#àustria
Text
Schloß Schönbrunn
La història del palau de Schönbrunn es remunta fins a l’edat mitjana, però s’esclareix a partir del segle XIV. Segons la llegenda, l'emperador Matthias d’Habsburg, que va regir el Sacre Imperi Romano-Germànic durant set anys al començament del segle XVII, va ser el responsable de l’actual nom.
L’efímer emperador es trobava als voltants del pavelló de caça de Katterburg quan hi va descobrir una font que li va semblar prou bonica com per identificar-la amb aquest nom: en alemany, Brunn vol dir font i schön bonic.
El que havia estat un pavelló de caça per afrofitar la riquesa cinegètica dels boscos que envoltaven Viena va evolucionar per convertir-se en residència d’estiu de la família reial austriaca, titulars indiscutits de la dignitat imperial germànica fins a la dissolució de l’Imperi, que va trobar la seva continuació en la unió entre Àustria i Hongria a començaments del segle XIX.
Mentre tant, Àustria s’involucrà en diverses guerres al llarg del segle XVII. A la dels Trenta Anys, quan es va veure com l’exèrcit suec arribava a les portes de Viena. Davant d’Hongria, que volia obtenir la seva independència efectiva. I contra l’Imperi Otomà, que culminà el 1683 amb el setge turc de Viena, que va acabar salvant-se gràcies a tropes poloneses i cosaques.
Però Schönbrunn, nom que va ser fet servir oficialment per primera vegada quan la vídua de l’emperador Ferdinand II, Eleonora Gonzaga, s’hi va instal·lar entre el 1637 i 1642, no es va salvar del setge. Va ser l’arquitecte Johann Bernhard Fischer von Erlach el que va intervenir en aquesta transformació, encarregada per l’emperador Leopold I, contribuint significativament a l’aspecte actual.
Fischer von Erlach va ser un dels arquitectes més prolífics del barroc austriac i seva és la concepció de la Karlskirche, a Viena, fàcilment reconeguda per les dues sinuoses columnes que emmarquen la façana d’aquesta església dedicada a Sant Carles Borromeu. Schönbrunn va romandre inacabat a causa de la mort sobtada de Joseph I (1711) i fou la residència de la seva vídua Wilhelmine Amalia.
El 1728 l'emperador Karl VI va reprendre el relleu a les obres i posteriorment el va donar a la seva filla Maria Theresia. L’emperadriu va encarregar l’adaptació a l’estil rococó a Nikolaus Pacassi i hi va establir la seva residència d’estiu.
El primer que va ordenar va ser l'expansió dels apartaments imperials a l'ala est amb sales d’audiència i salons per a Maria Theresia i el seu consort, Franz Stefan von Lothringen, que ja es pogueren ocupar el 1746. La coronació del marit de Maria Theresia com a emperador romano-germànic a Frankfurt el 1745 va donar un nou impuls a Schönbrunn per convertir-se en residència imperial d’estiu, amb tot un seguit de nous edificis.
Una de les característiques del palau és el seu color groc, una tonalitat identificada amb el mateix Schönbrunn com una de les seves especificitats més singulars. Però el palau mateix no és un sol edifici. El seu immens parc i els boscos que l’emmarcan donen cabuda a d’altres peces úniques: l’hivernacle Palmenhaus de plantes exòtiques, ruïnes romanes, fonts monumentals, un zoològic… Tot presidit per la Gloriette que s’alça al lloc més alt del parc.
No va ser fins a finals del segle XIX que l’emperador Franz Joseph, que va néixer i va morir a Schönbrunn, va viure-hi tot l'any i, amb ell, una de les residents més famoses del palau, la princesa Elisabeth de Wittelsbach, duquessa de Baviera, més coneguda com a Sissi.
1 note
·
View note
Photo
Després de diverses estades a diverses ciutats d'Itàlia, Madrid i París, el 1960 va exposar individualment a la sala Jaimes de Barcelona,[1] i amb posterioritat a la sala Abril de Madrid, i ens anys successius a diverses galeries de Girona, Figueres i Cadaqués, Lleida, Tarragona, Sitges, Sant Cugat, Barcelona, Palma de Mallorca, Sant Sebastià, Madrid, Milà (Itàlia), Viena (Àustria), Brussel·les (Bèlgica), L'Havana i Holguín (Cuba) i Nova York (Estats Units d'Amèrica)..... La seva obra es troba a diversos museus, entre els quals el MACBA, el Museu de l'Hospitalet, el VINSEUM, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i el Museu d'Història de Girona.
1 note
·
View note
Photo
Krampus by Maecea http://ift.tt/2zrDgzq
0 notes
Photo
Daughter of D. João V de Portugal and D. Maria Ana da Àustria, she was the Queen of Spain between 1746-1758
Date of Birth: 04-12-1711
Date of Death: 27-08-1758
Spouse: Ferdinand VI of Spain (M. 1729)
Barbara recieved a fine education. As Queen of Spain, Barbara was wise and prudent. She participated regularly in the affairs of state, mostly of the times she was the first one to see the state documents. She was the bridge between the king and his ministers. In her era she wasn't seen as a beautiful woman, in fact some writers said that the king was shock when he first saw her.
However Ferdinand VI fell in love with his wife's love for music and arts. As the years passed, Barbara was a important support to her husband.
Pt:
Filha de D. João V de Portugal e D. Maria da Áustria, foi rainha da Espanha entre 1746-1758Data de Nascimento: 04-12-1711 Data da Morte: 27-08-1758Marido : Fernando VI de Espanha (M. 1729)
Bárbara recebeu uma boa educação e foi bastante sábia enquanto rainha da Espanha. A rainha Bárbara participou regularmente nos assuntos do Estado, na maioria das vezes foi a primeira a ver os documentos de Estado. Ela era a ponte entre o rei e seus ministros. Em sua época, ela não era vista como uma mulher bonita, na verdade, alguns escritores disseram que o rei ficou chocado quando a viu pela primeira vez.No entanto Ferdinand VI apaixonou-se pela sua esposa e a sua paixão por música e artes.
Com o passar dos anos, Barbara foi um importante apoio para o seu marido.
#Maria#barbara#D. João V#Austria#Spain#Queen#King#rainha#rei#royalty#royal family#historic fashion#l'historie#historical#history#história#historia#storia#fernando#painting#women#girl#painter#mulher#criança#historic women#portugal#mafra#art#historic art
14 notes
·
View notes
Text
Tweeted
RT @CPIXA1: Àustria ja comença a dubtar sobre fer la vacunació obligatòria. Pels que diguin que anar a les manifestacions no serveix de res. Aquests polítics tirans no entenen res més que la força del carrer. #ensveiemalscarrers
— German DUI Juana CDR (@GermanDeJuana) Jan 3, 2022
0 notes
Photo
Repost @aliga.sabadell ---------------------------------------- Avui us presentem la segona padrina de l’Àliga de Sabadell, us presentem a l’Àliga de Tàrrega! Tenim moltes ganes de la seva visita! Us deixem amb una mica d'informació perquè la conegueu millor! L’Àliga de Tàrrega es va presentar el divendres 11 de maig de 2007 durant la segona Cercavila Medieval de la Festa Major de Maig, per simbolitzar el Comte de Barcelona, dins d’aquest espectacle teatral. Destaca el fet que tingui dos caps, ja que actualment només hi ha dues àligues més que tinguin aquesta mateixa característica: l’Àliga de Tremp i l’Àliga de Vic. Ha estat realitzada per Agnès Pla, pesa 35 kgs, i al pit hi llueix la bandera de la ciutat, els escacs i la senyera catalana. A les corones hi figura la inscripció: “Molt il·lustre, feliç, antiga i reial vila de Tàrrega”, provinent d’uns goigs de les Santes Espines del segle XIX. Aquestes corones són obra de la joiera targarina Anna Puig. La música del Ball de l’Àliga de Tàrrega és obra d’Albert Solé. Durant la Festa Major de Maig de 2011, es va presentar una nova versió interpretada per la Cobla Tàrrega, arranjada per Joan Farreny. El Ball de l’Àliga de Tàrrega és considerat el de major honor que es pot oferir a qualsevol targarí o als personatges notables que visitin la ciutat, i és obra de Ton Farran La bèstia ha estat promoguda per l’Associació Guixanet, gràcies als Tallers per la Festa de la Generalitat de Catalunya, destinats a l’organització de “la Cercavila Nocturna” de la ciutat. Per construir-la s’optà per imitar l’escut de la ciutat, una concessió de l’emperador Carles I de 1520, per la qual, a l’escut de Tàrrega hi podia figurar l’àliga imperial bicèfala de la Casa dels Àustria. @guixanet_tarrega #aligatarrega #culturapopular #seguicipopular #àliga #àliguesdecatalunya #imatgeriafestiva #bestiari #sabadell #femciutat #notícies __________________________ #AligaDeTarrega #AligaBicefala #AligaDeCatalunya #AliguesDeCatalunya #AliguesDeCat #Aliga #Aguila #Aguiles #Aligues #CulturaCatalana #FestesDeCatalunya #BestiariPopular #FiguresZoomorfiques #ImatgeriaFestiva #CulturaPopular #BestiariFestiu #BallDeLAliga https://www.instagram.com/p/CQX60m9tiaw/?utm_medium=tumblr
#aligatarrega#culturapopular#seguicipopular#àliga#àliguesdecatalunya#imatgeriafestiva#bestiari#sabadell#femciutat#notícies#aligadetarrega#aligabicefala#aligadecatalunya#aliguesdecatalunya#aliguesdecat#aliga#aguila#aguiles#aligues#culturacatalana#festesdecatalunya#bestiaripopular#figureszoomorfiques#bestiarifestiu#balldelaliga
0 notes
Photo
País amfitrió
presentació
DISSENY SUÏSSA MATCHMAKING RENDEZ-VOUSPro Helvetia
Es presenten 9 joves estudis de disseny i start-ups. El que tenen en comú és la visió d’una emprenedoria de disseny eficaç en un context ecològic, social o cultural. La intenció és cooperar amb Àustria. Els Rendez-vous 'estan dirigits al públic especialitzat en disseny, innovació i emprenedoria.
PLANISPHERE és una agència de xarxa de producció creativa i consultoria estratègica. Presenta el millor cas "ON": un esdeveniment fet a mida dissenyat per al Kunstmuseum Basel. La música, l'art contemporani i el disseny es van combinar en una obra d'art exploratòria i única.
planisphere.eu
Robin Eberwein va desenvolupar "Genoma Grotesk": una tipografia revolucionària que s'adapta al context respectiu, per exemple en publicitat exterior. La gran flexibilitat d'aplicació, mida i amplada, així com altres atributs, garanteixen la llegibilitat sense augmentar la mida del fitxer.
robineberwein.ch
L'estudi INT presenta "Replices interactives": una nova manera tàctil d'experimentar objectes de museu. Mitjançant la manipulació de rèpliques tridimensionals impreses, els visitants i els clients poden interactuar amb l’obra d’art digitalitzada a la pantalla.
int.studio
Anuvad és un estudi de recerca i desenvolupament fundat per Chhail Khalsa amb l'objectiu de "humanitzar" els e-tèxtils a través de l'artesania tradicional amb un credo ètic.
anuvad.co.in
"Oblo" és un sistema anticipador amb un algorisme de regulació de la calefacció que recopila dades meteorològiques per reduir el consum d'energia. oblosolutions.ch
"Seguir llegint" és una funda intel·ligent i multifuncional per a iPhone amb ulleres de lectura unisex fines i integrades.
readon-mobile.com solsolito.com
L’agència de disseny Superdot demostra el poder de la visualització de dades amb “Out of Balance”: una història de dades interactiva que aporta llum sobre el problema social global de la desigualtat salarial.
superdot.studio
"Casino Bern Tabletop Bistrobar" de l'estudi de disseny crisp-id combina versatilitat, material sofisticat i producció local i justa.
crisp-id.ch
"Dagsmejan" és un nou tipus de roba de dormir: amb les seves fibres innovadores i el seu disseny funcional, compleix les nostres necessitats fisiològiques de son.
dagsmejan.ch
https://www.viennadesignweek.at/.../design-switzerland.../https://www.viennadesignweek.at/programm/
0 notes
Link
L’artista de la performance ha estat tancada a Àustria i ha parlat exclusivament al The Art Newspaper i al podcast The Week in Art sobre fer treballs aïlladament i seguir l’exemple de Matisse com a resposta a la crisi
...Sentiu que el clima actual us fa concentrar-vos en els esdeveniments d’avui o trobeu que s’està escapant a un àmbit diferent? El coronavirus en si afecta la manera de treballar o, en certa manera, s’escapa al treball?
No afecta directament la meva feina. Sempre crec que és molt perillós per als artistes quan els esdeveniments immediats del dia canvien de treball o de la manera de pensar. Quan hi va haver la guerra dels Balcans a Iugoslàvia, vaig fer la peça Barroc balcànic on rentava els ossos, però em va costar molt de temps respondre a la situació. I, fins i tot, no vaig voler que la peça es relacionés directament amb la guerra de Iugoslàvia. Volia que transcendís el sentiment de la guerra i que la imatge que he creat es pugui fer servir en qualsevol moment, en qualsevol lloc que algú estigui matant: no importa si la guerra es troba a Síria o a qualsevol lloc. És el mateix amb el coronavirus: si immediatament treballem sobre això, és com si estiguessis reciclant les notícies diàries i no crec que l'art hagi de ser al respecte. L’art hauria de ser pertorbador, hauria de fer preguntes i hauria de predir el futur. Durant la Segona Guerra Mundial, ja sabeu, quan tothom va pintar els desastres de la guerra, Matisse va pintar flors i va ser una resposta realment fantàstica perquè les notícies són tan deprèvies, tan repetitiu. Es tracta més aviat de com elevar els esperits humans...
https://www.revistaad.es/arte/articulos/muere-ulay-artista-performance-que-trabajo-marina-abramovic/25265
El dibujante con tijeras
https://elpais.com/cultura/2015/01/27/babelia/1422382586_791813.html
Marina Abramovic con Ulay
Art/Performance EMOCIONAL
youtube
0 notes
Text
Burg Hohenwerfen
La construcció del castell de Hohenwerfen coincideix en el temps amb la de la fortalesa de Hohensalzburg, al darrer quart del segle XI. Es tractava de garantir la seguretat al llarg de la vall del riu Salzach per part dels prínceps-arquebisbes de Salzburg, durant una època de revoltes que va fer que l'arquebisbe Gebhard assumís l'inici d'aquestes dues fortificacions.
A la muntanya propera a la població de Werfen, al Salzkammergut, inicialment es va ampliar una posició militar d'origen romà, no més enllà d'una construcció de fusta que ja gaudia d'una posició defensiva imponent gràcies als més de 600 metres d'elevació respecte de la vall.
La importància política dels prínceps-arquebisbes va anar en augment i fins al segle XV Hohenwerfen va anar creixent fins a convertir-se en una de les principals posicions militars als peus dels Alps.
Al segle XVI novament les revoltes van estendre's per terres dels sobirans eclesiàstics salzburguesos, i aquesta vegada la fortalesa no va poder evitar que els camperols revoltats l'assetgessin i la destruïssin parcialment.
El príncep-arquebisbe Matthäus Lang va iniciar una nova reforma del castell durant la primera meitat del segle XVI, reparant la destrucció provocada pels aixecaments dels serfs.
Durant la segona meitat del mateix segle, l'arquebisbe Jakob Khuen-Belasy va continuar la reforma inspirant-se en les fortaleses italianes. Als dos segles següents, Hohenwerfen va servir de presó.
A principis del segle XIX, les Guerres Napoleòniques van dur a l'extinció del principat eclesiàstic de Salzburg i la reorganitació del mapa polític centreeuropeu, posant la regió en mans del regne de Baviera, època en la que Hohenwerfen no era més que un conjunt de ruïnes.
Desprès de la caiguda de Napoleó i la nova reorganització política sorgida del Congrés de Viena, l'arxiduc Johann, germà de l'Emperador Franz I d'Àustria, va iniciar la restauració de Hohenwerfen seguint l'estil del romanticisme germànic del segon quart del segle XIX.
Després de convertir-se en pavelló de caça, un altre arxiduc, Eugen -membre d'una branca secundària de la família imperial austríaca–, va adquirir el complex per fer-ne d'ell una residència i allotjar-hi una colecció d'armes i peces artístiques.
Ja al segle XX, l'edifici principal del castell es va cremar l'any 1931, i el mateix arxiduc Eugen el va fer reconstruir, tot i que després de l'Anschluss -l'annexió d'Àustria a Alemanya-, va haver de vendre'l a l'Estat dirigit pels nazis, que el van convertir en un centre d'instrucció militar.
Després de la Segona Guerra Mundial, Hohenwerfen va continuar sent un centre d'entrenament, aquesta vegada de la Gendarmeria austríaca, per acabar a finals del segle XX obrint-se al públic.
1 note
·
View note
Text
VISITA A L’ESTUDI DE SERGI BARNILS
Dilluns, dia 7 de març de 2022, a les 12h
SANT CUGAT, TERRITORI GABRIEL FERRATER
AQUÍ COMENÇA LA LLEGENDA
Visita a l’estudi de Sergi Barnils per contemplar les obres que està creant per a l’exposició “Temps enrere” dedicada a Gabriel Ferrater, i inspirades en els seus poemes.
En aquest acte Ramon Balasch, poeta i escriptor, recitarà els poemes de Gabriel Ferrater, que han estat la inspiració del pintor Barnils, i que formen part de la mostra que la galeria Canals de Sant Cugat prepara per a l’estiu vinent.
El vocabulari plàstic de Sergi Barnils ha seguit en plena evolució al llarg dels temps: encàustiques, guaixos, aquarel·les, ceres d’oli, tintes, etc... El pas de la geometria a una part més orgànica, a través de la natura i de les formes, ha agafat més consistència en els darrers mesos. Les tècniques com l’encàustica, segueixen d’una manera molt cuidada al marge de les formes, de la mateixa manera que no es per l’essència del seu llenguatge i emergeix el control de la línia com si analitzés i ampliés el detall.
Sergi Barnils, nascut el 1954, forma part d’una Saga històrica de santcugatencs. Es va donar a conèixer l’any 1992 a Canals Galeria d’Art. A partir del 1995 exposa per tot Itàlia ja que és artista exclusiu de Marco Rossi. Altres indrets exposats recentment, Alemanya, Àustria, Suïssa, Holanda, Bèlgica, ..... La seva obra es molt ben considerada pels col·leccionistes i marxants d’art.
Punt de torbada, Avinguda Graells, 25. Sant Cugat
Visita gratuïta per a grups reduïts
Inscripció prèvia a: [email protected]
#EntraALaGaleria #culturasct #artenxarxa #santcugat #catalunya #artacsa #art
1 note
·
View note
Link
El pati del darrere de la Boqueria reneix amb la nova Escola Massana
La institució educativa d'art i disseny estrena aquest curs un edifici de l'arquitecta Carme Pinós
Per reurbanitzar la plaça de la Gardunya només falta acabar un bloc de vivendes protegides a prop del carrer de Jerusalem
Cristina Savall / Barcelona
Divendres, 01/09/2017 | Actualitzada 05/09/2017 - 20:48
la vella seu de l’Escola Massana al recinte gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu –entre els carrers del Carme i de l’Hospital– compta amb l’excepcional claustre i els jardins de Rubió i Lluch. Ara les seves aules estan plenes de caixes que s’estan traslladant a la futura seu a la plaça de la Gardunya, davant la façana posterior del mercat de la Boqueria.
La previsió és que el curs escolar comenci el 12 de setembre al nou edifici cobert de gres construït per l’arquitecta Carme Pinós, que també s’ha encarregat de la reurbanització de tota l’esplanada, ara de vianants però que durant anys va ser zona de càrrega i descàrrega i que va estar a punt de convertir-se en un abocador.
Edifici lluminós
Després d’haver soterrat l’aparcament a la plaça per aixecar l’edifici, el principal repte a què s’ha enfrontat Pinós és dissenyar un entorn en el qual els alumnes no tinguessin la sensació d’estar tancats, per continuar disfrutant d’un espai enjardinat, com el del claustre, encara que el nou s’aixeca sobre una plaça dura.
La solució l’aporten les vidrieres transparents, les subtils perspectives, les passarel·les escalonades amb formes de les petites plantacions d’arròs típiques de Bali i les terrasses situades a cada planta amb vista als arbres de sota i a les teulades de Ciutat Vella. El moviment que donen els diferents volums de la façana de la Gardunya respon a la voluntat de «donar lleugeresa a un centre d’ensenyament d’11.000 metres quadrats», explica l’arquitecta sobre aquest projecte amb un cost que ronda els 15 milions d’euros.
L’edifici escultòric, que de lluny sembla de fusta, es distingeix pels jocs de volums, per l’entrada de llum natural i pels canvis d’escala. «És que la mateixa plaça té un desnivell d’un metre i mig», informa Pinós, mentre mostra la nova escola a un grup de professors, encapçalats pel director acadèmic, Xavi Capmany.
Control fins al detall
Com a arquitecta, Pinós controla tots els detalls. Si penja un cable, truca a un tècnic perquè el repari, ensenya als professors la distància exacta que hi ha d’haver entre un banc i una paret, i fins i tot ha dissenyat mobiliari per a una zona chill-out a la primera planta i unes taules inspirades en les fitxes negres i blanques del dòmino que estan a prop del vestíbul, just al davant d’un minimalista jardí amb estàtua que recorda el del pavelló Mies van der Rohe. «Això de posar estàtues és una petició de l’escola, que conserva obres d’antics alumnes», apunta l’arquitecta.
La planta de l’immoble té la forma de dues lletres eles unides i s’expressa cap a la plaça amb voluntat de dinamisme. «Busco que sigui una escola singular i amb aquesta idea la vaig cobrir amb gres de grans dimensions que es resol en dues solucions diferents: gelosia cap a la plaça de la Gardunya i façanes ventilades i persianes d’alumini cap al carrer de l’Hospital i la plaça del Canonge Colom», descriu l’autora. En canvi, l’edifici de vivendes que està construint a prop del carrer de Jerusalem està més integrat en l’entorn i compta amb persianes de fusta.
Espai obert al barri
La planta d’accés té una entrada independent de l’escola perquè la sala de conferències es pugui obrir en horaris i dies en els quals no hi hagi classes. Serà un espai obert al barri. Les aules i els tallers –com els de joieria, esmaltat, serigrafia i laca japonesa– mantenen la intimitat per afavorir la concentració dels 1.200 alumnes matriculats aquest curs.
A diferència de l’antiga seu, la nova compleix amb les normatives vigents d’accessibilitat i sostenibilitat, la qual cosa és imprescindible en una escola pública municipal. L’Escola Massana, Centre d’Art i Disseny, va ser fundada el 1929 a la Casa Vilavecchia, llavors seu de Foment de les Arts i el Disseny, que ara s’ubica a la plaça de les Glòries. El 1931, l’escola va viure el seu primer trasllat per establir-se a la Casa de l’Ardiaca, on va estar quatre anys, ja que el 1935 es va mudar a l’Antic Hospital de la Santa Creu.
Una arquitecta internacional
Carme Pinós va aconseguir aviat el reconeixement internacional juntament amb Enric Miralles amb projectes com el Cementiri d'Igualada. Després de separar-se d'ell, va fundar el seu propi estudi el 1991 on va acabar l'Escola llar de Morella.
Entre les seves obres i projectes recents destaquen el Materplan del centre històric de Saint Dizier (França); la construcció de l'edifici de la Universitat d'Econòmiques del Nou Campus de Viena (Àustria); la Torre d'Oficines Cube II a Guadalajara (Mèxic); l'edifici de Caixaforum de Saragossa, la delegació territorial de la Generalitat a Tortosa i un edifici de vivendes socials al barri de Vallecas de Madrid.
Entre les obres més premiades hi ha la passarel·la de vianants de Petrer, el passeig marítim Juan Aparicio de Torrevieja i la cèlebre Torre Cube I, la maqueta de la qual va ser adquirida pel MOMA el 2006. A més, el Centre Pompidou va adquirir el 2010, entre altres, maquetes dels projectes Caixaforum de Saragossa i l'Hotel Pizota (Mèxic)
0 notes
Text
Manifest: HabitAcção! Som casa, som barri, som ciutat!
Perquè ens volen expulsar de les cases i dels barris on vivim, perquè ens exclouen de la ciutat: HabitACÇÃO!
Ens rebel·lem i alcem la veu per dir que no acceptem la lògica de la ciutat-benefici, del barri-aparador i de la casa-inversió. Aquesta lògica és la dels inversors i especuladors, que ens intenten convèncer que els beneficis són més importants que les nostres vides, i la dels governants, que són hostatges dels interessos privats, i que ens diuen que no hi ha alternatives. Mentre les ciutats es construeixen per als rics, milers de persones es veuen obligades a abandonar les seves cases, els seus carrers, els seus mitjans de subsistència i les seves xarxes afectives. Ens rebel·lem i alcem la veu per dir que no pot ser que siguin les seves lleis, les lleis del mercat, les que ens diguin com i on podem viure. Volem cases que serveixin per viure-hi, barris on puguem construir les nostres vides i ciutats on les decisions les prenguem els qui hi vivim. Ens volen expulsar. Però resistim i ens quedem! Plantem cara i decidim el nostre futur de forma col·lectiva.
Aquest setembre sortim al carrer, ocupem l’espai públic, construïm xarxes de solidaritat i creem moviment. Volem viure als nostres barris: exigim la fi dels desnonaments i lluitem junts per una ciutat més justa. Ens oposem al sistema capitalista, que destrueix el nostre planeta i ens expulsa dels espais que habitem. Les nostres vides són més importants que els seus beneficis.
SOM CASA, SOM BARRI, SOM CIUTAT!
Què volem?
1. La fi dels desnonaments i de les demolicions sense alternativa
Hi ha desnonaments per no renovació del contracte de lloguer, hi ha desnonaments perquè els governants han decidit demolir les nostres cases, hi ha desnonaments perquè no podem pagar uns lloguers tan cars, hi ha desnonaments perquè no aconseguim pagar la casa al banc... i el que no hi ha són alternatives. Volem acabar amb aquesta violència. Exigim que no hi hagi cap més desnonament sense una alternativa d’habitatge digna.
2. La regulació del preu dels lloguers
Els lloguers són impagables i els sous són mínims. Volem límits màxims del preu dels lloguers i proposem que l’índex de preus del lloguer estigui lligat al sou mínim interprofessional. Si tenim un sou mínim, per què no un lloguer màxim?
3. Més habitatge públic de qualitat
Els països europeus que es poden defensar millor de les crisis immobiliàries són els que disposen de més habitatge públic, com per exemple Holanda, on un 34% del parc d’habitatge és d’ús social, Àustria, amb un 26%, o França, amb un 19%. A Portugal l’habitatge públic no arriba al 3%. Volem polítiques d’habitatge que redueixin les desigualtats i impedeixin la segregació ètnica. Sabem que és possible que hi hagi més i millor habitatge públic per a tothom.
4. Gaudir de l’espai públic i d’espais socials
Moltes places, carrers i voreres estan en mal estat, i moltes estan cedides en concessió per a usos comercials. Cada cop hi ha més espais de sociabilitat, com associacions i col·lectivitats, que són desnonats i es converteixen en hotels i residències de luxe. El comerç local està desapareixent. Tenim dret a gaudir de l’espai públic i necessitem espais socials de trobada on poguem conviure, construir i discutir la nostra vida col·lectiva. Volem un espai públic realment públic, ben cuidat i no mercantilitzat. Volem la fi dels desnonaments dels espais de sociabilitat col·lectiva i del petit comerç.
5. Un canvi radical en el model de governança i de desenvolupament de les ciutats
Les ciutats han estat planificades i construïdes per als beneficis econòmics i no per a les persones que hi viuen. Reclamem la ciutat! Proposem la reducció efectiva del nombre de pisos turístics, l’expropiació dels gegants immobiliaris com el fons d’inversió Apollo i la fi dels “Vistos Gold” i els beneficis fiscals per als especuladors i per al luxe. Ja n’hi ha prou de cases buides sense justificació! Les nostres ciutats no estan en venda!
Aquest manifest és una crida.
Som persones i col·lectius en lluita per reclamar el dret als espais en què vivim i fem una crida a l’acció, la participació i la protesta. El que està passant no és inevitable, sinó el resultat de polítiques promogudes per uns pocs que tenen molt.
Som més que no pas ells. Ens hem d’unir per reclamar el dret als espais que habitem, per decidir col·lectivament sobre quina ciutat volem. Podem somniar, i cal que somniem, amb altres models de ciutat.
Per la fi de l’especulació, la gentrificació, la turistificació, les demolicions i les expulsions. Per una ciutat de totes i tots: HabitACÇÃO!
0 notes
Text
European Countries in Catalan
Albània - Albania
Alemanya - Germany
Andorra - Andorra
Armènia -Armenia
Àustria - Austria
Azerbaidjan - Azerbaijan
Bèlgica - Belgium
Bielorússia - Belarus
Bòsnia i Hercegovina - Bosnia and Herzegovina
Bulgària - Bulgaria
La Ciutat del Vaticà - Vatican City
Croàcia - Croatia
Dinamarca - Denmark
Eslovàquia - Slovakia
Eslovènia - Slovenia
Espanya - Spain
Estònia - Estonia
Finlàndia - Finland
França - France
Geòrgia - Georgia
Grècia - Greece
Hongria - Hungary
Irlanda - Ireland
Islàndia - Iceland
Itàlia - Italy
Kazakhstan - Kazakhstan
Letònia - Latvia
Liechtenstein - Liechtenstein
Lituània - Lithuania
Luxemburg - Luxemburg
Macedònia - Macedonia
Malta - Malta
Moldàvia - Moldova
Mònaco - Monaco
Montenegro - Montenegro
Noruega - Norway
Polònia - Poland
Els Països Baixos - The Netherlands
Portugal - Portugal
El Regne Unit - The United Kingdom
La República Txeca - Czech Republic
Romania - Romania
Rússia - Russia
San Marino - San Marino
Sèrbia - Serbia
Suècia - Sweden
Suïssa - Switzerland
Turquia - Turkey
Ucraïna - Ukraine
Xipre - Cyprus
Bonus:
Abkhàzia - Abkhazia
Kosovo - Kosovo
Ossètia del Sud - South Ossetia
La República d’Artsakh - Nagorno-Karabakh
La República Turca de Xipre del Nord - Northern Cyprus
Transnístria - Transnistria
#countries#europe#european countries#vocabulary#vocabulary list#vocab#vocab list#catalan#catalan vocabulary#català#languages#language learning#langblr
48 notes
·
View notes
Photo
#Repost @culturoscopi • • • • • • Tàrrega L’Àliga de Tàrrega. Es va presentar l'11 de maig de 2007 durant la segona Cercavila Medieval de la Festa Major de Maig, per simbolitzar el Comte de Barcelona en aquest espectacle teatral. La presentació oficial es va fer el 13 de maig de 2007, després de la missa en honor de les Santes Espines i abans de Ball de l’Eixida, acompanyada pels Espremulls Cobla Antiga fins l’any 2010, en el que havia de ser l’embrió de “l’Eixida de Festa Major”. El 10 de juny del mateix any, per la festivitat de Corpus, realitzà el Ball de l’Àliga dins de la Parròquia, al finalitzar la cerimònia litúrgica. El costum continua els anys següents, amb la participació a la processó de Corpus pels carrers de la ciutat i la reverència final a les Santes Espines a les escales d’accés a la parroquial. La bèstia ha estat promoguda per l’Associació Guixanet. Per construir-la s’optà per imitar l’escut de la ciutat, una concessió de l’emperador Carles I de 1520, per la qual, a l’escut de Tàrrega hi podia figurar l’àliga imperial bicèfala de la Casa dels Àustria. Destaca el fet que tingui dos caps, ja que actualment només hi ha dues àligues més que tinguin aquesta mateixa característica: l’Àliga de Tremp, una bèstia de foc no protocol·lària feta a semblança de l’escut del Comtat de Pallars, i la de Vic, inspirada en un gravat romànic. Ha estat realitzada per Agnès Pla, pesa 35 kgs, i al pit hi llueix la bandera de la ciutat, els escacs i la senyera catalana. A les corones hi figura la inscripció: “Molt il·lustre, feliç, antiga i reial vila de Tàrrega”, provinent d’uns goigs de les Santes Espines del segle XIX. Aquestes corones són obra de la joiera targarina Anna Puig. El vestuari de lluïment és realitzat per Montserrat Pi, i la música del Ball de l'Àliga de Tàrrega és obra d'Albert Solé. Durant la Festa Major de 2011, es va presentar una nova versió de la música interpretada per la Cobla Tàrrega i arrencada per Joan Farreny. Font: @guixanet_tarrega 📷 Aleix Cruz @fionnmccool. @guixanet_tarrega @ajuntamenttarrega @aliguesdecatalunya #culturoscopi #cultura #culturacatalana #Àliga #aligadetàrrega #tàrrega #eixida #santesespines #guixanet #balldelàliga https://www.instagram.com/p/B97U1m3Ig-M/?igshid=1gcw60zn6lcvy
#repost#culturoscopi#cultura#culturacatalana#àliga#aligadetàrrega#tàrrega#eixida#santesespines#guixanet#balldelàliga
0 notes
Last Seen Blogs
amonglas
home of varied artstyles
ogulcan1995s
Güvercin Curnatası
deafeningauthorflowereggs-blog
Naamloos
emperondigital
Untitled
kreativmel-blog
Unbetitelt