Last Seen Blogs
jungoos-pink-backpack
Wards are meant to be broken
kkyjn-f78z32k
Gli alimenti che bruciano i grassi
beautiful-3nigma
Beautiful Enigma
mrwickk
Fortis Fortuna Adiuvat
pasiphaeofthefires
Pasiphae of the Fires
Text
17 d’agost - Lima > Barcelona
Pel matí fem les darreres hores al Perú visitant el barri de Barranco, que es molt a prop de Miraflores. Es un barri bufó, que en un parell d’hores ja has visitat.
A les 14:00 anem cap a l’aeroport, on dinem al Tanta. Molt bo.
Tornada en un vol interminable de 12 hores.
0 notes
Text
16 d’agost - Arequipa > Lima
Després de fer la darrera passejada per Arequipa i les darreres compres, agafem el vol cap a Lima.
El vol, sense incidències. Però l’anada en taxi des de l’aeroport de Lima fins l’hotel Innside Lima ha estat més llarga que el vol mateix: 1:30 hores de cotxe. El motiu, un ensorrament de l’acantilat de Lima que bloquejava un carril de la ronda, i el caos circulatori i de carrers de la ciutat.
L’hotel Innside es nou i molt modern. Ens recorda al Fusions Suites de Saigon (https://vietnam18.tumblr.com/post/178298241969/saigon-20-de-setembre)
Sopem a la Barra Maretazo.
0 notes
Text
15 d'agost - Arequipa
Dia de relax. Hem dormit més de 9 hores i esmorzat a l'hora dels senyors. Després, passeig per Arequipa, foto a l'esglesia de les mercedaries i visita al museu de la mòmia Juanita. La ciutat fa pudor a pixats, resultat de la juerga d'ahir.
Anem a dinar a la creperia un altra cop i a la tarda, a l'spa de l'hotel.
Per la tarda anem a sopar al Chicha, que diuen que es el millor restaurant de Perú. Fem una degustació de 10 plats, tots molt bons. Però creiem que a Barcelona tindria dificultats per destacar.
0 notes
Text
14 d'agost - Cañón del Colca i cóndors
Sortim de La Casa de Mama Yacchi a les 6:15, havent esmorzat, i anem a Chivay a buscar als italians, que són a un altra hotel.
Posem la directa amb la van cap el Valle del Colca i fem algunes fotos als miradors. La vall es enorme i al fons tenim els cims nevats i els volcans.
La Sandra, però, té pressa. Arribem a l'inici del Cañón del Colca i només posar el peu a terra ja veiem el primer cóndor. I partir d'aquí, un festival. Semblava que ens estaven esperant. Fins i tot la Sandra, que fa aquest tour cada setmana, al.lucinava. "Demasiada suerte", diu. Per això hem vingut d'hora i per això la Sandra tenía pressa. Al principi estàvem sols, i de mica en mica han anat arribant turistes dels cutres, no com nosaltres que som top class.
Els cóndors, l'ocell més gran del món, aniuen aquí i de bon matí aprofiten les corrents d'aire calent per enlairar-se fins un límit de 7000 metres. Rarament bateguen les ales, són massa pesats.
N'hem pogut veure molts, tot i que n'hi ha 30 o 40 només. De petits, de grans, de mascles i de femelles.
Després seguim fins un punt anomenat la Cruz del Cóndor, on el canó té una profunditat de 2.000 metres, es el segon més profund del món. Aquí els cóndors han seguit vacilant-nos de lo bé que volen. Fins i tot donaven ganes de saltar i provar-ho.
Hem tornat a Chivay per dinar i ho hem fet a les 11:00 del matí. Crec que es la vegada que hem dinat més d'hora.
Ens hem despedit dels italians, que van cap a Puno, i hem tornat a Arequipa, al mateix hotel La Hosteria. Ens dutxem i a la sortida ens trobem amb un desfile de comparses, totes disfressades, en commemoració de la fundació de la ciutat, fa 479 anys. Passen tots cantant i ballant, amb gegants i musics, cap a la plaza de armas. Ho veiem una estona i com que es impossible arribar a la plaza de armas, anem a fer un Pisco Sour al Museo del Pisco. Ves quin remei.
Després, a sopar a la picanteria Victoria. Un sopar boníssim: cuy fregit, camarones i chicharrones. De postres, queso helado con tres leches.
A la sortida, el follon de les desfilades i les comparses segueix. Hi ha taules al carrer que venen ponche i la gent menja anticuchos. La plaza de Armas es plena de gom a gom i hi ha gent que fa de pallasos, ballarins, imitadors de Michael Jackson, etc. Està tot a tope. La musica al carrer ha durat fins les 5 de la matinada.
1 note
·
View note
Text
13 d'agost - Arequipa 》 Valle del Colca
Crec que la impressió sobre Arequipa ha millorat bastant amb el pas dels minuts. Ahir a la tarda ems va semblar millor que pel matí i avui encara millor que ahir per la tarda. Es una ciutat de cases d'una planta, pels terratrèmols. Està envoltada de 3 volcans i un es actiu, el Misti. Pot fer un pet en qualsevol moment.
Ens venen a buscar per anar al Colca i passem a recollir dues parelles d'italians de la nostra edat. Son de l'Emilia Romagna.
La nostra guia es diu Sandra. Deu ser que tots els guies es diuen igual. Es una noia petita i molt simpàtica.
Vorejem el Misti per un paisatge que recorda els Monegros. Es desèrtic perquè estem a 3600 m. Pel camí parem a veure llames, alpacas i vicunyas. Estàn acostumades als turistes perque es deixen tocar sense massa problema.
A mesura que anem pujant, la Sandra ens dona carmels de coca i una estona després parem a un xiringuito on prenem mate de coca i altres herbes. Tot seguit, de retorn a la van, ens dona fulles de coca i ens explica com es mengen: s'agafen 4 o 5 fulles, s'hi posa un catalitzador al mig (cendre d'stevia en el nostre cas), s'enrollen i es va mastegant suaument. Es pot empassar.
Tot això es perque ens acostem al punt més alt: 4910 metres d'alçada, el Mirador de los Volcanes. Baixem de la van en arribar i veiem un panorama fabulós, desèrtic semblant a esplanades qur vam trobar a Islàndia. Sembla mart. Al fons, volcans nevats. Està ple de pilones de pedres que posa la gent en honor a la Pachamama. A Islàndia era igual. Caminem poc a poc per la manca d'oxigen. Fa vent i fred, però es impressionant.
De sobte, a l'horitzó, veig un nuvol espès. Penso que estrany, perque no n'hi ha cap més... i es més extrany que surti d'una muntanya.... la Sandra ens confirma que es un volcà en erupció, que emet cendre i fum des del 2016. Es diu Sabancaya. Estan tranquils, no es un volcà perillós com el Misti.
Continuem el camí baixant cap a Chivay. Visitem el mercat del poble i veiem que les senyores van totes vestides amb un vestit tipic ben estrany.
Seguim cap a Corporaque, on tenim l'hotel La Casa de Mama Yacchi. Està força bé, si pensem que som a la curcusilla del món. Dinem aqui i de primer ens hem de fer nosaltres mateixos el primer, que es Causa. La cosa va així: tenim una bola de pure de patata, fet amb patata i llimona. Es posa una capa a un motllo rodó. Després, una capa de ceba triturada amb tonyina, una d'alvocat, una de llesques d'ou dur, més patata, maionesa, trocets de tomàquet, d'olives i de coriandre. Es treu el motlle i apa. Boníssim. De segon, alpaca a la brasa. O pollastre.
Acabats de dinar, anem caminant 45 minuts fins un balneari, que es una piscina d'aigua verde i sulfurosa. Està molt calenta, a 38 graus. Ens hi estem fins que ens sembla que ja estem ben cuits.
Després, pisco sour a la vora del foc a l'hotel, sopar i al llit a les 9:00.
1 note
·
View note
Text
12 d'agost - El Cusco 》 Arequipa
Un altra dia de llevar-se d'hora. A les 4:30 marxem de l'hotel Tierra Viva Centro Plaza amb taxi cap a l'aeroport. El vol a Arequipa es curt, menys d'una hora.
Arribem a l'hotel La Hosteria, que es força maco, però les habitacions no estàn encara preparades. Anem a esmorzar a la Plaza de Armas i fem un volt fins el Mercado San Camilo. Està ple de gent, igual que els voltants. Comprem fruita per sopar i anem pujant cap a l'hotel a que ens donin l'habitació. La noia de la recepció es una mica borde.
Les habitacions son molt maques. La nostra te banyera ensorrada, a un nivell més baix. Tot plegat recorda a l'hotel Kelebek de la Capadocia.
Després anem a dinar a una creperia que trobem de casualitat i en acabat visitem el Monasterio de Santa Catalina. Per la tarda, les dones van de botigues i els homes a fer meditació trascendental. Després, gelat i Pisco Sour i més tard sopar de fruita del mercat a un dels salons de l'hotel.
1 note
·
View note
Text
11 d'agost - El Cusco i no Humantay
Avui tocava anar al llac Humantay. Però ahir vam arribar cansats, gairebé no vam sopar, i ens havíem de llevar a les 4 per fer un viatge amb bus de 3 hores, pujar fins 4.800 m. amb un desnivell de 300 metres, fer fotos al llac i al Salkantay, tornar a fer un viatge de 3 hores per carreteres infernals i arribar a les 9 de la nit per tornar a llevar-nos a les 4 per marxar a Arequipa.
I, la veritat, ens semblava un pla millorable. Les fotos del Humantay ja les veurem per internet.
Així que avui relax, llevar-se tard, fer compres a Cusco, dinar al Pachapapa (el millor dinar a un pati molt xulo) al barri de Sant Blas, siesta i jacuzzi, i darrera passejada per Cusco. Sopem a un restaurant vegà que trobem de casualitat a San Blas, que també te un pati molt xulo. Es diu Green Point i ens porten uns plats vegans enormes que som incapaços d'acabar.
0 notes
Text
10 d'agost - Machu Picchu
Dia culminant del viatge al Perú. El cim. Qualsevol cosa que diguin del Machu Picchu segur que queda curta. Avui hem entès per què es una de les 7 maravelles del món, i potser la primera.
El primer mèrit es arribar-hi. L'esforç que cal fer (bus, tren, bus, caminada) queda justificat i si fos d'accés més assequible ja no seria el mateix.
Ens hem llevat a les 5:30. A les 6:15 ja hi havia una cua kilomètrica per agafar el bus de pujada. El nostre horari d'entrada es a les 7:00 i ens hem de posar a la cua d'aquesta hora. El caos es considerable, tot i que la gent respecte la cua amb paciència La carretera no està asfaltada, cosa increïble tenint en compte que es una de les atraccions turístiques més importants del món.
Arribem a les 7:30 i tenim 30 minuts per entrar a fer la pujada del Wayna Picchu, que es la muntanya del fons que surt a toooooootes les fotos del lloc.
La pujada es dura, bastant dura, feta d'esglaons mal parits. Però es relativament curta (1 hora) i val la pena. La vista de les runes i el paisatge es impressionant. Muntanyes inaccessibles, el sol sortint pels cims, la vegetació exhuberant... Fem fotos i baixem. En total, unes 2 hores per fer 2,5 km. Això si, tot pujada. I després tot baixada.
Quan sortim del Wayna Picchu, el Sandro ens espera. Fem la visita guiada, força interessant i molt ben explicada pel guia. M'estalviaré aquesta part.
Dinem a Aguas Calientes al Toto's house, amb vistes a la via de tren que passa pel mig el poble, i agafem el tren de tornada de les 16:22. Arribem a Ollantaytambo i anem ara a Cusco amb la van. El viatge de tornada es llarg, per una carretera horrible.
Arribem a l'hotel i ens trobem que està a un carrer de marxa de Cusco. És estret i ple d'adolescents amb cara d'avorrits. Els pubs emeten música forta, però crec que només tenen un disc perque es un continu bom-bom-bom-bom. No canvia mai. Demanem habitacions tranquil·les però no pot ser. El soroll, a dins, se sent amortiguat però se sent. Ens donen la opció de canviar a altres hotels de la cadena, però hauríem de estar separats. Com que estem cansats i ens fa mandra, ens quedem i demà ja veurem.
Per sopar, vaig a comprar una mica de fruita i ens la mengem a l'habitació.
1 note
·
View note
Text
9 d'agost - El Cusco 》 Aguas Calientes
Direcció Machu Picchu. Marxem a les 7:30 amb el Sandro, que es el nostre guía, i anem a buscar a 3 japos frikis, que s'ajuntaran amb nosaltres, a un hotel de mala mort a un barri de mala mort. Ha servit per veure els barris pobres de Cusco.
Recollits els frikis, marxem i fem la primera parada a Chinchero, i ens fiquen a una casa indígena on la Aska, una inca autèntica molt simpàtica i riallera, ens fa una demo de teixir i pocs minuts després ja ens comencen a vendre de tot. En realitat es una tenda enorme. També ens disfressen d'inques, fem les fotos de rigor, jijiji jajaja, i apa.
Seguim i fem parada a les salineres de Maras. Bastant impressionant i salat. Probem l'aigua, que surt d'un canalet de dins la muntanya, i es molt salada, més que la del mar. Te un 60% de sal. Comprem, fem fotos i ale, al següent punt.
Aquest següent punt es Maray, uns restes arqueològics del l'agricultura dels inques. Curiós també, però el millor son els pics nevats que es visualitzen a l'horitzó.
Dinem a Urubamba a un megarestaurant turístic de buffet lliure, que no està malament. I ara cap a Ollantaytambo, poblet que te unes runes inques enormes i impressionants, amb unes pedres gegantines. Fem la volta pujant escales amunt i ale, corrents cap a l'estació de tren per agafar el Vistadome. A l'estació se'm cau un pot de sal que hem comprat a Maras i es trenca, escampant tota la sal pel bar de l'estació.
El tren està força bé. Te unes finestres al sostre des d'on pots veure els enormes pics dels Andes, especialment el Nevado Veronica.
Arribem a Aguas Calientes. Un conglomerat hiper-turístic on només hi ha hotels, pizzeries i botigues de souvenirs. L'hotel es el Wama. Poca cosa.
Anem a una pizzeria a menjar pizza i després de decidir-nos, ens diuen que no tenen pizzes. Marxem i anem al Inka Wasi i aqui si que hi ha pizza i un pisco sour boníssim.
0 notes
Text
8 d'agost - El Cusco
Ens llevem amb mal de cap, o sense haver dormit massa; el mal d'altura ens afecta de diferent manera. Agafo unes fulles de coca, me les poso a la boca i les vaig ensalivant sense mastegar-les. 2 hores després el mal de cap quasi desapareix.
Dia de voltar per Cusco. Visitem el mercat de San Pedro, que té bàsicament paradetes de roba, de xuxes de coca, de souvenirs, de restaurant on mengen els inques i algunes parades de menjar. Tot i això es força interessant.
Després visitem el Qurikancha, que va ser el temple dels inques i ara es el convent de Santo Domingo. Seguim passejant i, sobretot, entrant a totes les botigues, tendes, shops i boutiques.
Dinem al Cicciolina, restaurant que ja tenia controlat abans de venir i que no defrauda, ha estat potser el millor dinar que hem fet. El Manel i jo hem menjat alpaca, que es una mena de llama petita.
Per la tarda, barri de San Blas, potser el més maco i pintoresc, més tendes i reunió amb els del tour del Machu Picchu per saber què hem de fer els propers dos dies. La cosa promet.
Sopem al Greens.
0 notes
Text
Fins ara no havia pujat fotos per la mala qualitat dels wifis. Fotos de l'Amazones i Cusco
0 notes
Text
7 d'agost - Iquitos 》 Cusco
Bon esmorzar al Central B&B i taxi cap a l'aeroport. El taxista ens explica que no fa masses anys Iquitos era molt més petita, però que van trobar petroli i molts indigenes hi van anar a viure, fent créixer la ciutat 4 vegades, fins 700.000 habitants. D'aqui el caos.
Arribem a Cusco i anem a l'hotel, jo al davant amb una maleta enorme a la falda. L'hotel el Tambo del Arriero es una casa típica molt maca, molt cuidat, amb un pati interior amb parets pintades de blau Marrakesh. Ens donen infusió de coca.
L'habitació es gran i molt maca, d'estil rústic. Marxem a dinar a prop de l'hotel i mengem poca cosa, que ens han dit que no es convenient menjar massa pel tema del mal d'altura. De moment, però, encara no li ha explotat el cap a ningú.
Fem una passejada i descobrim una ciutat molt més maca del que esperàvem. Molt turista, molt inca venen coses pel carrer i molt pesat volent vendre't coses. Però una ciutat preciosa.
Sopem al Incanto.
0 notes
Text
6 d'agost - Muyuna Lodge
Darrer dia al Muyuna. Fem canoa amunt per anar a buscar l'au prehistòrica, anomenada així perque va ser col.lega dels dinosaures. Agafem un ramal del riu totalment atapeït de plantes aquàtiques flotants i flors liles. Tant es així que hom diría que s'hi pot caminar pel damunt. Hi ha moltes libel.lules de colors.
Al mig del ramal, la canoa s'enganxa amb les plantes i costa una mica de desencallar. Minuts després podem veure l'au prehistòrica, però lluny.
A un cantó del riu el René mana al conductor de la barca que s'acosti en silenci a un prat de plantes aquàtiques. S'estira sobre la barca, silenciosa i lentament i, de sobte, posa la mà a l'aigua i captura un caimà una mica més gran que el de l'altra dia. L'agafem i fem fotos.
Després seguim riu avall fins el poblat de San Juan de Yanayacu, on baixem i el visitem. De fet son 10 o 12 cabanes pobres al voltant d'un prat com un camp de fútbol. Hi viuen 120 persones. El René ens mostra la seva casa des de fora i l'escola. Hi ha molts nens, que aquests dies no tenen cole.
A una de les cabanes les senyores venen artesania i comprem braçalets fets de llavors.
Tornem al lodge, dinem i a les 2 de la tarda, despres de despedir-nos del René, pugem a la barca i tornem a Iquitos. Son 2 hores a tota pastilla per l'Amazones.
En arribar a Iquitos fem checkin al Central B&B i fem una volta. El contrast del soroll d'una gran ciutat amb la selva es abismal. Hem canviat els fiuuufiuuuu pels brrrooooommm mes mec mec dels motocarros. Com que ens atabalem, fem un pisco sour al costat del Fritzcarraldo, al Arandú Bar.
Per sopar anem al Ikiitus, un lloc que ens van recomanar els vascos.
0 notes
Text
5 d'agost - Muyuna Lodge
Avui toca caminada per la selva. Ens posem les botes d'aigua, les camises de màniga llarga i els barrets. Amb la barca ens deixen a un punt desconegut (menys pel René) i caminem per dins la selva, pel damunt del fang, les fulles mortes, els arbres caiguts i obrint camí a cops de matxet, que es una eina indispensable.
Veiem uns monos petits i poca cosa més. Però l'excursió es molt maca i distreta. Fem uns 4 km en dues hores. Hi ha zones que hem d'anar amb compte per no quedar atrapats al fang. O no caure-hi.
En acabat, seguim amb la canoa per un dels llocs més bells que hem vist mai: el riu està literalment sembrat de plantes aquàtiques flotants i l'aigua no es veu. Es com navegar per un camp de gespa. El verd es brillant i hi ha flors liles. Els arbres deixen caure les seves branques fins l'aigua. Ocells blancs s'enlairen al nostre pas. Es sublim.
Després de dinar ens acomiadem del David (fisioterapeuta) i la Loli (psicopedagoga), els madrilenys que ens han acompanyat en el grup del René. Ambdós son sordmuds i porten uns implants a la orella que es conecten a uns elèctrodes que tenen implantats al cervell. Parlen perfectament tot i que amb una mica d'accent extrany, més ell que ella. Si es treuen els implants la seva capacitat d'oïda es zero. I els implants no es poden mullar i costen més de 6000 €. Ens hem fet bons amics i ens hem intercanviat telèfons.
Els vascos també han marxat avui i ens han deixat una nota amb restaurants de Iquitos i Cusco. Molt simpàtics també. Nosaltres els hem recomanat el Pescados Capitales de Lima. I les tres catalanes que hi havia, que també han marxat, unes bordes. Sap greu, però es així.
Nosaltres anem a pescar piranyes. Riu amunt amb la barca, parem a una cantonada del riu, sota la ombra i amb uns pals fets de branca d'arbre i un sedal, enganxem carn de porc a l'ham i a pescar.
La primera en tenir sort ha estat la Montse. En total hem pescat 9 o 10 piranyes, però algunes les hem tornat a l'aigua. Ens en quedem 5 o 6 per sopar.
Les piranyes, malgrat la seva fama, no mosseguen a la gent, tot i ser carnívores i canibals. Les dents son petites i afilades i la panxa es vermella. Costen una mica de pescar perque es mengen la carn però no l'ham. Que tontes.
En acabat, deixem les piranyes al lodge perque ens les preparin per sopar i li demanem al René d'anar a veure la posta de sol porfa porfa porfa. Hi anem i no defrauda, tant similar a les que vam veure a Namíbia com diferent de les que tenim a Catalunya. El sol s'amaga molt ràpidament i es passa del dia a la nit quasi de cop, sempre a les 6 de la tarda i torna a sortir sempre a les 6 del matí.
Després de sopar (piranyes) ens tornem a posar les botes d'aigua, les camises de màniga llarga i el relec i anem a veure si trobem taràntules i anacondes. De nit, es clar. I només sortir del lodge, a escassos 20 metres, ja trobem la primera taràntula, negre, gran i peluda, que ens saluda enganxada a una palmera. A prop també hem vist un mussol que està cubant al forat d'un arbre.
Seguim selva endins i tornem a veure taràntules, gripaus i una aranya palmera.
0 notes
Text
4 d'agost- Muyuna Lodge
Esmorzem a les 6:30 i sortim un altra cop a navegar per l'Amazones. La idea era veure dofins, i n'hem vist de grisos i de roses. En el trajecte també hem vist gavilans pescadors (mamavieja), garses reials, tukituki, caracara, cardenals, monos caputxins, etc. Tampoc com per tirar coets, però alguna cosa hem vist.
Al bell mig de l'Amazones hi ha una illa de sorra i hi baixem. Després, una mica més avall, ens hi banyem en l'aigua de color cafè amb llet. Avui fa fred, la temperatura ha baixat i no hi ha humitat. Però l'aigua del riu es calenteta. Ens estem banyant al bell mig del riu Amazonas. No sé si es capta bé el sentit de la frase. Al riu mes cabdalós del planeta, que té una amplada en el tram on som de 500 m. I som al mig.
Després de dinar, anem amunt per l'afluent on es el lodge en una barca i baixem en kayak els sis. La baixada es preciosa, pel mig del riu vorejat per arbres enormes i plantes aquàtiques. Passem per la vora de San Juan de Yanayacu, poble indigena d'on son tots els treballadors del Muyuna i d'on es també el René. Fem quasi 1 hora, 3,650 km.
El René, el nostre guia, es un paio agradable però parc, sobri i seriós, en el sentit de puto amo de la selva. Es nota que ho domina, que sap on trobar els bitxos i no ens extranyaría que fos el cap del poblat. Abans del turisme era caçador i coneix la selva com el pati de casa seva. Una de les coses que més ens ha sorprès es l'excel.lent anglès que parlen tots els guies, imagino perque porten 20 ants fent aquesta feina.
A la nit, després de sopar, ens porta pel riu amb una piragua. Està serè i es veuen tots els estels, la via lactea i els meteorits caien. Jupiter i Saturn son damunt nostre. El silenci es absolut exceptuant els croac croac, fifuuu fifuuu raac raac raax criccriccric rec rec rec biubiubiu pripip pripip. Ocells, granotes, gripaus, grills..... hi ha cent sorolls diferents. La lluna, que està estirada, va per un octau i sembla un tall de coco. La seva llum es filtra pels altisims arbres. Apaguem els llums i naveguem per la foscor.
0 notes