#L&039;Auditori | Explore Tumblr Posts and Blogs

joaquimblog · 7 years

Text

El proper 25 d’octubre s’inicia a L’Auditori de Barcelona el nou cicle de lied dins la temporada de l’equipament barceloní, que fins ara no havia estructurat un cicle o subcicle (programen en el genéric de cambra) dedicat al lied.

El cicle haurà de compartir dates (sortosament no és trepitgen) amb el LIFE Victoria que va iniciar el passat 20 de setembre.

El cicle de Lied l’organitza l’Associació Franz Schubert i es coprodueix amb Centro Nacional de Difusión Musical dirigit per Antonio Moral.

El primer concert tindrà lloc el dia 25 i tindrà com a protagonista al tenor turc Ilker Arcayüek acompanyat al piano per Simon Lepper., que interpretaran

FRANZ SCHUBERT:

Frühlingsglaube, D. 686; Lied eines Schiffers an die Dioskuren, D. 360; Rastlose Liebe, D. 138; Abendstern, D. 806; Der Jüngling an der Quelle, D. 300; Am Flusse, D. 766; Der Jüngling auf dem Hügel, D. 702; Der Schiffer, D. 536; Der Doppelgänger, D. 957/13; An den Mond, D. 193; Über Wildemann, D. 884; Nachtstück, D. 672; Der Einsame, D. 800; An die Laute, D. 905; Der Musensohn, D. 764; Sehnsucht, D. 879; Schäfers Klagelied, D. 121; Die Liebe hat gelogen, D. 751 Romanze aus “Rosamunde”, D. 797/3; Gesänge des Harfners, D. 478; Schwanengesang, D. 744

El jove tenor turc és una nova revelació que esperem que es consolidi, però que tot sembla indicar que estem davant d’un notable artista. Ja ha guanyat el Concurs de Lied de Stuttgart de l’any 2016.

Us deixo alguns youtubes que mostren la sensibilitat imprescindible per fer front al lied, així com l’estil i les qualitats vocals de Ilker Arcayürek

El segon concert del cicle tindrà lloc el dia 20 de desembre i tindrà com a protagonistes al baríton Samuel Hasselhorn i la pianista Renate Rohlfing.

El programa:

FRANZ SCHUBERT:

Bei dir allein, D. 866/2; An Silvia, D. 891; Gruppe aus dem Tartarus, D. 583; Der Wanderer, D. 649; Der Wanderer an den Mond, D. 870; Wandrers Nachtlied II, D768; Erlkönig, D. 328; Litanei (Am Tage aller Seelen) D. 343; Der Jüngling und der Tod, D. 545; Der blinde Knabe, D. 833; Willkommen und Abschied, D. 767; Meeres Stille, D. 216; An eine Quelle, D. 530; Des Fischers Liebesglück, D. 933; Liebesbotschaft, D. 957/1; Abschied, D. 957/7; Der Atlas, D. 957/8; Ihr Bild, D. 957/9; Die Stadt, D. 957/11; Am Meer, D. 957/12; Taubenpost, D. 965A

L’11 de febrer és la data assignada per tercer concert que tindrà com a protagonista a l’excel·lent baríton català Josep Ramon Olivé que acompanyat al piano per Francisco Poyato, oferiran aquest programa:

FRANZ SCHUBERT:

Ganymed, D. 544; Heimliches Lieben, D. 922; An mein Herz, D. 860; Im Frühling, D. 882; Lob der Tränen, D. 711; Im Freien, D. 880; Der Musensohn, D. 764; Der Zwerg, D. 771; Wehmut, D. 772; Auf dem Wasser zu singen, D. 774; Auflösung, D. 807; Du liebst mich nicht, D. 756; Dass sie hier gewesen, D. 775; Du bist die Ruh, D. 776; Lachen und Weinen, D. 777; Litanei (Am Tage aller Seelen), D. 343; An die Leier, D. 737; Totengräbers Heimwehe, D. 842; Fahrt zum Hades, D. 526; Die Götter Griechenlands, D. 677; Auf der Bruck, D. 853

El 14 de març tindrà lloc el darrer dels 4 concerts programats per aquesta primera edició i comptarà amb la soprano Franziska Heinzen acompanyada al piano per Benjamin Mead, interpretant:

FRANZ SCHUBERT:

Am ersten Maimorgen, D. 344; Adelaide, D. 95; An die Nachtigall, D. 196; Die Mondnacht, D. 238; Der Jüngling an der Quelle, D. 300; Gott im Frühlinge, D. 448; Nachtgesang, D. 119; Ganymed, D. 544; Geheimes, D. 719; Erster Verlust, D. 226; Nähe des Geliebten, D. 162; Gretchen am Spinnrade, D. 118; An die untergehende Sonne, D. 457; Der Geistertanz, D. 15 (1a versió, fragment); Die Sommernacht, D. 289; Der Geistertanz, D. 15A (2a versió, fragment); Ins stille Land, D. 403; Der Geistertanz, D. 116 (3a versió); An den Mond, D. 296; Mignon, D. 321; Nur wer die Sehnsucht kennt, D. 877/4; Heiss mich nicht reden, D. 877/2; So lasst mich scheinen, D. 877/3

Franz Schubert, la joventut i prometedora vàlua dels intèrprets, la qualitat dels programadors i el preu assequible fa que la cita sigui temptadorament irresistible.

Tota la informació a:

https://www.auditori.cat/concerts?categories=1257&concerts_send=true&page=1

CICLE SCHUBERT LIED A L’AUDITORI El proper 25 d'octubre s'inicia a L'Auditori de Barcelona el nou cicle de lied dins la temporada de l'equipament barceloní, que fins ara no havia estructurat un cicle o subcicle (programen en el genéric de cambra) dedicat al lied.

#Benjamin Mead #Francisco Poyato #Franz Schubert #Franziska Heinzen #Ilker Arcayüek #Josep-Ramon Olivé #L&039;Auditori #Renate Rohlfing #Samuel Hasselhorn #Simon Lepper

0 notes

joaquimblog · 7 years

Text

Seguint la tradició infernemlandaire, avui publico l’agenda musical de Barcelona per a la propera temporada 2017/2018.

L’inicio en el mes de febrer de 2017 i l’acabo 13 mesos més tard, el mes de juliol de 2018. No inclou el concerts i representacions operístiques del mes de juliol pertanyent a la temporada 206/2017 ja inclosos en l’agenda de l’any passat.

El format ha variat una mica i no és tan acolorit com en les edicions anterior, per contra he separat els diferents auditoris (Liceu, Auditori, Palau i altres) per tal de que les cel·les siguin més entenedores, sobretot quan coincideixen en un mateix dia diversos concerts o activitats.

L’agenda “només” inclou l’activitat barcelonina incloses en els cicles:

Temporada del Gran Teatre del Liceu (òpera, dansa, concerts i recitals)

Temporada OBC

Temporada de múcia de cambra i antiga de L’Auditori

Palau 100

Palau Grans Veus

Palau Bach

Palau Cambra

Palau Piano

Festival Castell de Peralada 2017

Schubertíada de Vilabertran 2017

Ja siguin del propi Liceu, Palau o Auditori o dels promotors amb temporada pròpia com Ibercamera, Bcn Clàssics, OCM, OSV inclosos en aquests recintes.

M’hagués agradat disposar de la temporada dels Amics de l’Òpera de Sarrià, dels Amics de l’Òpera de Sabadell (encara que siguin fora de Barcelona) o dels concerts del Cor Vivaldi, així com d’altres activitats musicals a Barcelona.

L’agenda tampoc inclou l’activitat musical del Liceu, Palau o Auditori aliena a la seva programació pròpia, vull dir que si algú busca a l’agenda quin dia tornaran les “chirigotas” de Cadiz al Liceu, no ho trobarà, com tampoc trobarà les Carmina Burana, Conciertos de Arajuez o Valsos vienesos que cada temporada inflen l’agenda.

Espero que sigui d’utilitat encara que en la majoria de caselles no hi ha gaire detall del concert, sobretot del Liceu, per la quantitat de variants en cada repartiment operístic pr altra part i com bé sabem, subjectes a tants canvis.

Per descarregar l’agenda en format PDF, premeu: AGENDA 2017/2018

L’AGENDA MUSICAL BARCELONINA 2017/2018 Seguint la tradició infernemlandaire, avui publico l'agenda musical de Barcelona per a la propera temporada 2017/2018…

#Agenda IFL #Festival del Castell de Peralada #Gran Teatre del Liceu #L&039;Auditori #Palau de la Música Catalana #Schubertíada de Vilabertran

0 notes

joaquimblog · 8 years

Text

He esperat fins avui que L’Auditori de Barcelona oficialitzés tots els cicles de la seva temporada per publicar un clàssic d’IFL: la publicació de l’agenda musical de Barcelona 2016/2017, amb les temporades del Liceu (òpera, dansa, concerts i recitals), el Palau (Palau, Ibercamera, BCN Clàssics, OSV, Camera Musicae) i L’Auditori (OBC, Cambra, Antiga, Ibercamera).

Aquest any he afegit els festivals d’estiu de Peralada, Torroella i la Schubertíada de Vilabertran que ocupen l’activitat dels mesos de juliol i agost al Empordà, comarca que congrega tot i que no només, gran part del públic barceloní.

He intentat diferenciar els diferents cicles per colors i quan hi ha coincidències amb colors diferenciats. Les caselles vermelles són les que concentren dos o més esdeveniments únics que obliguen a escollir-ne un sense possibilitat de veure l’altre en una altra data.

Hi ha altres cicles que tenen lloc a Barcelona que a hores d’ara desconec la programació d ela propera temporada i per tant no hi figuren

Espero que l’agenda sigui d’utilitat i lamento no poder satisfer l’activitat d’altres ciutats catalanes amb programacions pròpies (Girona, Lleida, Tarragona, Vic, Manresa…), així com altres ciutats de l’Estat, és clar.

Per descarregar el PDF:

Agenda 2016/2017

Enllaç a les temporades:

Festival de Peralada 2016

Festival de Torroella 2016

Schubertíada Vilabertran 2016

Gran Teatre del Liceu 2016/2017

L’Auditori 2016/2017

Palau de la Música Catalana 2016/2017

L’AGENDA MUSICAL 2016/2017 (Barcelona i Festivals d’estiu) He esperat fins avui que L'Auditori de Barcelona oficialitzés tots els cicles de la seva temporada per publicar un clàssic d'

#Festival Castell Peralada #Festival de Torroella #Gran Teatre del Liceu #L&039;Auditori #Palau de la Música #Schubertíada de Vilabertran

0 notes

joaquimblog · 8 years

Text

Orquestra Filharmònica de Munic i Valery Gergiev. L’Auditori 17 de gener de 2016 foto IFL

Qui m’ho havia de dir que l’apunt d’un concert tan sublim com el que va tenir lloc ahir a L’Auditori em costés tant de convertir-lo en un apunt per a IFL. He donat voltes i voltes per intentar ordenar amb esforç les sensacions i emocions viscudes gràcies a la Filharmònica de Munic, Valery Gergiev, Richard Wagner, Alexander Scriabin i Piotr Ilitx Txaikovski.

Gergiev tornava a Barcelona després del fracàs wagnerià de l’any passat amb els habituals mariinskis, però ara estrenant titularitat amb l’aclaparadora filharmònica de Munic i deixant descansar a la sovint maltractada i pluriempleada orquestra del teatre santpeterburgués.

Potser perquè Gergiev es volia desempallegar de l’amarga experiència del Tristan und Isolde, potser perquè amb l’orquestra muniquesa no es podia permetre dubtes o segurament perquè el mestre rus és essencialment un gran mestre, ahir amb un programa fet a mida del seu geni va trasbalsar fins al moll de l’os a la immensa totalitat del públic que abarrotava la sala Pau Casals de l’auditori barceloní.

La lleugeresa immaterial dels primers acords del preludi del primer acte del Lohengrin a càrrec d’uns violins d’un altre món, ja ens van assenyalar el camí d’una experiència musical extraordinària, memorable i de reclinatori.

Sovint utilitzo un reguitzell d’adjectius per descriure les sensacions viscudes, però a força d’utilitzar-les, un sublim, un magnífic i fins i tot un reclinatoriable perden tota la seva magnitud alhora de intentar descriure a Gergiev dirigint la Filharmònica de Munic.

Un preludi de Lohengrin d’immaterialitat subjugant degut a unes sonoritats del més enllà, un poema de l’èxtasi sensorial i de intensitats creixents fins la catarsi sonora, i sobretot una patètica de malaltissa melangia i incontrolable emotivitat, van ser el menú amb el que ras i curt, ahir vaig sortir eufòricament derrotat, endut per aquell dolor profund que provoquen les coses infinitament belles.

La Filharmònica de Munic és una de les millors orquestres de Alemanya, que és el mateix que dir que és una de les millors orquestres del món. És un instrument molt poderós, que mai, per molt forte que toquin, atabalen o arriben a molestar a l’oient, perquè el so és bellíssim, dens, càlid, rodó, lleugeríssim si s’escau o rotund. Gergiev amb un instrument d’aquesta qualitat al davant, “només” ha d’equilibrar i treballar la interpretació, sabent d’antuvi que tot allò que demani als musics ho obtindrà amb una resposta espectacularment precisa, nítida i acurada.

Les dinàmiques embogides i contrastades, les intensitats contraposades, l’expressivitat més autèntica, l’energia dels poderosos i l’entusiasme juvenil d’uns musics que sembla que sigui la primera vegada que toquen aquestes obres amb un director de primera, per no mencionar la senzillesa pròpia dels més intel·ligentment dotats, van estar a l’abast d’un director inspirat i motivat fins a extrems sublims. Com explicar sinó la levitació wagneriana gràcies a un so que no semblava sorgir dels instruments materials, o com definir aquella creativa especulació sonora de l’obra del Scriabin més sublim, que en mans d’altres directors pot esdevenir una feixuga totxana, i és clar, per concloure la festa, com descriure el viatge emotiu que suposa escoltar la patètica dirigida per Gergiev amb una orquestra com aquesta?

La patètica de Txaikovski dirigida per Gergiev, aquesta patètica d’ahir vull dir, ja és un referent que penso que m’haurà de servir d’ara en endavant per entendre les versions que em queden per escoltar, perquè malgrat haver-la escoltat moltes vegades, ahir em va fer percebre una partitura molt mes inquietant que deixava enrere ensucrades sensibleries, sobretot al no insistir tant en la contagiosa inspiració melódica i mostrar-nos la poderosa comunicació que poden transmetre les imponents sonoritats d’una orquestra de recursos il·limitats, tant en unes seccions de corda definitivament exemplars (violoncels i contrabaixos immensos), com en uns metalls d’esplendorosa perfecció i una fusta, malgrat algun fagot lleugeríssament despistat, de fastuosa presència.

Aquesta patètica va ser inquietant per la premonitòria sensació en tots i cadascun dels tres primers moviments, que ens esperava un final intensament dolorós on ja sabem que Txaikovski juga a fer-nos mal. Potser per això em va semblar que Gergiev ja ens preparava des dels tenebrosos acords de l’adagi inicial, i fins i tot en el pletòric allegro “molto vivace” a mode de fals final, a entomar aquesta baixada imparable al més profund i intern abandonament en un dels finals més emotivament dolorosos que jo hagi escoltat mai. Txaikovski sabia perfectament com colpir-nos però és que Gergiev sap també com fer que la bellesa del seu lament no ens deixi en prou feines ni tan sols respirar.

El públic o part d’ell, per ser més exactes, un cop més no va estar a l’alçada, i després del allegro molto vivace, certament espectacular, va fer un intent d’aplaudir, però Gergiev es va afanyar a atacar amb contundent dolor l’inici de la davallada emotiva del quart moviment.

Però encara ens faltava la perla, un crim de lesa humanitat comés per un terrorista que no va tenir la decència desperar cinc segons mes a llençar la seva impúdica bomba en forma d’escandalós BRAVO, que per a més inri no el va fer més entès, ni més diví, ni molt menys més valorat entre els seus veïns de localitat, senzillament es va guanyar el dubtós mèrit de ser l’home més odiat de la sala.

Jo no entenc com després d’una experiència musical com la que ens varen oferir ahir Gergiev i els muniquesos, a algú li pot sorgir la veu necessària per emetre un bravo, jo ni tan sols tenia força per fer coincidir el palmell de la ma esquerra amb el de la dreta per iniciar un tímid aplaudiment. Quan vaig anar prenent consciència d’on ere em vaig començar a sentir que la sang em corria per les venes i que em bullia i que em feia aixecar de la cadira i cridar bravo tot i les ganes prèvies de cometre un assassinat, però tot aquest procés em va durar uns quant i llargs segons mes que a l’individu que si més no deu ser feliç perquè avui en serem uns quants que en parlarem d’ell i la seva acció.

M’he reconciliat amb el mestre Gergiev, em dolia que l’any passat hagués succeït el que va succeir en aquell Tristan und Isolde on de ben segur no tot era responsabilitat seva, però avui és impossible recordar-ho després d’aquesta feliç, generosa i genial penitència.

Gràcies Ibercamera!

IBERCAMERA 2015/2016: ORQUESTRA FILHÀRMONICA DE MUNIC i VALERY GERGIEV Qui m'ho havia de dir que l'apunt d'un concert tan sublim com el que va tenir lloc ahir a…

#Alexander Scriabin #Ibercamera #L&039;Auditori #Orquestra Filharmònica de Munic #Piotr Illitx Txaikovski #Richard Wagner #Valery Gergiev

0 notes

joaquimblog · 9 years

Text

20 DE MAIG: DIA SENSE MÚSICA

Encara que sembli impossible, està previst que a la nostra vida hi hagi un dia sense música, i aquest dia serà el proper 20 de maig, dia que es pretén que la música s’apagui com a protesta per la taxa abusiva del 21% que castiga les empreses culturals

http://undiasinmusica.org/

Si les sales principals de Barcelona s’han adherit a la protesta cal saber que el proper dimecres estava prevista…

View On WordPress

#Gran Teatre del Liceu #L&039;Auditori #Palau de la Música Catalana

0 notes

joaquimblog · 9 years

Text

El sostre de la sala del Liceu. Foto Ferran Sendra El Periódico

Finalment ja us puc presentar l’agenda 2015/2016 de l’activitat musical de Barcelona al voltant del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música i L’Auditori.

L’agenda no inclou tots els concerts dels diferents cicles del Palau o l’Auditori, però si els més importants. No volia que el document fos feixuc i difícil de llegir, amb unes caselles més farcides i per tant he intentat enllestir-ho amb dos folis per fer-ho més pràctic i manejable.

He acolorit les activitats per identificar de manera molt intuïtiva cadascun dels concerts, verd per les activitats del Palau, blau les del Liceu, taronja per l’OBC, groc per el cicle de Música Antiga a l’Auditori, lila el de Música de Cambra a l’Auditori i color beix per aquells dies que hi ha més d’un concert, que en algun cas no vol dir que siguin incompatibles o a la mateixa hora, ja que per exemple els diumenges és habitual trobar un concert matinal de l’OBC, una representació operística de tarda al Liceu, i a la nit pot coincidir un concert a l’Auditori o al Palau, si l’òpera no és molt llarga es pot fer un intensiu, altre cosa és que sigui recomanable o no.

Sortosament només hi ha un dia que haurem de decidir a qui ens estimem més si al papà o a la mamà i per això l’he acolorit vermell, és el dimecres 16 de març de 2016 que coincideixen 2 concerts únics, és a dir que no es repeteixen cap altre dia i per tant en el cas d’estar interessats en el dos no ho podrem deixar per un altre dia. Aquell dia coincideixen Magdalena Kožená al Palau de la Música i l’estrena de Written on Skin de Benjamin al Liceu, que malauradament només es farà aquest dia.

De ben segur hi haurà moltes coincidències, però que amb temps suficients per buscar alternatives potser es podran evitar. Insisteixo en el fet de que no hi ha tots els concerts possibles i que els tres equipaments ofereixen més activitat de la reflectida en aquesta agenda que pretén ser una eina d’utilitat i consulta.

Per suposat hi ha més activitat musical a Barcelona, però hores d’ara o no s’ha publicat o jo no la conec.

L’activitat es distribueix de la següent manera:

setembre 2015:

10 dies amb activitat i cap d’elles es trepitja: 5 al Liceu (ballet), 4 a l’Auditori i 1 al Palau

octubre 2015:

22 dies amb activitat: 13 a L’Auditori, 11 al Liceu i 2 al Palau. 4 dies amb activitats coincidents entre Liceu i Auditori

novembre 2015:

19 dies amb activitat: 11 a L’Auditori, 8 al Liceu i 5 al Palau. 6 dies amb activitats coincidents entre Liceu i Auditori

desembre 2015:

16 dies amb activitat: 14 al Liceu i 7 a L’Auditori

gener 2016

19 dies amb activitat: 12 a L’Auditori, 7 al Palau i 7 al Liceu, amb 6 dies coincidents

febrer 2016

21 dies amb activitat: 9 a l’Auditori, 7 al Liceu i 7 al Palau, amb 2 dies coincidents

març 2016

19 dies amb activitat: 11 al Liceu, 11 a l’Auditori i 9 al Palau, amb 10 dies coincidents entre els tres equipaments

abril 2016

19 dies amb activitat: 13 a l’Auditori, 11 al Liceu i 7 al Palau, amb 12 dies coincidents.

maig 2016

21 dies d’activitat: 15 a l’Auditori, 10 al Liceu i 4 al Palau, amb 7 dies coincidents

juny 2016

13 dies d’activitat: 10 al Liceu, 2 a l’Auditori i 2 al Palau, amb 1 dia coincident amb el Liceu i el Palau.

juliol 2016

14 dies d’activitat tota al Liceu.

DESCÀRREGA AGENDA MUSICAL 2015/2016 BARCELONA (Liceu/Palau/Auditori) format pdf

https://ximo.files.wordpress.com/2015/05/agenda-2015_2016.pdf

ENLLAÇ ALS WEBS DE:

L’Auditori: https://www.auditori.cat/ca/concerts

Liceu: http://www.liceubarcelona.cat/es/temporada-15-16/toda-la-temporada.html

Palau de la Música: http://www.palaumusica.cat/ca/programaci%C3%B3_314?season=2015&expired=True

L’AGENDA MUSICAL DE LA TEMPORADA 2015/2016 A BARCELONA Finalment ja us puc presentar l'agenda 2015/2016 de l'activitat musical de Barcelona al voltant del…

#Concerts #Gran Teatre del Liceu #L&039;Auditori #lied #Música Antiga #Música Coral #Música de Cambra #Opera #Palau de la Música Catalana #Recitals #Temporada 2015/2016

0 notes

joaquimblog · 9 years

Text

LA TEMPORADA 2015/2016 DE L'AUDITORI

LA TEMPORADA 2015/2016 DE L’AUDITORI

Ahir es va presentar la temporada 2015/2016 de L’Auditori de Barcelona a banda de la de la de l’OBC, que ja es va presentar la setmana passada.

L’ambient tens provocat per la vaga del personal del servei d’acomodació que ha mantingut durant la roda de premsa una notòria i molesta banda sonora, alhora que la presència de dos membres del col·lectiu en l’acte, ha enrerit la presentació…

View On WordPress

#L&039;Auditori

0 notes

joaquimblog · 9 years

Text

IBERCAMERA: PHILHARMONIA ORCHESTRA-DANIIL TRIFONOV-CLEMENS SCHULDT

Ahir ens va visitar a L’Auditori de Barcelona dins de la temporada de IberCamera, la mítica Philharmonia Orchestra de Londres, una formació d’aquelles que tenim associades a tantes i tantes gravacions i que forma part de la luxosa vida orquestral londinenca.

Benaurats els anglesos i els londinencs que disposen d’aquestes orquestres envejables que són de veritat i no s’han de nodrir de músics…

View On WordPress

#Clemens Schuldt #Daniil Trifonov #Frédéric Chopin #Ibercamera #L&039;Auditori #Ludwig van Beethoven #Philharmonia Orchestra

0 notes

joaquimblog · 10 years

Text

This slideshow requires JavaScript.

#gallery-0-5-slideshow .slideshow-slide img { max-height: 410px; /* Emulate max-height in IE 6 */ _height: expression(this.scrollHeight >= 410 ? '410px' : 'auto'); }

Si abans d’ahir us vaig deixar una agenda dels principals concerts simfònics i de cambra que tindran lloc a Barcelona a partir del proper més de juliol, fins al mes de juny de l’any vinent, avui m’agradaria fer la reflexió pertinent.

Crec que les temporades del Palau i l’Auditori són excel·lents, cadascuna amb les seves característiques i amb uns trets identitaris prou interessants com per fer diverses reflexions.

Palau 100 ha esdevingut el cicle luxós, el que no vol dir que sigui el millor o que els altres no estiguin a l’alçada, però Palau 100 vol ser la joia de la corona de la temporada musical barcelonina i el vaixell insígnia del Palau, el segon objectiu el té garantit i el primer no deixa de ser una incògnita malgrat els noms convocats. Alguns creien que després de la “fantasmada delictiva milletiana” no seria possible tornar a aquella aglomeració de grans noms, però també en això ha quedat clar que el cognom Millet no era necessari per portar al Palau el més lluit i taquiller del panorama mediàtic musical . Veure reunits en un programa editat de manera ben luxosa, a tota la llarga llista de formacions, musics, cantants i directors esdevé temptador per a qualsevol aficionat, tot i la crisi que ens coacciona.

Analitzada una mica més en profunditat, jo crec que hi ha coses que considerant els imponderables que suposa la pròpia sala de concerts, caldria evitar o reconsiderar, però els responsables del Palau no poden anar contra la seva pròpia limitació i pretendre competir amb els altres cicles simfònics, per tant no s’estan de programar grans obres del repertori simfònic i fins i tot simfònic coral, encara que encabir els membres necessaris sigui una tasca de enginyeria logística, i encara més difícils, garantir que el nivell decibèlic per el sofert oïdor sigui plaent i no torturant esdevingui en més d’una ocasió una tasca impossible.

El Palau resulta ideal per les obres del repertori cambrístic, el pianístic no cal ni dir-ho, també per les obres barroques i clàssiques, fins i tot les romàntiques amb orquestres que no superin els seixanta o setanta músics. La seva sala de concerts és petita i amb les orquestres actuals, petítíssima, tant per la caixa de ressonància que suposa la mateixa sala, com el propi hemicicle, per tant programar un concert amb la Simon Bolivar em sembla una temeritat. No sé quants joves ens visitaran però si venen tots els que ens van visitar a l’Auditori (200) on es va fer petit tant l’hemicicle com el contenidor acústic degut a les sonoritats desbocada, no em vull ni imaginar el que podrà succeir en els dos concerts programats, amb obres de Beethoven i sobretot Wagner, el primer dia, i la cinquena de Mahler el segon.

Ibercàmera ho te molt clar i com que no té sala en propietat, utilitza Palau i Auditori depenent de si el concert és simfònic, de cambra o d’un solista instrumental, amb la qual cosa sempre garanteixen als seus abonats condicions òptimes.

És una llàstima que ens visitin orquestres importants que en el Palau queden encotillades o els nostres oïdes “martiritzats” en un excés decibèlic que o ajuda gaire a valorar obres i intèrprets.

Per altra part no tic res a dir, la temporada que han preparat és molt atractiva i variada, i estic segur que omplirà en la majoria de concerts. Segur que tots trobarem encerts i alguna cosa que no ens agrada tant, però la qualitat no es discuteix.

En aquest apunt no vull dir el que em sembla millor o pitjor, ja que els gustos de cadascun de nosaltres poden ser tan variables que a qui no li agradi gaire Bach (n’hi han) pot semblar.li excessiu que en una mateixa temporada podem escoltar la Missa, La Passió segons Sant Mateu, l’Oratori de Nadal i un seguit de cantates i motets que segur que faran feliços a la legió de malalts de Bach. Altres potser trobaran que la coincidència de dues resurreccions mahlerianes són excessives i innecessàries (no és la primera vegada que succeeix amb aquesta simfonia).

Els cicles, segurament amb la prioritat de garantir el públic, no arrisquen gaire amb les obres i compositors programats, i si bé puc comprendre que amb els grans concerts d’orquestres en gira poca cosa tenen a fer o imposar, si que haurien de ser una mica més agosarats quan la producció és pròpia i el cicle no és d’un promotor privat, per tant en aquest sentit la temporada de l’OBC penso que hauria de fer una tasca de recuperació del repertori més nostrat o proper (no hauria de passar res per recuperar obres de compositors espanyols, ja que els catalans tampoc es que sovintegin tant), però ni els uns ni els altres,només en caràcter testimonial.

El Palau ha farcit la temporada amb cicles paral·les prou interessants, i en l’apartat coral cal ja us aviso ara, que els dies 6 i 7 de març hauríeu de reservar-los per assistir als dos o a un com a mínim, dels concerts del Latvian Radio Choir, és l’única recomanació que em permeto fer-vos de tota l’agenda de la variada oferta de concerts luxosos, aquests em semblem imprescindibles per la qualitat del cor, res a veure amb el que heu escoltat fins ara, les obres (tot repertori contemporani) que estic seguir que us sorprendran molt més que gratament i el marc de l’església del Pi, on l’acústica hauria de jugar molt a favor, com va succeir en el concert de la Seu Vella de Lleida. Crec que paga la pena que faci esment d’aquests concerts, ja que els de gran volada mediàtica es venen sols i aquests us prometo que seran extraordinaris.

Ibercàmera ja fa anys que vol desmarcar-se de l’estil Palau 100, estil que havia iniciat ella mateixa, però que intel·ligentment han anat abandonant en una competència sense gaire sentit. El cicle organitzat per l’equip de Josep Maria Prat, aposta per boníssimes i sòlides orquestres que potser no tenen l’anomenada mediàtica del Palau 100, però que res tenen que envejar en resultats. També els directors tenen una categoria inqüestionable i alguns són tan assidus i fidels, que semblen més abonats que els propis abonats, com és el cas de Gergiev, aquest any “desterrat” al Liceu amb aquest Tristan und Isolde que ens porta de cap amb els solistes encara ignots, o el cas del meu admirat mestre Gatti, que ha esdevingut un fix en la programació.

Ibercàmera té clar que les orquestres han de lluir a l’Auditori, que encara que no tingui la millor acústica, almenys permet que les orquestres respirin, i per tant les sis formacions que ens visitaran, Ràdio Sueca, Philharmonia de Londres, Simfònica de Berlín (qui pogués ser berlinès, a nivell orquestral), Nacional de França, Radio Viena (qui pogués ser vienès al mateix nivell que berlinès) i Ràdio Colònia, ho faran a l’espaiós Auditori, mentre que tots els concerts de cambra i la seva dosi d’estel·lars pianistes ho faran al Palau, que en una temporada veurà tocar a la seva sala, un llista absolutament aclaparadora de pianistes, a quin millor.

Voler compatir amb aquesta temporada simfònica plegada de noms com Harding, Kitajenko, Gatti, Saraste i Gergiev per Ibercàmera, o Barenboim, Fischer, Dudamel, Muti, Noseda, Nott i Jacobs a Palau 100, (a Savall el trobem a palau 100 i a l?auditori e el cicle de música antiga) no ho posa gens fàcil a l’OBC,ja que juga a una altra lliga, i en aquest sentit caldriano caure en la temptació de voler comparar, els objectius han de ser uns altres, per això també demanaria que als responsables de l’OBC que les obres fossin una mica més compromeses i poc programades.

La temporada de l’OBC es concentra en els caps de setmana, i la majoria de vegades tant Palau 100 com Ibercàmera tenen els grans concerts entre setmana, per tant no hi hauria d’haver ni tan sols competència, el public pot alternar l’assistència a l’OBC amb els altres concerts. En segon lloc malgrat que el mateix públic acostuma a anar a tots els grans concerts, siguin del cicle que siguin, cadascun d’ells té la seva tipologia d’abonats, i mentre que els de Ibercàmera es manté en constant fidelitat, els de Palau 100 crec que ho són menys, tot i la la sempre temptadora i cridanera oferta, degut al handicap que representa’un auditori petit, incòmode i estret, mal insonoritzat i amb entrades a preus alts o molt alts.

L’OBC té el gran repte de augmentar abonats i sobretot rejovenir-los. Diumenge passat em vaig esverar en veure la mitjana d’edat. Reconec que aquesta nova temporada han fet un intent per programar repertoris atractius per altres públics incloent tres programes molt cinematogràfics, si bé penso que els preus unitaris per The Artits (35€) i sobretot El Senyor dels anells (42) és incomprensible, encara que es projecti la pel·lícula. Veurem quina és la resposta del públic habitual i del que es pretén atraure. El tercer concert cinematogràfic és amb les bandes sonores de la Pixart (cinema d’animació) i l’entrada a preu únic és de 29€.

L’OBC porta una bona llista de directors i solistes, que seguint la tradició dels darrers anys té un cert regust francòfon i això ja sabeu que en a mi em neguiteja. Estic d’acord que els solistes han de ser de nivell, però superada aquesta premissa, la prioritat de l’orquestra simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya haurien de ser solistes catalans i espanyols. El triple concert de Beethoven hauria d’haver estat l’oportunitat perfecta per el debut del Ludwig Trio amb l’OBC, per exemple.

No hi ha dubte que en tota la llista de concerts ressenyats hi ha motius suficients per trobar allò que un ampli espectre del públic que assisteix normalment als concerts es senti satisfet, són concerts en una immensa majoria destinats a satisfer al gran públic, amb moltes obres del gran repertori.

La qüestió del preu de les localitats és un altre tema, ja que tots estem tips de veure com els mateixos concerts o similars, en altres ciutats i paisos, amb nivells adquisitius més alts que els nostres, no tenen les localitats a aquests preus que en algun cas voregen el delicte, perquè 160 € per una butaca de zona A per assistir a un liederabend amb Kaufmann i Deutsche em sembla quasi pecaminós, com els 200€ per veure dirigir Barenboim a la Staatskapelle o pitjor encara, Muti amb una orquestra de jovenalla.

No vull compara a Kaufmann amb Padmore, però escoltar a aquest acompanyat de Paul Lewis cantant Die Schöne Müllerin costa 40€ l’entrada més cara.

Ibercàmera en aquest sentit, i insisteixo que preservant la qualitat, ofereix un ventall de preus més raonables, ja que veure dirigir a Harding amb l’excel·lent orquestra de la Ràdio Sueca té, en l’entrada més cara, un cost de 98€ o Kitajenjo i l’orquestra simfònica de Berlín amb el violinista Khachatryan, una franja que va dels 21€ als 106.

Els concerts de l’OBC han abaixat el preu de la primera zona a 56€, han mantingut l’entrada més barata per les llotges laterals de segon i tercer pis, els 10€ en allò que jo dic sense embuts que és per iniciativa d’IFL, però ha pujat la zona 3.

I els pianistes solistes tots ells al Palau?

Daniil Trifonov, 30-40€ (Palau 100)

Javier Perianes, 15- 25€ (Palau 100)

Pierre-Laurent Aimard, 20,25,30 i 40 € (Palau 100)

Iván Martín, 15-25€ (Palau 100)

András Schiff, 21,30,42 i 60 € (Palau 100)

Josep M. Colom, 15-25€ (Palau 100)

Aleandre Tharaud, 20-30€ (Palau 100)

Grigory Sokolov, 21, 30,, 42 i 60€ (Palau 100)

Elisabeth Leonskaja, 20,28,35 i 50€ (Palau 100)

Krystian Zimerman, 12,15,25,50 i 80€ (Palau 100)

Murray Perahia, 2,15,25,50 i 80€ (Palau 100)

Mitsuko Uchida, 78,64,47,33,27 i 18€ (Ibercàmera)

Maria Joao Pires, 90,71,52, 37,29 i 21€ (Ibercàmera)

Maurizio Pollini, 112,88,64,46,38 i 27€ (Ibercàmera)

Ivo Pogorelich, 56,36 i 20€ (Ibercàmera)

A l’Auditori escoltar el recital de Yuja Wang costa de 48 a 10€, Fazyl Say, 15 i 25€.

També a l’Auditori escoltar una veu tan mediàtica com a Philippe Jaroussky amb l’Ensembvle Artaserse costa entre 58€ i 10€, mentre que el recital del Liceu (amb Jérôme Ducros al piano) té una franja de 8, 10, 15, 22, 31, 44, 49 i 70 €. No s’entén o no ho entenc.

Els preus són sense els descomptes que s’ofereixen al abonats, que cal dir que tant a Palau 100 com a Ibercàmera suposen un percentatge significatiu que inciten a l’abonament, no com succeeix per ara al Liceu.

No sé si els preus van en consonància amb la categoria de cadascun dels pianistes, jo diria que no, però Ibercàmera crec que aplica unes tarifes exagerades, quelcom que no succeeix de manera tan evident en el cicle simfònic, o potser amb l’equip de pianistes congregat en aquesta propera temporada sembla que compensi la rendibilitat d’orquestres i directors.

Hi ha molt per a escollir i algunes coses, si ho voleu, a discutir.

Jo us proposo uns quants temes, i insisteixo que en a mi no m’interessa tant parlar de programes, però vosaltres un cop publicat l’apunt, sou els amos i senyors d’IFL.

APUNT RELACIONAT

LA TEMPORADA MUSICAL 2014/2015 A BARCELONA (1)

Bon cap de setmana a tots, per a mi sortosament wagnerià.

LA TEMPORADA MUSICAL 2014/2015 A BARCELONA (2) Si abans d'ahir us vaig deixar una agenda dels principals concerts simfònics i de cambra que tindran lloc a Barcelona a partir del proper més de juliol, fins al mes de juny de l'any vinent, avui m'agradaria fer la reflexió pertinent.

#Ibercamera #L&039;Auditori #OBC #OSV #Palau 100 #Palau de la Música Catalana

0 notes