The pair's first project was a home constructed from bush branches in Niamey, Niger. From this point onwards they determined "never to demolish" and have renovated numerous buildings.

"Transformation is the opportunity of doing more and better with what is already existing," said Lacaton. "The demolishing is a decision of easiness and short term. It is a waste of many things – a waste of energy, a waste of material, and a waste of history. Moreover, it has a very negative social impact. For us, it is an act of violence."

The studio designed FRAC Nord-Pas de Calais

According to the jury, this attitude and the sense of well being that people fell within Lacaton & Vassal's projects was a key factor in winning this year's prize.

"This year, more than ever, we have felt that we are part of humankind as a whole," said Spanish architect and chair of the Pritzker Architecture Prize jury Alejandro Aravena.

"Be it for health, political or social reasons, there is a need to build a sense of collectiveness. Like in any interconnected system, being fair to the environment, being fair to humanity, is being fair to the next generation," he continued.

"Lacaton and Vassal are radical in their delicacy and bold through their subtleness, balancing a respectful yet straightforward approach to the built environment."

The Pritzker Architecture Prize was established to honour the work of a living architect and is considered architecture's most significant life-time achievement awards.

Last year the prize was awarded to Yvonne Farrell and Shelley McNamara, co-founders of Grafton Architects, who became the fourth and fifth women to receive the award. The previous three female winners were Zaha Hadid, Kazuyo Sejima as part of SAANA and Carme Pigem as part of RCR Arquitectes.

The award has previously been given to two French architects – Christian de Portzamparc and Jean Nouvel. Other winners of the prestigious award include Alejandro Aravena, Frei Otto, Rem Koolhaas, Norman Foster and Toyo Ito.

Read the full jury citation below:

The work of Anne Lacaton and Jean-Philippe Vassal reflects architecture’s democratic spirit. Through their ideas, approach to the profession, and the resulting buildings, they have proven that a commitment to a restorative architecture that is at once technological, innovative, and ecologically responsive can be pursued without nostalgia. This is the mantra of the team of Anne Lacaton and Jean-Philippe Vassal since founding their Paris-based firm in 1987.

Not only have they defined an architectural approach that renews the legacy of modernism, but they have also proposed an adjusted definition of the very profession of architecture. The modernist hopes and dreams to improve the lives of many are reinvigorated through their work that responds to the climatic and ecological emergencies of our time, as well as social urgencies, particularly in the realm of urban housing.

They accomplish this through a powerful sense of space and materials that creates architecture as strong in its forms as in its convictions, as transparent in its aesthetic as in its ethics. At once beautiful and pragmatic, they refuse any opposition between architectural quality, environmental responsibility, and the quest for an ethical society.

For more than 30 years, their critical approach to architecture has embodied generosity of space, ideas, uses and economy of means, materials, and also of shape and form. This approach has resulted in innovative projects for residential, cultural, educational, and commercial buildings.

Since their early projects, including Latapie House, the private house in Bordeaux, and civic works such as the proposal for the Human Science Center in Saint-Denis or the School of Architecture in Nantes, they have shown sensitivity and warmth of experience to their buildings’ users. The architects have expressed that buildings are beautiful when people feel well in them, when the light inside is beautiful and the air is pleasant, and when there is an easy flow between the interior and exterior.

The notion of belonging and being accountable to a larger whole involves not only fellow humans but the planet in general. From very early on, Anne Lacaton and Jean-Philippe Vassal have consistently expanded the notion of sustainability to be understood as a real balance between its economic, environmental and social pillars. Their work has delivered through a variety of projects that actively address responsibility in these three dimensions.

The practice begins every project with a process of discovery which includes intensely observing and finding value in what already exists. In the case of the 1996 commission, Léon Aucoc Plaza, their approach was simply to undertake the minimal work of replacing the gravel, treating the lime trees, and slightly modifying the traffic, all to grant renewed potential to what already existed.

In their housing projects for the transformation of the Paris block, Tour Bois le Prêtre, and three blocks in the Grand Parc neighborhood in Bordeaux (both realized with Frederic Druot), instead of demolition and reconstruction they carefully added space to the existing buildings in the form of generous extensions, winter gardens and balconies that allow for freedom of use and therefore are supportive of the real lives of the residents. There is a humility in the approach that respects the aims of the original designers and the aspirations of the current occupants.

For the cultural center, FRAC Nord-Pas de Calais in Dunkirk, they chose to keep the original hall and attach a second one of similar dimensions to the existing building. Absent is nostalgia for the past. Rather, they seek transparency, openness, and luminosity with a respect for the inherited and a quest to act responsibly in the present. Today, a building that previously went unnoticed becomes an iconic element in a renewed cultural and natural landscape.

Through their belief that architecture is more than just buildings, through the issues they address and the proposals they realize, through forging a responsible and sometimes solitary path illustrating that the best architecture can be humble and is always thoughtful, respectful, and responsible, they have shown that architecture can have a great impact on our communities and contribute to the awareness that we are not alone. For their body of work realized and that of the future, Anne Lacaton and Jean- Philippe Vassal are named the 2021 Pritzker Prize Laureates.

Photography is by Philippe Ruault unless stated.

The post Anne Lacaton and Jean-Philippe Vassal win Pritzker Architecture Prize 2021 appeared first on Dezeen.

Bow and Adora's Majors in an AU

When entering the college, if not an artist major, Adora could aply to something that would make her capable of drawing/writing comics or even, idk... create a fantastic reboot of a show.

(She'd be Noelle basically)

And Bow would still have that misunderstandment with his dads that they want him to be a historian. But instead of being an archer, he just wanted to get his major in something else.

I was thinking something like Fisicist or Arquitect.

And a funny point is: everybody but their closests friends whould think they swap their courses.

Rellotge de sol de la Casa l'Amado Carreras, Blanes by esta_ahi Es tracta d’una construcció les arrels de la qual cal buscar-les en el segle XVIII. En ella conviuen i imperen dos tipus de lèxics diferents: per una banda, tenim els trets característics acords amb els seus orígens del segle XVIII, és a dir la porta principal adovellada, les finestres quadrangulars amb llinda monolítica. Mentre que per l’altra, els motius propis que van ser generats per la profunda i intensa restauració que va experimentar la casa en el segle XX, com ara la gran profusió d’obertures d’arc de mig punt, la claredat i nitidesa estructural i compositiva, l’ordre racional... És interessant especificar, que a l’interior s’ubica una capella, de la qual sobresurt el campanar d’espadanya sobre la façana principal, el qual ens indica que ens trobem amb una construcció senyorial important de grans dimensions i proporcions. D’altra banda, cal ressenyar tres elements importants: en primer lloc, el rellotge de sol ubicat en la façana principal, que aporta un to de majestuositat i atemporalitat a l’edifici. En segon lloc, la porta adovellada principal de l’entrada, la dovella intermitja, ubicada en el bell mig de l’arc, conté una inscripció gravada, com és la data de remodelació de l’edifici. Finalment, cal dir que la capella interior de la casa, és delatada, no només pel campanar d’espadanya, sinó també i sobretot per una construcció de petites dimensions, projectada o dissenyada a la manera de cimbori de planta octogonal. Originàriament aquesta era propietat del senyor Amat Carreras. La casa, era veïna del Convent i segurament, temps enrera, hauria sigut utilitzada pels frares com a terra de conreu i vinya. Aquesta casa, coneguda popularment com a Ca l’Amado, presentava una gran galeria de vitralls que pràcticament l’envoltava en la seva totalitat, també per la part posterior que mirava a la tranquil·la cala de Sa Forcanera. Durant la Guerra Civil va ser greument afectada per un bombardeig i el seu estat ruïnós va deixar a la vista de tothom una part de les parets interiors. L’arquitecte Francesc Folguera, autor del Poble Espanyol de Barcelona i que estiuejava a Blanes, va ser el qui la va construir de nou a la dècada dels anys quaranta. Folguera va contribuir notablement a l’embelliment de la vila un seguit de construccions, tan religioses com civils. En són una prova la reconstrucció del temple parroquial de Santa Maria, la creaci�� del marc arquitectònic del Monument a Ruyra o la Casa Orench, una cèntrica pastisseria emplaçada al carrer Jaume Ferrer de Blanes i coneguda com el “Palau de la Dolçor”. El matrimoni format per Amat Carreras i Ramon Miquel residien a Barcelona, on regentaven un establiment comercial dedicat a la importació del sucre i altres productes colonials. El senyor Carreras, juntament amb Vicenç Coma i Soley, va ser el promotor del tradicional repartiment de joguines per als nens pobres que es feia a l’Esbarjo el dia de Reis. La família Carreras va marxar de Blanes cap a la capital catalana en els primers anys del segle XX, com van fer en anys successius altres famílies emprenedores que volien prosperar en els seus negocis. Molts d’ells tornaven al seu poble per passar-hi llargs períodes de vacances a la casa que encara conservaven, o bé en cases de lloguer, ja que s’hi sentien molt identificats. Amb les noves generacions, aquests lligams anirien desapareixent. Alguna de les antigues famílies blanenques que emigraren, ja no han visitat mai més la vila i s’ha perdut tot rastre d’ells. ) A mitjans del segle XX, l’edifici va experimentar una rehabilitació i intervenció a escala general que va afectar a tota l’edificació. La casa va experimentar una profunda rehabilitació i intervenció en segle XX, concretament en la dècada dels anys quaranta. Una intervenció, que va ser dirigida per un arquitecte important com va ser Francesc Folguera. Francesc Folguera i Grassi ja era un arquitecte d'obra acreditada quan va rebre l'encàrrec de Tecla Sala. Participava d'un moviment conegut com a Noucentisme, que representava el moment àlgid de l'europeisme a Catalunya. Impulsat per Eugeni d'Ors, aquest moviment predicava “una major simplicitat, un ordre més normatiu i la necessitat de posar, davant del caprici arquitectònic burgès, un to, un cànon”. Folguera va néixer a Barcelona el 1891 i va estudiar a la Facultat de Ciències i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la qual, més tard, va ser professor. Va intervenir en obres de restauració i arranjament de diverses esglésies i va rebre més encàrrecs d'art religiós que no pas d'arquitectura civil. Fou durant els anys 20 quan va començar a rebre encàrrecs com el famós Teatro Circo Olympia i va ser designat arquitecte director del Poble Espanyol en el que va ser l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. La tardor d'aquest mateix any, Folguera va iniciar les obres de construcció del Casal Sant Jordi, la seva obra més significativa. invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&cons... https://flic.kr/p/2iDZxBP

FFWD Arquitectes Renovates a Modest Penthouse in Barcelona

FFWD Arquitectes began with a modest penthouse in Barcelona broken up into small spaces that weren’t much use. After a major renovation, the Habitatge T31 penthouse emerged with open, flexible spaces that can easily transform as the homeowners’ needs change. Another key shift is the easy access to the previously unused terraces that now extend […]

The post FFWD Arquitectes Renovates a Modest Penthouse in Barcelona appeared first on AWorkstation.com.

source https://aworkstation.com/ffwd-arquitectes-renovates-a-modest-penthouse-in-barcelona/

La Capella: 600 anys al Raval

A partir del 27 de gener del 2019. Exposició permanent

LA CAPELLA: 600 ANYS AL RAVAL Exposició permanent

La fundació de l’hospital i la seva església L’any 1401, el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona van fusionar sis hospitals de la ciutat per fundar-ne un de general, anomenat de la Santa Creu, que n’agrupés tots els recursos. Aquell nou centre tingué una importància cabdal en la història de la medicina hispànica i europea, en tractar-se d’un dels primers centres consorciats, amb la participació del poder civil i l’eclesiàstic, sota la protecció de la Corona. En una societat tan profundament religiosa com la medieval, els hospitals, que tenien per finalitat allotjar i assistir —corporalment i espiritualment— a pobres, peregrins i malalts, s’organitzaven de manera similar als convents. Una comunitat religiosa hi feia les funcions administratives i assistencials, ocupant càrrecs com el d’infermer major o el de panicer —encarregat de proveir l’hospital d’aliments—. Perquè aquesta comunitat pogués complir amb les obligacions espirituals, hi era imprescindible una església que, a més, servís d’espai devocional per als interns. El nou hospital es va començar a construir al bell mig del Raval, en els terrenys del desaparegut Hospital d’en Colom. El 1405 es va decidir que, per fer-hi l’església, dedicada també a la Santa Creu, es reaprofitaria un dels seus edificis, que possiblement havia servit de sala principal des de final del segle XIII. Després d’uns anys de remodelacions, la nova església, al vestíbul de la qual us trobeu, va començar a utilitzar-se cap al 1440.

L’assistència a les ànimes de pobres i malalts A l’Europa medieval i moderna era fonamental morir adequadament o, el que era el mateix, cristianament. S’havien d’haver confessat les pròpies faltes i perdonat les dels altres, havent expressat les darreres voluntats i rebut els últims sagraments per tal de ser enterrat en terra sagrada. A l’hospital, els religiosos de la comunitat acompanyaven fins el final els pacients moribunds, gent sovint sense mitjans i sense família ni amics que se n’ocupessin. Després els enterraven ritualment, bé al terra de la mateixa església o al fossar de l’hospital —situat a poca distància d’aquí, als actuals jardins del Doctor Fleming—. La cura de les ànimes prosseguia més enllà de la mort. En els seus testaments, els interns moribunds i les persones que deixaven béns a l’hospital demanaven que, en determinats dies, se celebressin misses a l’església i es pronunciessin oracions en honor seu. Cada matí es distribuïa als religiosos una llista amb aquestes obligacions acumulades durant segles, i aquests les complien durant moltes hores al dia, a vegades amb l'ajuda de laics devots integrats en diverses confraries caritatives. Per la seva banda, el sagristà s’encarregava que els altars estiguessin en condicions i que hi cremessin sempre els ciris.

L’església, el barri i la ciutat L’església no només servia als interns de l’hospital, sinó també a tots els veïns del Raval. Aquí s’hi oficiaven, a les cinc de la matinada, les misses més matineres de la ciutat, a les que assistien «les persones que havien d’emprendre viatge i els obrers que entraven al treball», segons va recollir l’etnòleg Joan Amades. Com que obria molt aviat, moltes persones sense llar aprofitaven l’església per dormir-hi arrecerades durant unes hores. Aquesta església era molt popular i alguns dels seus altars havien estat especialment venerats pels barcelonins. Des del segle XVI, per exemple, moltes processons rogatives s’hi encaminaven per demanar protecció contra la sequera davant l’altar del Sant Crist. L’església de l’hospital també tenia un paper important en les festivitats de la ciutat. El diumenge després de Corpus, l’hospital s’engalanava molt i els barcelonins hi entraven per apreciar-ne els guarnits. De l’església en sortia una processó protagonitzada pels nens i nenes orfes de l’hospital, coneguts com a expòsits. Acompanyats pel bestiam del Corpus, els nens desfilaven pel barri i pel recinte hospitalari. Per a les expòsites, que feien vida conventual, aquella era l’única ocasió de l’any en què sortien de l’establiment, si bé a partir del 1820 se’ls va prohibir que hi participessin.

La cura dels infants Una bona part dels infants orfes o abandonats de la ciutat anaven a parar a l'hospital on, després de ser batejats a l’església, nens i nenes eren separats. Des del segle XVII, les nenes eren internades al Convent de les Donzelles, on aprenien a tenir cura de la llar tot esperant el moment de ser casades o d’entrar al servei d’alguna família benestant. Per contra, els nens eren educats pel mestre, un religiós de la comunitat que els ensenyava la doctrina cristiana i nocions de gramàtica abans que entressin a formar-se com a aprenents en algun taller de la ciutat. A l’església només hi accedien els nens, que oïen missa al matí i passaven el rosari a la tarda. Alguns d’aquests nens expòsits cantaven durant les solemnitats de l’església, integrats a l’escolania de l’hospital. Des del segle XVII, l’Obra de l’Església de l’Hospital, organització integrada per laics que contribuïen al manteniment de l’església, es va encarregar de recollir diners perquè els nens pobres del Raval rebessin, com a mínim, la mateixa educació elemental que els expòsits que vivien a l’hospital.

Expansió i canvis L’Hospital de la Santa Creu va ser, durant centenars d’anys, la principal institució hospitalària de Barcelona. Entre els segles XVI i XVII, l’antic recinte gòtic va anar creixent de manera constant fins a ocupar tota l’illa de cases actual. Aquest creixement va ser paral·lel a l’augment de les necessitats assistencials de la població, provocades per l’impacte de les grans epidèmies del moment, per l’augment de la població de mitjan segle XVIII i per les creixents desigualtats socials que van provocar. L’església de l’hospital també va ser sensible a aquests canvis. Durant l’edat moderna s’hi van afegir tot de dependències annexes a mesura que naixien noves confraries i creixia la comunitat de preveres, que dels cinc membres que tenia el 1417 havia passat a dotze el 1756. A final del segle XVIII el recinte de l’hospital ja presentava greus limitacions d’espai, i l’augment del nombre de morts entre els interns començava a impossibilitar els enterraments dins l’església i el seu fossar. Per tot això i pel creixement de fidels d’un barri cada vegada més populós, l’església va ser ampliada a inici del segle XIX, convertint la seva austera nau única en una veritable església de tres naus amb capelles laterals.

Una església que creix En el moment de la fundació de l’hospital, l’església devia tenir una distribució molt senzilla, amb un espai diàfan de nau única i una capçalera quadrada. De seguida es va fer necessari ampliar l’edifici per tal d’encabir-hi nous espais de devoció, de manera que, als segles XV i XVI, es van construir les dues capelles d’estil gòtic florit que encara avui es conserven al costat dret de la nau. En aquell mateix període es va construir el vestíbul on us trobeu. Al tombant del segle XVIII es van realitzar reformes importants, entre les que destaquen un nou absis de planta semi-circular i el portal barroc orientat al carrer Hospital. En època renaixentista i barroca l’església havia quedat atapeïda d’altars i retaules, motiu pel qual, ja vers l’any 1830, es va fer una gran ampliació que va consistir en l’obertura dels murs de tancament per construir dues naus laterals que van permetre aixecar set capelles laterals i un nou portal que comunicava directament amb el pati central de l’hospital. D’aquesta manera, l’església va arribar fins al segle XX havent gairebé duplicat la seva superfície original.

Un contenidor d’arts Encara que avui sigui un espai diàfan, l’església va arribar al segle XX amb un riquíssim contingut artístic que va anar adaptant-se als nous gustos i necessitats de cada període, al mateix ritme que l’edifici evolucionava. A l’edat mitjana ja hi havia alguns retaules, entre el que destacava el que Francesc Vergós II va pintar per a l’altar major l’any 1443. Encara que no s’ha conservat, aquest retaule deuria ser de qualitat, ja que Vergós pertanyia a una de les principals sagues d’artistes que van modernitzar la pintura gòtica barcelonina. Durant el Renaixement i el Barroc van proliferar els retaules i conjunts decoratius, com el Sant Sepulcre que el gran Bartolomé Ordóñez va esculpir el 1517. Aquell grup escultòric deuria ser un encàrrec de gran importància, ja que Ordóñez només treballava per les grans catedrals i l’alta noblesa hispànica. En el segle XVIII l’església va sumar-se a la innovació artística barroca gràcies a la monumental i trencadora façana dissenyada per Pere Costa, un dels millors arquitectes-escultors catalans del moment. Al mateix temps, Antoni Viladomat, el pintor més famós del moment, treballava en la decoració d’algunes estances de l’hospital entre les que, segons alguns historiadors, també hi havia l’església.

Música a l’església de l’hospital La música era una part bàsica de la litúrgia catòlica i l’església de l’hospital no era una excepció. Segons el reglament que des del 1756 regia la comunitat de religiosos, aquests havien de saber «suficientament de chant pla», és a dir, havien de tenir coneixements de música gregoriana. El reglament prestava especial atenció a com calia cantar la missa a l’església i descrivia l’existència d’un llibre en el que es recollia en quins dies i solemnitats es cantava. Més enllà del cant estrictament litúrgic, a l’església de l’hospital també hi havia lloc per a la música instrumental, ja que era una de les poquíssimes esglésies hospitalàries que comptava —i compta— amb un orgue fixe, segurament des del darrer terç del segle XVIII. Aquell orgue es troba, encara avui, sobre el vestíbul de l’església, presidint el cor elevat des d’on l’escolania deuria cantar durant les misses importants.

A l’església de l’hospital també hi havia lloc per a la música d’arrel popular, sobretot en forma de goigs. Des dels seus inicis els fidels s’hi reunien per cantar aquestes composicions poètiques dirigides a exaltar la figura de Crist, la Mare de Déu i els diferents sants que es veneraven als altars de les capelles.

Un retaule viatger Durant el segle XVII l'altar major de l'església va ser totalment transformat. Darrere seu s’hi va aixecar un enorme retaule d'estil barroc del que no se’n coneix ni la data exacta ni els noms dels artistes que van participar en la seva construcció. Aquell nou i monumental retaule estava presidit per una escultura de Santa Helena, però també contenia quatre grans pintures envoltades d'una riquíssima decoració motllurada, pintada i daurada. En esclatar la Guerra Civil el retaule es va desmuntar i emmagatzemar per evitar que es danyés. Tot just acabar el conflicte es va tornar a refer, però en unes condicions força diferents a les que s'havia construït. Aquest cop el retaule no presidiria l’església de l'hospital, sinó un lateral de la parròquia de Sant Agustí Nou, a pocs metres d'aquí. Reconvertit en altar de Sant Antoni de Pàdua, aquest retaule viatger va patir un parell d'incendis el 1975 i el 1980, però en l'actualitat es pot admirar en tot el seu esplendor gràcies a una recent i acurada restauració. L’atzar ha fet que la peça més important del conjunt moble de l’església barroca arribi als nostres dies com a l’últim dels seus vestigis i, a sobre, fora del seu context original.

Els nous usos: decadència i esplendor A final del segle XIX es va començar a gestar la idea de traslladar l’hospital general a un nou recinte més ampli i modern. Les obres de construcció del nou Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, anomenat així en honor del seu benefactor Pau Gil, dissenyat per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, es van iniciar el 1902, però el trasllat de la institució no es va fer efectiu fins al 1930. Preveient que el conjunt de la Santa Creu seria abandonat, l'Ajuntament de Barcelona el va comprar entre els anys 1921 i 1922 per salvar-lo i donar-li nous usos. Entre el 1929 i 1935, el conjunt va ser dividit en sectors per tal d’allotjar-hi la Reial Acadèmia de Medicina, l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i l’Escola Massana d’arts i oficis. Pel que fa a l’església, l’any 1930 va ser dessacralitzada i es va tancar al culte a l’espera de rebre una nova funció. L’edifici va quedar en desús durant el llarg parèntesi de la Guerra Civil espanyola i la dura postguerra i va arribar molt malmès a l’any 1947, quan es va iniciar la seva rehabilitació. L’església, rebatejada com a capella, es convertiria en sala d’actes i exposicions de l’Ajuntament i s’acabaria consolidant com a un espai artístic rellevant al barri i a la ciutat.

La nova capella de l’antic hospital L’any 1947 els arquitectes municipals Adolf Florensa i Antoni Falguera van dirigir una profunda rehabilitació de l'edifici seguint els criteris del moment, força diferents als criteris actuals. La seva idea de restaurar l’antiga església de l’hospital era recrear un aspecte similar al que hauria tingut en el seu moment fundacional, encara que aquest no es conegués del tot bé. Es volia recuperar hipotèticament l’esplendor medieval de l’edifici, esborrant les traces històriques de tots els períodes següents. D’aquesta manera es van enderrocar les naus laterals i l’absis barroc i es van aixecar nous murs de tancament, recuperant l’estructura de nau única amb capçalera quadrada. L’operació va implicar la destrucció de la rica decoració escultòrica i pictòrica que revestia totes les superfícies de l’edifici a excepció del cupulí, l’orgue barroc i la volta que el cobreix, que han arribat als nostres dies com a últims testimonis in situ de l’edifici d’època moderna. La resta va ser refet pràcticament de nou, tant pel que fa als interiors com façanes i teulades. En favor de retrobar l’origen medieval de l’edifici es va sacrificar la riquesa dels seus valors patrimonials acumulats amb el pas del temps.

Un espai per als amants de l'art Després de la seva rehabilitació, la capella va obrir-se al públic com a un espai municipal on s'hi celebraven tot tipus d'actes, conferències, concerts i exposicions. La nova sala de l'Ajuntament va acollir, per exemple, una mostra propagandística sobre l'habitatge social promogut per l'Instituto Nacional de la Vivienda (1957), el cicle Conciertos de Cuaresma del Fòrum Musical (1974), l'Exposició del Centenari de Manuel de Falla (1976) i, ja en democràcia, exposicions sobre la labor de la Guàrdia Urbana. Però aquest espai es va especialitzar, sobretot, en l'organització d'exposicions de caire artístic, com els Salons de Maig que s'hi van celebrar entre el 1956 i 1969, plantant la llavor del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona. A més d'acollir tot tipus d'exposicions de divulgació artística, l'any 1968 La Capella va ser escenari de la major exposició monogràfica que fins llavors s'havia fet a l'entorn de Joan Miró, que seria el germen de la fundació que des de llavors difon la seva obra. Amb l'adveniment de la democràcia La Capella va consolidar la seva programació artística amb exposicions històriques per a la ciutat, a l'entorn de figures destacades com Juli González (1980), Josep Guinovart (1981), José Pérez Ocaña (1982) i Francesc Abad (1990) entre d'altres.

La Capella Amb la instauració de l'Ajuntament democràtic, aquest espai va estabilitzar la seva programació d'exposicions artístiques, a partir de l'any 1994 La Capella ha centrat els seus esforços en la promoció de les noves creacions d'artistes emergents de la ciutat.

A través de les seves exposicions gratuïtes, La Capella ha apropat al públic general i a la gent del barri la feina dels artistes novells, els comissaris, els crítics i altres professionals de l'art i la cultura contemporànies. Es tracta d'un espai en què la ciutadania pot dialogar amb els nous corrents artístics a través d'iniciatives com BCN Producció, que des del 2006 incentiva la participació d'artistes oferint el suport necessari per tal de connectar les seves propostes d'innovació artística amb el públic

FFWD Arquitectes make a major renovation in Barcelona ...- F...

El rei Joan Carles marxa d'Espanya

NOTÍCIES

ESPORTS

CULTURA

EL TEMPS

DIRECTES Prem per desplegar el menú de directes de TV3 i Catalunya Ràdio, escape per sortir

A LA CARTA Prem per desplegar el menú d'a la carta de TV3 i Catalunya Ràdio, escape per sortir

BOTIGA

CCMA

Anar a la navegació principal

Notícies

Directes:

Vídeos

Àudios

Seccions

Anar a la navegació secundària

Mor John Hume, Premi Nobel de la Pau pel procés de reconciliació a Irlanda del NordSe'l considera un dels arquitectes del procés de pau i va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1998, l'any de la signatura dels acords de Divendres Sant, juntament amb el líder del Partit Unionista David Trimble03/08/2020 - 13.43  Actualitzat 03/08/2020 - 16.21 TEMA:

OBITUARI

El polític nord-irlandès John Hume ha mort aquest dilluns als 83 anys. Hume va rebre el Premi Nobel de la Pau per la seva mediació en el conflicte d'Irlanda del Nord. Hume estava ingressat en un centre d'avis a la seva Derry natal.

John Hume, nacionalista catòlic moderat, va ser líder del Partit Socialdemòcrata i Laborista d'Irlanda del Nord. Se'l considera un dels arquitectes del procés de pau i va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1998, l'any de la signatura dels acords de Divendres Sant, juntament amb el líder del Partit Unionista de l'Ulster, David Trimble. Aquests acords van posar fi a més de trenta anys de violència entre els paramilitars protestants i l'IRA.

Hume sempre va defensar la seva decisió de mantenir aleshores contactes amb el Sinn Féin, el braç polític de l'IRA, com a manera de generar confiança de cara a un acord de pau.

John Hume és l'única persona en la història que ha guanyat les tres concessions més grans en l'àmbit de la pau del món: el Nobel, el Premi Gandhi i el Premi Martin Luther King.

Després de saber-se la notícia de la mort, l'exprimer ministre britànic Tony Blair, al poder quan es va firmar l'històric acord de pau, ha valorat els esforços de Hume:

"John Hume va ser un tità polític, un visionari que es va negar a creure que el futur havia de ser el mateix del passat. La seva contribució a la pau a Irlanda del Nord va ser èpica i amb raó serà recordat per això (...). Va influir en les meves polítiques de moltes maneres, però la seva creença de treballar davant les diferències per trobar un compromís sempre m'acompanyarà."

L'exministre conservador John Major, predecessor de Blair al govern, ha dit que Hume va estar compromès amb la pau gran part de la seva vida.

"Pocs han invertit tant temps i energia en aquesta recerca per canviar unes actituds enquistades amb tanta determinació. Les comunitats que van quedar transformades en veïnats pacífics poden fer homenatge a un dels màxims defensors de la pau."

El president irlandès, Michael Higgins, per la seva banda, ha dit que Hume va transformar i remodelar la política d'Irlanda i ha destacat la seva valentia i lideratge a Irlanda del Nord.

ARXIVAT A:

OBITUARI

Ja es pot demanar l'ajuda de 2.685 euros per contractar una cuidadora de la llar

Presó per a un home que oferia papers a canvi de diners a dones que coneixia per apps

Publicitat

Anar al contingut

PublicitatEL MÉS LLEGIT

Rànquing

Obrir vídeoLliures de Covid: els municipis catalans sense coronavirus o amb molt pocs casos

Obrir vídeoJa es pot demanar l'ajuda de 2.685 euros per contractar una cuidadora de la llar

Mor una excursionista d'Olesa que ha caigut des de 70 metres a l'Aneto

Mor la dona que va rebre el primer trasplantament facial als Estats Units

Obrir vídeoEl jutge reobre el cas d'Helena Jubany, assassinada fa 20 anys

* Dades de les últimes 24hAVUI ÉS NOTÍCIA

El rei emèrit Joan Carles anuncia que marxa d'Espanya

El declivi de Joan Carles: la cacera a Botswana, l'afer amb Corinna i el compte a SuïssaLaura Catalan Asenjo

Reacció dels polítics catalans a l'adeu del rei emèrit

Publicitat

TV3

Catalunya Ràdio

Notícies

Esports

EL MÉS LLEGIT

EL MÉS VIST

EL MÉS ESCOLTAT

El més llegit de Notícies

Lliures de Covid: els municipis catalans sense coronavirus o amb molt pocs casos

Marta Ferrusola, ingressada a l'UCI de Vall d'Hebron per un accident a Queralbs

Les obres en una autovia treuen a la llum una necròpolis medieval amb 90 tombes

Ja es pot demanar l'ajuda de 2.685 euros per contractar una cuidadora de la llar

Mor una excursionista d'Olesa que ha caigut des de 70 metres a l'Aneto

Mor la dona que va rebre el primer trasplantament facial als Estats Units

La pesseta "torna a tenir valor" en l'últim any que es pot canviar per euros

Un mort en caure amb el cotxe al canal d'Urgell a Puigverd de Lleida

Detingut un noi de 17 anys com a cervell de l'atac massiu a comptes de Twitter

La corba de la Covid comença a desaccelerar-se amb un índex de contagi pròxim a 1

* Dades de les últimes 48h

ALTRES INFORMACIONS:

Últimes notícies

Calendari laboral 2020

Lloguer

Pensions

Crisi climàtica

Més temes

Servei d'Atenció a l'Audiència

Accessibilitat

Privacitat i cookies

Avís legal

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA

FFWD Arquitectes Renovates a Modest Penthouse in Barcelona

FFWD Arquitectes began with a modest penthouse in Barcelona broken up into small spaces that weren’t much use. After a major renovation, the Habitatge T31 penthouse emerged with open, flexible spaces that can easily transform as the homeowners’ needs change. Another key shift is the easy access to the previously unused terraces that now extend the footprint of the apartment.

Off to the side of the living room is a cozy daybed that becomes a private bedroom when sliding panels close the space off. There’s also a desk on the opposite wall making the space a private office when needed.

To mirror the elevated terrace access, the kitchen and dining areas were raised as well.

A traditional bedroom remains and makes use of every square inch with the help of built-in furniture.

Photos by David Benito Cortázar of FFWD Arquitectes.

via http://design-milk.com/

from WordPress https://connorrenwickblog.wordpress.com/2019/12/05/ffwd-arquitectes-renovates-a-modest-penthouse-in-barcelona/

#Preseleccions19| Estas son las candidatas elegidas en el sector Rascanya

#Preseleccions19| Estas son las candidatas elegidas en el sector Rascanya

El sector Rascanya también eligió este sábado a las candidatas a Falleras Mayores de València 2019. Estos son las niñas y las chicas preseleccionadas:

Candidates infantils

Zaira Nácher Zambrana. Falla Músic Espí – Gravador Fabregat

  Laura Ortiz Pau. Falla Sant Vicent de Paül – Diputada Clara Campoamor

  Valeria Bueno Contell. Falla Santa Genoveva Torres – Arquitecte Tolsá

Candidates majors

Mari…

View On WordPress

"The great transformer of Barcelona" architect Oriol Bohigas dies aged 95

Oriol Bohigas, the Catalan architect behind the modernisation of Barcelona, has died at the age of 95.

Bohigas, who had Parkinson's disease for a number of years before his death, passed away on 30 November 2021.

An architect and urban planner who co-founded the firm MBM Arquitectes, he was best known for his work transforming the city of Barcelona ahead of the 1992 Summer Olympics.

Barcelona had grown haphazardly in the aftermath of the second world war and was cut off from its beaches by industrial buildings, but interventions made by Bohigas in the 1980s and 1990s reconnected the city to its waterfront and turned it into a thriving modern city and tourism capital.

Oriol Bohias was awarded the Gold Medal of the Generalitat of Catalonia in 2013. Photo is by Discasto via Wikimedia Commons

With MBM Arquitectes, Bohigas designed the Villa Olímpica athletes' village, replacing the industrial site on Barcelona's beachfront with what would later become market housing, and Port Olímpic, a new port for the influx of tourists.

Rather than focusing on a few key sports buildings, the Olympic project saw investment spread across the city, adding green spaces, major road arteries and neighbourhood improvements that would outlast the Summer Games.

A lifelong advocate for modernity

The project continued work that Bohigas had begun in 1980 as urban planning delegate on the Barcelona City Council, from where he pushed for the transformation of the city.

He had been a lifelong advocate for modernity, arguing in print as early as 1950 for a departure from the neoclassical and monumental architecture favoured by Spain's nationalist dictator, Francisco Franco, who ruled until 1975.

After graduating from the Barcelona School of Architecture, he joined with other like minds in forming Grupo R, to advocate for modern and rationalist architecture in the city.

Later, he became a professor at the Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona and was elected its director in 1977, and he co-founded MBM with Josep Martorell and David Mackay.

Olympics regeneration work emulated worldwide

The culmination of Bohigas's work, the pre-Olympics transformation of Barcelona, is now celebrated the world over as a successful example of urban regeneration. Other cities have tried to emulate "the Barcelona Model", including London in its preparations for the 2012 Olympics.

In another sign of the project's uniqueness, the RIBA awarded Barcelona its 1999 Royal Gold Medal for Architecture – the only time it has chosen a city and not an individual or studio – and singled out Bohigas as one of five key individuals.

"With London getting a new mayor you need someone like Oriol Bohigas, who was the head of a school of architecture, who got the city going and developed a theory," said judge Peter Carolin at the time.

President of the Government of Catalonia, Pere Aragonès i Garcia, was among those to pay tribute to Bohigas on Twitter last week.

"Goodbye to the great transformer of Barcelona," he wrote. "To the long-sighted architect. To the committed intellectual. A benchmark for the country has died. Rest in peace, Oriol Bohigas."

Among Bohigas' other well-known projects is the Pavilion of the Future at the Universal Exhibition in Seville in 1992 and the Design Museum of Barcelona. He also authored many books.

The main image is by Galazan via Wikimedia Commons.

The post "The great transformer of Barcelona" architect Oriol Bohigas dies aged 95 appeared first on Dezeen.

RIBA reveals 62 projects vying to be named world's best new building

A forest chapel in Japan, an oyster-shell-inspired ferry terminal in Italy and a grain silo converted into an art museum in South Africa are among the projects shortlisted for the second edition of the RIBA International Prize.

The Royal Institute of British Architects has released a longlist of 62 projects vying for the RIBA International Prize 2018, a biennial architecture award that aims to set a global standard for architecture.

Covering everything from small housing projects, to major new museums and office buildings, the list includes projects from 28 countries, by firms including BIG, Zaha Hadid Architects, Foster + Partners and Heatherwick Studio.

Zeitz MOCAA, Cape Town, South Africa, by Heatherwick Studio

Dezeen is media partner for the RIBA International Prize 2018.

Other projects in the running for the award include Dorte Mandrup's sculptural extension to the Wadden Sea visitor centre, along with Ensamble Studio's large-scale contemporary sculptures set in the Montana wilderness.

Also longlisted is a library in Istanbul by Tabanlıoğlu Architects, and a nearby mosque set into terraced steps by Emre Arolat Architects.

Salerno Maritime Terminal, Salerno, Italy, by Zaha Hadid Architects

Rogers Stirck Harbour + Partners has two buildings on the list: a 34-storey office tower in Sydney with criss-crossed red braces, and a 50-storey tower block for a bank headquarters in Mexico City.

Japanese architect Hiroshi Nakamura is behind the forest chapel on the list, while Stefano Boeri is recognised for his tree-covered tower in Milan.

The project that was named World Building of the Year at the World Architecture Festival last month is also among the nominees. The structure, created by a team from the Chinese University of Hong Kong, is a prototype for an affordable, earthquake-proof house built from rammed earth.

BBVA Bancomer Tower, Mexico City, Mexico, by Rogers Stirk Harbour + Partners with Legorreta + Legorreta

"The RIBA International List 2018 shines a light on the world's best new buildings and most impressive architectural talent," said RIBA president Ben Derbyshire.

"Most importantly, this significant selection of 62 projects illustrates the meaningful impact and transformative quality that well-designed buildings can have on communities, wherever they are in the world."

Vertical forest, Milan, Italy, by Boeri Studio with Studio Emanuela Borio and Laura Gatti

The RIBA International Prize was open to any registered architect in the world – not just RIBA members. All projects were eligible, regardless of size, type or budget, provided they demonstrated "visionary and innovative thinking".

A jury – including Diller Scofidio + Renfro co-founder Liz Diller and Joshua Bolchover of Rural Urban Framework – will select a shortlist from these 62 projects.

They will then visit each of these projects in person and name four finalists, before an overall winner is announced in November 2018.

Wadden Sea Centre, Ribe, Denmark, by Dorte Mandrup

The first edition of the prize was won by Grafton Architects, with their vertical campus for a Peruvian University.

Described by judges as a "modern-day Machu Picchu", the Universidad de Ingeniería y Tecnología (UTEC) was praised as an exceptional example of civil architecture.

Explore the entire longlist here:

› 8 Chifley Square, Sydney, Australia, by Rogers Stirk Harbour + Partners with Lippmann Partnership › AP House Urbino, Pieve di Cagna, Italy, by Gardini Gibertini Architects › Audain Art Museum, Whistler, British Columbia, Canada, by Patkau Architects › Baan Huay Sarn Yaw - Post Disaster School, Chiang Rai, Thailand, by Vin Varavarn Architects › Baitasi House of the Future, Beijing, China, by Dot Architects › BBVA Bancomer Tower, Mexico City, Mexico, by Rogers Stirk Harbour + Partners with Legorreta + Legorreta › Beyazıt State Library, Istanbul, Turkey, by Tabanlıoğlu Architects › Bremer Landesbank Headquarters, Bremen, Germany, by Caruso St John Architects › Bundner Kunstmuseum Chur, Chur, Switzerland, by Barozzi Veiga › Cabbage Tree House, Bayview, Australia, by Peter Stutchbury Architecture

Beyazıt State Library, Istanbul, Turkey, by Tabanlıoğlu Architects

› Captain Kelly's Cottage, Tasmania, Australia, by John Wardle Architects › Central European University - Phase 1, Budapest, Hungary, by O'Donnell + Tuomey with M-Teampannon Kft › Children Village, Formoso do Araguaia, Brazil, Alephzero with Rosenbaum › City Hall Deventer, Deventer, Netherlands, by Neutelings Riedijk Architecten › Cluny Park Residences, Singapore, by SCDA › Cuernavaca House, Mexico City, Mexico, by Tapia McMahon › Empower, Khayelitsha, South Africa, by Urban-Think Tank, ETHZ › EY Centre, Sydney, Australia, by Francis-Jones Morehen Thorp › Factory In The Forest, Penang, Malaysia, by Design Unit Sdn Bhd with Chin Kuen Cheng Architect › Garden Tower, Wabern, Switzerland, by Buchner Bründler Architekten

Structures of Landscape, Fishtail, Montana, United States of America, by Ensamble Studio

› GS1 Portugal, Lisbon, Portugal, by PROMONTORIO › Joolz, Amsterdam, Netherlands, by Space Encounters Office for Architecture › Kannikegaarden, Ribe, Denmark, by Lundgaard & Tranberg Arkitekter › Kericho Cathedral, Kericho, Kenya, by John McAslan + Partners with Triad Architects › King Fahad National Library, Riyadh, Saudi Arabia, by Gerber Architekten › Kunstmuseum Basel, Basel, Switzerland, by Christ & Gantenbein › Lanka Learning Center, Eastern Province, Sri Lanka, by Feat Collective › M4 Metro Line Budapest, Budapest, Hungary, by Palatium Studio, with Budapesti Építőművészeti Műhely, Gelesz és Lenzsér Építészeti, Puhl és Dajka Építész Iroda, sporaarchitects, VPI Építész Studio and Palatium M4 Projekt › MAAT, Lisbon, Portugal, by AL_A › Maersk Tower, extension of the Panum complex at the University of Copenhagen, Copenhagen, Denmark, by CF Møller Architects › Mount Herzl Memorial Hall, Jerusalem, Israel, by Kimmel Eshkolot Architects in collaboration with Kalush Chechick Architects

Sayama Forest Chapel, Tokorozawa, Saitama, Japan, by Hiroshi Nakamura & NAP

› Msheireb Museums, Doha, Qatar, by John McAslan + Partners › Mulan Weichang Visitor Centre, Weichang, China, by HDD › Musee d'arts de Nantes, Nantes, France, by Stanton Williams › Museum Voorlinden, Wassenaar, The Netherlands, by Kraaijvanger Architects › National Design Centre, Singapore, by SCDA › Oasia Hotel Downtown, Singapore, by WOHA Architects › Post-earthquake reconstruction demonstration project of Guangming Village, Zhaotong City, China, by One University One Village Programme, The Chinese University of Hong Kong › Queen Elisabeth Hall, Antwerp, Belgium, by SimpsonHaugh, with Bureau Bouwtechniek › ROGIC ROKI Global Innovation Centre, Hamamatsu, Shizuoka, Japan, by Tetsuo Kobori Architects › Salerno Maritime Terminal, Salerno, Italy, by Zaha Hadid Architects with Interplan Seconda

The Palestinian Museum, Birzeit, Palestine, by Heneghan Peng Architects with Arabtech Jardaneh

› Sancaklar Mosque, Istanbul, Turkey, by EAA-Emre Arolat Architecture › Sayama Forest Chapel, Tokorozawa, Saitama, Japan, by Hiroshi Nakamura & NAP › Social Housing in Bairro Padre Cruz, Lisbon, Portugal, by Orange - Arquitectura e Gestão de Projecto with Bruno Silvestre Architecture and D Sul › Stavros Niarchos Foundation Cultural Center, Athens, Greece, by Renzo Piano Building Worskhop with BETAPLAN › Structures of Landscape, Fishtail, Montana, United States of America, by Ensamble Studio › Studio Dwelling at Rajagiriya, Colombo, Sri Lanka, Palinda Kannangara Architects › Suzhou Chapel, China, by Neri&Hu Design and Research Office › Tatsumi Apartment House, Tokyo, Japan, Hiroyuki Ito Architects › The Ancient Church of Vilanova de la Barca, Spain, by AleaOlea architecture&landscape › The Palestinian Museum, Birzeit, Palestine, by Heneghan Peng Architects with Arabtech Jardaneh

Kericho Cathedral, Kericho, Kenya, by John McAslan + Partners with Triad Architects

› Three Metro Stations L9, Barcelona, Spain, by Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes with TEC 4 Ingenieros Consultores › Tirpitz, Blåvand, Denmark, by BIG › Toho Gakuen School of Music, Tokyo, Japan, by Nikken Sekkei › Tolsa 61, Mexico City, Mexico, by MOCAA Arquitectos › University of Amsterdam, Amsterdam, Netherlands, by Allford Hall Monaghan Morris › Vertical forest, Milan, Italy, by Boeri Studio with Studio Emanuela Borio and Laura Gatti › Wadden Sea Centre, Ribe, Denmark, by Dorte Mandrup › Welcome Centre and office building, Shanghai, China, by Sergison Bates Architects › Xiao Jing Wan University, Shenzhen, China, by Foster + Partners with GDI › YKK80 Building, Tokyo, Japan, by Nikken Sekkei › Zeitz MOCAA, Cape Town, South Africa, by Heatherwick Studio with Van Der Merwe Miszewski Architects, Rick Brown Associates and Jacobs Parker

The post RIBA reveals 62 projects vying to be named world's best new building appeared first on Dezeen.

from ifttt-furniture https://www.dezeen.com/2017/12/12/riba-international-prize-2018-longlist-worlds-best-building-hadid-heatherwick-rogers-foster/

Gaudí's first built house set to open to public for first time

The first house completed by Spanish architect Antoni Gaudí will open to the public this autumn, following a major restoration.

Featuring colourful tiles and ornate details, Casa Vicens was built by Gaudí between 1883 and 1885, as a summer home for real-estate broker Manel Vicens i Montaner.

Not only was it the first house built by the Catalan modernist, it was also his first completed building in Barcelona, where he went on to create masterpieces including Casa Batlló, Park Güell and the still yet-to-complete Sagrada Família.

Until now the house has always served as a residence, having been converted into three apartments in the 1920s, then used as a single-family residence for almost a century.

But it is now set to open as a museum, following an extensive restoration led by architects José Antonio Martínez Lapeña and Elías Torres, of Martínez Lapeña-Torres Arquitectes, and David García of Daw Office.

The project has been underway since April 2015, but construction only began in September 2016. The building is expected to be ready to open its doors in autumn 2017.

Gaudí died in 1926 – although still managed to rank at number 196 on the inaugural Dezeen Hot List, which charted the names readers were most interested in last year.

Casa Vicens is one of eight projects that the architect built in or near Barcelona that are recognised by UNESCO as world heritage sites, but will be the last to open to the public.

Even the Sagrada Família – which is on track to complete in 2026, coinciding with the centenary of the architect's death – has been open to the public on and off for decades.

The house was one of the first examples of the architect's reinvention of gothic and art-nouveau forms, resulting in a style that had not been seen in Catalonia before. It made use of Catalan construction traditions, but also integrated decoration and symbolism.

"In Casa Vicens, Gaudí recreated the figurative worlds that were fashionable at the time, but in a highly personal way," said the project organisers.

"As a whole, it heralds and displays the creative freedom that would become the hallmark of his entire future oeuvre."

The restoration is backed by MoraBanc, a banking company based in Andorra.

Related story

Animation shows completion of Antoni Gaudí's Sagrada Família

Photography is by Pol Viladoms.

The post Gaudí's first built house set to open to public for first time appeared first on Dezeen.

from RSSMix.com Mix ID 8217598 https://www.dezeen.com/2017/05/25/antoni-gaudi-first-house-casa-vicens-restoration-museum-barcelona/

Tile of Spain award winners 2020

2020 Tile of Spain Awards, Architecture-Interior Design Prize, Buildings, Images

Tile of Spain award winners 2020

International Architectural Prizes – Building & Architect News

15 Dec 2020

2020 Tile of Spain Awards

Tile of Spain announces the prize-winners of its prestigious awards, celebrating the creative use of ceramics in architecture and design

The Tile of Spain awards promote the innovative use of Spanish ceramics in interior design and architecture both in Spain and abroad. Now in its 19th edition, the competition is organised by ASCER, the Spanish ceramic tile manufacturers’ association. The annual awards are regarded as a major global event in the industry, earning its winners a highly respected accolade.

First prize in the Architecture category, with a cash award of 17,000 Euros, goes to Mesura Architects’ Studio for Casa Ter, a detached home in the La Bisbal area of Catalonia. The jury highlighted the versatile use given to one single material in positions and functions of all kinds. They also praised the reinterpretation of a traditional material in a home that revitalised the landscape and its surroundings.

The winner of the Interior Design category, also receiving a cash prize of 17,000 Euros, is Arantxa Manrique Arquitectes for the Atlantis Gastrobar in Barcelona. The judges applauded how ceramic was used as a star feature of the whole project. They admired the refreshing, timeless appeal of the setting, which utilised tiles to create impact in a small space.

The award for the Final Degree Project, a category for architecture students with a prize of 5,000 Euros, goes to Andrea Puebla Yubero from CEU San Pablo University in Madrid. This proposal is for a centre for unaccompanied under-age immigrants. The jury was impressed by the invention of a new form of impluvium, going one step beyond traditional Mediterranean impluvium courtyard homes. They noted how ceramic materials are an intrinsic part of this project and a fundamental factor in its expressive capacity.

In addition to the first prizes, the judges awarded two special mentions in each category. For innovation in architecture, the Young Old House by Enrique Espinosa and Lys Villalba stood out for its bold new use of ceramic materials on a local, rural building. Also honoured was Runnymede College Campus by Rojo / Fernández-Shaw for mixing tiles sympathetically with more industrial materials.

In the interior design category, La Roca’s Camper store by Tomás Alonso caught the judging panel’s eye for its intriguing volumetric effect. A special mention also went to the project ‘Six homes in Cabrera de Mar’ by TWOBO Arquitectura for harmonising indoor and outdoor space.

The jury met online to make its deliberations and included Javier Villar Ruiz (of KKAA), Daria de Seta (Garcés-de Seta-Bonet Arquitectes), Jordi Ayala-Bril (Arquitectura-G), Izaskun Chinchilla and Lázaro Rosa-Violán on its panel.

The awards were sponsored by ICEX, Endesa and the Valencia Port Authority.

Tile of Spain is the voice of the Spanish tile industry, representing more than 125 tile manufacturers. For details of this and previous years’ awards, visit www.tileofspainawards.com

Winners of the 2020 Tile of Spain Awards images / information received 151220

Location: Spain

Spanish Architecture

European Architecture

Architecture Awards

Tile of Spain Event, London

Contemporary Interiors

European Copper Architecture Awards

Stirling Prize

Architecture in Spain

Museo de al Memoria de Andalucía, Granada, southern Spain Design: Alberto Campo Baeza photo : Javier Callejas Museo de al Memoria de Andalucía

Merida Factory Youth Movement, western Spain Jose Selgas, Lucia Cano, architects image from selgascano Merida Youth Factory

Centro Niemeyer, Avilés Oscar Niemeyer architect photo : Ángel Navarrete Centro Niemeyer

Spanish Architect

Pritzker Prize Architects

Comments / photos for the Winners of the 2020 Tile of Spain Awards page welcome

The post Tile of Spain award winners 2020 appeared first on e-architect.

FFWD Arquitectes make a major renovation in Barcelona ...- F...

FFWD Arquitectes make a major renovation in Barcelona ...