desordrecreatiu
DESORDRE CREATIU
Al nostre blog volem parlar de la manera en la que afecten els trastorns mentals dels artistes en les seves obres. Els membres del grup som: Arnau Ciutat, Biel Fernàndez, Dalva Gonçalves, Esther Ramon i Joana Blanch.
41 posts
Don't wanna be here? Send us removal request.
Last Seen Blogs
justwatchingthankyou
Just looking, Thank you !
masisibal-blog
masisibal
monster104458
🤹The Babey Klown☀️
zarahnk
turquoisequeen999
pokemon-blazed-glazed-che2o
🏅 pokemon blazed glazed cheats rare candy (mod menu working)
Photo
Marti Noxon i Lily Collins
Extreta de : https://www.dailynews.com/2017/07/07/lily-collins-and-marti-noxon-discuss-eating-disorders-bond-over-netflixs-to-the-bone/
0 notes
Text
MARTI NOXON- ANOREXIA NERVOSA
En el post d’aquesta nit parlarem de la directora estadounidense Marti Noxon. Entre d’altres, ha escrit el guió de varies sèries famoses com: Buffy the Vampire Slayer, la película I Am Number Four. També ha dirigit varies pel·lícules, però en aquest post ens centrarem en la película To the Bone. Es pot considerar que és una película inspirada en la vida de la directora i els problemes que ha patit amb desordres alimentaris com l’anorexia.
La anorexia nerviosa, normalment denominada només anorexia, és un trastorn de la alimentació que es caracteritza pel pes corporal anormalment baix, la por intensa d’aumentar de pes i la percepció distorsionada del pes.
To the bone tracta d’una jove que pateix anorexia i és ingresada en un centre de rehablitació, allí coneix a un doctor amb un mètode poc ortodoxe i fa amics en la seva mateixa situació.
Aquests trastorn han existit desde sempre, però durant els últims anys i amb l’avanç de la tecnologia i les xarxes socials, hi ha estereotips i cànons de bellesa impossibles d’aconseguir, i aquests trastorns són cada vegada més comuns. Son patologies amb un elevat índex de mortalitat, que afecten de manera global la qualitat de vida de les persones que la pateixen,a apart dels seus familiars (Situació que es pot observar en la película).
Noxon a la seva película intenta ensenyar com és una malaltia així sense cap mena de censura, inclou representacions realistes de la conducta d’una persona amb aquest trastorn: restricció alimentària, conductes compensatòries disfuncionals (com l'excés d'activitat física, consum de laxants, vòmits, etc.), creences errònies pel que fa al menjar i el pes, distorsió de la imatge corporal, sentiments d'angoixa, ansietat i baixa autoestima, la importància dels mitjans de comunicació en el desenvolupament i manteniment de quadre i el paper fonamental de les famílies. Fins i tot, Noxon va buscar una actriu que hagués patit d’aquesta enfermetat, Lily Collins, perquè es pogués representar de la millor manera possible.
Encara que la película va tenir crítiques per la forma en que es tractava al pacient, deixant que la persona es donés conte i tingués consciència. També va tenir bones crítiques per la bona representació de la malaltia, ja que no es romantitzava i s’ensenyava tal qual es. Moltes pel·lícules tenen l’errada de que ho fan massa bonic, de que una persona simplement s’aprima i es queda tal i com vol, l’anorexia és més obsessiva i molt mental, per molt que es baixi de pes, sempre es voldrà més. Això a To the Bone ho va representar d’una manera real.
Escrit per: Joana Blanch
0 notes
Text
1 note
·
View note
Photo
Dibuix d’un escriptori desordenat representatiu del TDA
(A la següent entrada teniu l’explicació del dibuix)
Per - Dalva Gonçalves
2 notes
·
View notes
Photo
Autoretrats pintats per William Utermohlen, on s’observa la comparació de l’autoretrat pintat al 1967 (abans de partir d’Alzheimer), ils autoretrats des del 1995 fins 2000, quand va ser diagnosticat fins l’últim quatre que va pintar.
Extreta de: https://arthemira.wordpress.com/2015/07/27/el-pintor-con-alzheimer-que-retrato-su-propio-olvido/
0 notes
Text
WILLIAM UTERMOLHEN- ALZHEIMER
En aquest post parlarem del pintor William Utermolhen, nascut en Estats Units al 1933. William va estudiar art a l’escola de Philadelphia ja que des de ben menut va mostrar interès per pintar i l’art en general.
Al 1995, amb 61 anys, li fan una avaluació per un possible deteriorament cognitiu. Durant els 4 anys anteriors la seva dona remarca que començava a tenir problemes amb els diners, pèrdua de memòria, li costava escriure, etc. L’avaluació es constata un deteriorament d’alguns mecanismes relacionats amb el funcionament cognitiu i una resonancia revela una atrofia cerebral. William fou diagnosticat amb l’enfermetat d’Alzheimer.
A grans trets, ja que en algun post ja hem parlat de l'Alzheimer, aquesta és un tipus de demencia que causa problemes amb la memoria, el pensament i el comportament. Els símptomes generals se desenvolupen lentament i empitjoren amb el temps, fins que son tan greus que interefereixen amb les tasques del dia a dia. Això és el que li estava passant al nostre artista i podem comprovar en les seves obres.
Del moment en que es diagnosticat, la majoria de peces d’art de William són autoretrats. D’alguna manera a través d’aquestes peces, es pot veure un seguiment de l’evolució de l’enfermetat i com canvia la seva pintura. Si s’observen els quadres es veu que hi ha un ràpid canvi pel que fa a les seves habilitats, ho comparem amb un autoretrat del 1967, molt abans de que fos diagnosticat. Veiem com va perdent la noció de la perspectiva, la proporció, mentre al principi pintava amb colors, acaba canviat a blanc i negre i acaba traçant a llapis.
Cada quadre està pintat amb un any de diferència, però podem veure el ràpid declivi de les seves habilitats i cada autoretrat representa el que senteix en cada moment. Tal i com veiem als quadres de William l’Alzheimer decolora i desfigura a la persona que la pateix.
Escrit per- Joana Blanch
0 notes
Photo
Paul Dalio
Extreta de: https://en.wikipedia.org/wiki/Paul_Dalio
1 note
·
View note
Text
PAUL DALIO- TRASTORN BIPOLAR
En aquest post parlarem de Paul Dalio, guionista, director i compositor americà. La única película que ha dirigit és Touched with fire, una película amb un guió semi-autogràfic escrit per Dalio. Ara té una companyia productora amb la seva dona Moonstruck.
Paul Dalio pateix d’un desordre bipolar. Tal i com hem parlat en varis post sobre la bipolaritat es tracta d’una malaltia mental crònica que afecta els mecanismes que regulen els estats d’ànim. Quan el van diagnosticar amb aquest desordre tenia problemes entenen el que era i el que havia de fer.
Dalio: Was I irretrievably broken, or should I welcome mania as a gift granting heightened creativity? Would taking meds take that away? Who was I separate from my symptoms?
Traducció: Es va trencar irremeiablement o hauria de donar la benvinguda a la mania com a u un regal que atorgués una creativitat elevada? Prendre medicaments això ho trauria? Qui era separat dels seus símptomes?
Tot això ho explica en el seu debut com a director a la película Touched with fire, estrenada al 2016. Aquesta película va sobre Carla i Marco, dos poetes amb desordre bipolar que es coneixen per primera vegada mentre estan hospitalitzats després d’episodis de mania.
Aquesta película no té filtro, ensenya com és una persona bipolar sense censura, i hi ha imatges gràfiques, algunes escenes podrien ser un desencadenant per persones que han patit el mateix. Dalio espera que sigui totalment al contrari, que aquesta película faci començar conversacions d’aquests temes que en moments poden parèixer tabú. També espera que aquelles persones que pateixen d’aquest desordre deixin anar la vergonya i aprenguin a agradar-se tal i com son i potser fins i tot nodrir els seus propis regals.
Escrit per: Joana Blanch
1 note
·
View note
Photo
Fotografia de Alessia Cara
Extreta de: https://www.papermag.com/alessia-cara-growing-pains-2578409492.html?rebelltitem=2#rebelltitem2
1 note
·
View note
Text
ALESSIA CARA- TRASTORN D’ANSIETAT GENERALITZADA
Avui parlarem de l’artista Alessia Caracciolo, coneguda artísticament com Alessia Cara és una cantant i compositora, la seva cançó més coneguda és here, el primer senzill del Àlbum Know-it-all. Una de les seves cançons més famoses és també el featuring amb Logic de 1-800-273-8255, una cançó sobre el suicidi i la seva prevenció. Entre els seus premis destaca al 2018 el Grammy al millor nou artista.
L’artista ha explicat en vàries entrevistes que ha tractat amb ansietat desde la seva infància. L’ansietat és una enfermetat mental molt comú i hi ha molts tipus. A vegades, i com l’artista ens explica en una entrevista ho entenem com una cosa comú o normal en les persones. Fins un grau, en el que es pot diagnosticar.
Després del èxit que va tenir el seu primer àlbum Scars to your Beautiful, va començar a sentir la pressió que comporta la fama. Es sentia malament amb ella mateix, com si tot el que fes estigués malament, ja que amb l’èxit també es reben crítiques tan bones com dolentes.
Va ser criticada per guanyar el Grammy, ja que aquell any va ser l’única artista femenina que guanyés un guardó, encara que ella no tenia cap control sobre qui guanyava.
El seu últim àlbum el va escriure sobre els seu últims tres anys on s’ha sentit sola i asustada ja que la seva ansietat es va agreujar. Durant aquests anys ha tingut molts altibaixos, moments en els que es sentia com si no es mereixés tot el que havia aconseguit, i no podia disfrutar de tot el que tenia perquè es sentia negativa.
En una entrevista diu: Because I was feeling so negatively about myself and was so consumed in that, I wasn't able to really focus on the positive stuff. Traducció: Com que em sentia tan negativament amb mi mateix i em consumia tant, no vaig poder centrar-me realment en allò positiu.
En el seu àlbum parla de tots aquests altibaixos, però intenta explicar-ho d’una manera normalitzada per a que els seus oients es sentin identificats i ho vegin com una cosa que li pot passar a qualsevol. Amb les seves lletres intenta ajudar encara que no sigui una professional del tema, ella mateixa ho diu en una entrevista, anima a la gent que busqui ajuda professional. En el seu tema Easier said diu:
Healing and patience are lovers
Don't place the blame on your heart just to shut ’em up
There ain't a rush to recover
'Cause it's easier said,
Traducció: La curació i la paciència són amants
No col·loqueu la culpa al vostre cor només per callar-los
No hi ha pressa per recuperar-se
Perquè és més fàcil dir-ho.
Escrit per: Joana Blanch
1 note
·
View note
Link
Avui ha vingut a divertir-se al Bocamoll la artista juvenil Nadia Leiva. A l’entrevista parlarem de com superar una depressió mitjançant l’art. Esperem que us agradi!!
Fet per Biel Fernández
0 notes
Text
Fotografia de Ernest Miller Hemingway
Imatge extreta de : https://joiamagazine.org/es/otros/1602-ernest-hemingway-una-vida-llevada-al-limite
5 notes
·
View notes
Text
ERNEST MILLER HEMINGWAY – DEPRESSIÓ CRÒNICA, ATACS PSICÒTICS I SUICIDI
Benvinguts a aquesta entrada en la que us parlaré sobre la vida i l’obra de l’escriptor Ernest Miller Hemingway, un dels principals escriptors i conta contes del segle XX.
Miller va ser un reconegut periodista estatunidenc a part d’escriptor. La seva obra sempre va estar fortament influenciada per l’estil de ficció del segle XX, mentre que la seva vida plena d’aventures i la seva imatge publica va deixar marca a les generacions posteriors de novel·listes. Entre els premis que va guanyar al llarg de la seva trajectòria destaquen el premi Pulitzer l’any 1953 per El vell i el mar i un any després el premi Nobel de literatura per la seva obra completa. LA majoria de les seves obres avui en dia son considerades clàssiques de la literatura dels Estats Units.
Des de la adolescència va mostrar símptomes de trastorns depressius que intentava sanar amb la pràctica d’esports com el cas de la boxa o la pesca alta mar i de teràpies d’electroxoc combinades amb grans quantitats d’alcohol que evidentment no ajudaven gaire. Abans d’acabar la seva etapa adolescent es av embarcar en l’aventura de presentar-se com a voluntari per a conduir una ambulància en la Primera Guerra Mundial. Durant una de les travessies amb la ambulància un explosiu va esclatar molt a prop d’on ell passava, tant que quasi perd la vida. Aquest era nomes el principi d’una vida al límit que el portaria per el camí de la depressió, una vida sense il·lusions i la pèrdua de memòria. Aquesta experiència en la Primera Guerra Mundial el va ajudar en la redacció del seu llibre “Adeu a les armes.”
Tot i que la família ho va intentar amagar durant molt de temps, el seu final va veure la llum i es va revelar que Ernest a es va suïcidar a l’edat de 62 anys amb la seva escopeta preferia de la qual havia parlat en diverses ocasions.
Tot apunta a que després de rebre el Premi Nobel va començar a partir atacs de psicosis mes intensos juntament amb la depressió que ja arrossegava, combinat sempre amb l’excés d’alcohol. Fins aquell moment Hemingway sempre parlava de la pressió social a la que estava sotmès degut a la fama i de les males relacions que mantenia amb el FBI. Segons un estudi del psiquiatra Christopher D.Martin l’arrel de tots aquests trastorns en la seva joventut provenien de molt mes enrere quan Miller sembla ser que va desenvolupar un trauma a partir de que la seva mare el vestia de nena i moltes vegades el cridava amb un sobrenom de femení. A aquest fet s’ha de sumar un altre factor i es que el seu pare era un home agressiu, el qual tractava amb desprisi els seus fills i des de ven petits els hi va ensenyar a fer anar una arma de foc amb la qual curiosament es trauria la vida anys després.
LA relació de Miller amb els seus pares era bastant complexa, ja que odiava profundament a la seva mare, no solament pel fet anterior, sinó que també pel fet que quan el seu pare es va treure la vida amb una arma de foc com he esmentat abans, va assenyalar com a la culpable d’aquella presa de decisions a la mare.
A grans trets podem resumir la vida de Hemingway com una lluita interna constant al llarg de la seva vida, carregat de pors i sentiments de culpa que finalment el van convertir en una persona insegura i autodestructiva, fet que mes endavant va propulsar la depressió crònica i el posterior suïcidi l’any 1961.
Escrit per – Arnau Ciutat
1 note
·
View note
Photo
Comparació dels quadres de Louis Wain.
Imatge extreta de: https://www.diariodequeretaro.com.mx/cultura/arte/louis-wain-y-su-arte-a-traves-de-la-esquizofrenia-5539635.html
3 notes
·
View notes
Text
LOUIS WAIN - Esquizofrènia
En aquesta entrada parlarem sobre Louis Wain, un pintor anglès de l’època Victoriana, reconegut per personificar als gats en els seus quadres. No obstant, aquest artista no és només conegut per ser un bon pintor; és també un dels exemples clàssics per mostrar de quina manera afecta i canvia a les persones, així com a la seva creativitat i percepció, l’esquizofrènia, la malaltia mental que sofria aquest artista i que podria haver quedat representada en els seus últims quadres.
L’esquizofrènia és un trastorn mental en el qual les persones interpreten la realitat de manera anormal, distorsionant-la. Entre els seus símptomes hi ha: fantasies, és a dir, creences falses que no estan succeint a la realitat (per exemple creure que determinades persones estan parlant malament de tu), al·lucinacions a través dels sentits, pensament desorganitzat en el llenguatge o un comportament motor desorganitzat, símptomes que acaben reflectint una capacitat deficient de viure amb normalitat.
Louis Wain va començar a pintar gats per animar a la seva esposa, malalta de càncer que finalment va morir. En els gats el pintor representava la societat anglesa de manera còmica, així doncs pintava gats saludant-se amb la mà, bevent alcohol, anant a l’escola, fumant, jugant al golf o prenent cafè, entre altres. També acostumava a passejar-se i sentar-se a les places o als restaurants i retratava a la gent que observava com si fossin gats. Fins i tot va arribar a il·lustrar alguns llibres infantils amb els seus personatges d’animals personificats i produir postals, calendaris i pòsters.
Amb la Primera Guerra mundial les demandes dels seus productes van caure en picat, empobrint encara més al pintor. A més, entre el 1915 i 1917 van morir les seves germanes Marie de Lepra i Caroline. Aquests fets van afectar a l’autor de tal manera que, una persona de caràcter humil i agradable, va passar a ser agressiu i desconfiat. Passejava tota la nit pel carrer, escrivia incoherències que ningú comprenia, sofria canvis d’humor bruscos actuant cada vegada amb més violència, tenia comportaments erràtics i s’imaginava enemics inexistents. Aleshores va ingressar a l’Hospital Real de Bethlem.
Allí, va retornar l’inspiració de Wain per l’art, però ara era diferent; conforme la seva malaltia mental progressava, les seves obres també. El doctor Walter Maclar, psiquiatra d’aquell hospital, va reunir vuit dibuixos de gats realitzats per l’artista i els va ordenar des del més figuratiu fins al més abstracte, per demostrar així el progrés del trastorn. Així doncs s’observa un patró en la seva pintura, que va des de l’art figuratiu en el que apareixen animals actuant com persones, fins combinacions de línies i colors molt abstractes i allunyades de la realitat, amb molts colors i amb escenaris que no es podien distingir.
El seu art deixa en evidencia com es desenvolupa l’esquizofrènia: un exemple per analitzar com les enfermetats mentals afecten a la percepció de la realitat. Si bé els quadres del pintor van variar fins a arribar a lògiques i representacions que solament ell entenia, no deixen de ser una prova de que Wain era un geni artístic que va seguir impulsant la seva creativitat inclòs en les condicions més dures.
Escrit per: Esther Ramon
1 note
·
View note
Text
Imatge de Yayoi Kusuma en la seva nova exposició en el Jardí Botànic de Nova York
Imatge extreta de : https://indiehoy.com/arte/el-jardin-botanico-de-nueva-york-realizara-la-exposicion-sobre-yayoi-kusama-en-abril/
1 note
·
View note
Text
Yayoi Kusuma - Trastorn Obsessiu i compulsiu, depressió i al·lucinacions
“El meu art es una expressió de la meva vida, més concretament de la meva malaltia mental”
En l’entrada d’avui us parlaré sobre Yayoi Kusuma, una artista japonesa nascuda l’any 1929. Aquesta artista ha tocat diferents sectors artístics com es el cas de la pintura, el collage, l’escultura i el art de performance.
Se la caracteritza per unes obres que busquen una imatge psicodèlica, la repetició i els patrons. Kusuma es la precursora de moviments com el pop art, el minimalisme i l’art feminista, en gran part influenciada per artistes com Andy Warhol i Claes Oldenbrug.
Yayoi va entrar en contacte amb el mon de l’art quan només tenia 10 anys. Des de ven petita va mostrar un gran interès pel món de les pigues ( polka dot ). Aquest estil es basa en l’ús de punts per a tal de realitzar les diferents obres i ,gràcies a ell, va començar a realitzar obres de fantasia i de la realitat dels entorns en el que res és el que sembla.
Ella patia d’un trastorn obsessiu i compulsiu juntament amb unes dures al·lucinacions. Utilitzava el art com a forma d’escapar de les dures neurosis que li causades tant per el seu entorn mes proper, com es el cas de la seva pròpia família, com dels fets que va ocórrer durant la segona guerra mundial. Les seves obres, el que pretenen, es reflectir les seves al·lucinacions mes inquietants que la seva ment li produïa.
Trobo molt curiós el fet de pensar que una de les artistes contemporànies mes fascinants dels últims temps, basa les seves obres en els seus malsons i les al·lucinacions que mai l’han abandonat durant la seva vida.
Al començament dels anys setanta, l’artista va decidir per voluntat pròpia ingressar en una institució mental japonesa, ja que ella era molt conscient del que tenia. La depressió, les al·lucinacions i el trastorn obsessiu i compulsiu feien que ella es distreies del que per a ella era una via d’escapament i de sanament mental personal, l’art.
Els primers vint anys de reclusió els va passar creant obres i escrivint poemes, completament aïllada del mon exterior. No va ser fins l’any 1993 que la seva obra es va disparar, quan li van oferir representar al seu país e el Bienal de Venecia. A partir d’aquell instant el món del art va començar a reconèixer el seu talent i les seves obres van augmentar el seu valor exponencialment. Cal a comentar que en els anys anteriors a aquest fet, Yayoi pràcticament no guanyava diners per les seves obres ja que per culpa de la seva reclusió poc a poc la gent li va anar perdent la pista.
El fet de ser dona també li va posar moltes pedres al seu camí, com va ser en el temps que va estar vivint a Nova York, on es va trobar amb discriminació molt gran cap a la seva persona, no solament racista, sinó també masclista. Un exemple molt clar d’aquest fet va ser el cas de Warhol. Ells dos es coneixien i moltes vegades quedaven per a discutir sobre art. Amb el pas del temps Warhol va acabar copiant l’estil de Yayoi i les seves idees, de fet es va fer famós per la repetició i l’acumulació, estil clarament basat en el de Kusuma
Ella sempre ha treballat sense descans, de fet ha estat hospitalitzada en diverses ocasions degut al esgotament que li produïa aquesta carrega de treball que ella s’autoexigia.
En una entrevista va donar a conèixer el millor consell que mai li van donar quan estava començant la seva aventura a la ciutat de Nova York: “ SI vens, porta sempre un quadre sota el braç i dona moltes voltes per ella.
Escrit per - Arnau Ciutat
1 note
·
View note