Mecàniques, dinàmiques i narrativa en la gamificació

Les mecàniques que considero més interessants i atractives a l’hora de gestionar un BreakOutEdu són els reptes i les missions. Les missions motiven els estudiants amb característiques de triomfador perquè es planteja un objectiu al qual s’ha d’arribar mitjançant la superació, cosa que quan s’aconsegueix aporta una gran sensació d’èxit. Assolir l’èxit en grup, a més a més, ajuda a socialitzar i fer pinya. Per exemple, dos companys que no són amics però guanyen junts una missió a partir d’aleshores compartiran un bon moment, guanyaran complicitat. 

Juntament amb les missions penso que es pot anar pujant de nivell per tal d’arribar al final. És a dir, una missió complerta et fa superar un nivell, i quan arribes a l’últim nivell, i superes la missió, has guanyat. Un dels hams més potents per seguir amb el joc és la impossibilitat d’avançar si no superes els reptes. Si ens posem en el context d’una aula dividida en grups, si un grup veu que un altre va més avançat això farà que s'esforci més per no quedar enrere. 

Els punts són una mecànica més simple però igualment útil, però personalment crec que desenvolupar tot un BreakOutEdu i que tot es resolgui al final amb un recompte de punts no és tan engrescador com anar passant nivells. El sistema de punts, però, es pot fer servir dins alguna de les proves.

Seguint el discurs de nivells i missions, penso que les dinàmiques més adequades són els assoliments. També és necessària la competició però sempre ben gestionada per no desfavorir a ningú ni transformar una activitat positiva en una experiència negativa per algú. 

El feedback és una altra dinàmica que em sembla molt interessant. Saber on et situes, quan et falta per arribar a la meta.. la comunicació és clau i transmetre als altres les teves sensacions també. Tot això també té a veure amb compartir els coneixements i, si és el cas, ajudar al company que no ho ha entès prou ràpid. El jugador filantrop sent més èxit quan ofereix la seva mà als altres que no pas si arriba a la meta tot sol. 

Evidentment tot això ha d’estar dins un àmbit divertit. No ha de ser un carnaval que descontroli i alteri exageradament l’alumnat però en cap cas ha de tornar-se avorrit. L’activitat ha de servir per captar l’atenció dels alumnes cap a un tema que potser no els agrada gaire, per tant hi ha d’haver elements que diverteixin, sorprenguin i motivin.

La narrativa que jo desenvoluparia seria la de conèixer aspectes importants de la vida d’algun personatge important dins l’assignatura. Per exemple, en literatura catalana, conèixer detalls de la vida de Mercè Rodoreda (que siguin rellevants per la seva obra) a mesura que es van desxifrant les pistes. Al final, es podrà elaborar una biografia que servirà per estudiar. Com que la teoria s’haurà rebut a través de l’esforç de la missió, serà molt més fàcil que l’alumne ho recordi. 

Per què un BreakOutEdu?

Per què un BreakOutEdu?

Quan una cosa nova està de moda es poden fer dues coses al respecte: voler ser una persona conservadora i seguir amb la teva manera de fer o bé pujar al carro de la novetat. En els últims quatre anys hem vist com la moda dels Escape room ha crescut de tal manera que ja no només es troben a les grans ciutats com Barcelona sinó que a les capitals de comarca també. Els Escape room són una manera divertida de compartir un temps diferents amb amics o familiars i sortir de la normalitat per una hora. Superar un repte (en equip o individualment) sempre genera una sensació de satisfacció i benestar i això es multiplica quan estàs en un lloc aparentment tancat i només amb les bones idees i el treball en equip pots sortir-ne.

Només cal veure la cara que fa un nen quan n’està sortint d’un per entendre que portar aquesta idea a l’educació és, senzillament, brillant. L’educació ha de deixar de ser avorrida i sense sentit pels nens i adolescents. Ha de ser un aspecte de la vida que s’ha d’entendre com una evolució, un creixement, un gran aprenentatge. Si aquest aprenentatge es planteja com una simple memorització de conceptes és impossible triomfar, i encara més avui en dia que amb els nostres smartphones podem saber, en menys de 20 segons, a quin any Chiang Kai-shek va esdevenir president de la República de la Xina. Les nostres generacions tenim el poder de la informació a les mans però ens falta molt de coneixement i cultura, cosa que no s’aconsegueix a través de la memorització sinó a través del contacte. Aquest contacte es pot establir a través d’un viatge, una excursió a un museu, un treball que requereixi una bona recerca d’informació... o un BreakOutEdu.

Un breakOutEdu és un Escape room portat al terreny de l’educació i que es pot desenvolupar dins l’aula, sense necessitat d’una sala tancada. Amb aquesta eina el professor pot explicar conceptes a través de diferents proves que l’alumne, si vol superar, haurà d’haver estat atent a la matèria i fins i tot estudiar una mica abans de l’activitat. A diferència d’un examen, però, no haurà de vomitar els conceptes en un full en blanc sinó que haurà de pensar i raonar amb el seu equip quina és la solució. De mica en mica, a mesura que els enigmes es vagin solucionant, el grup arribarà a poder obrir la caixa final. Com que a l’aula normalment hi ha molts alumnes, s’hauran de fer grups. Aquesta competitivitat entre els grups per veure qui arriba primer a obrir la caixa és necessària per motivar l’alumnat, però s’ha de gestionar d’una manera sana: s’ha de fer grups equilibrats i atorgar premis justos.

La motivació és essencial, i penso que un adolescent que arribi a classe sense cap ganes de fer res i se li digui que l’activitat és un Escape room pot dirigir immediatament el seu tarannà passiu cap a unes ganes de participar molt positives. Haurà de comunicar-se amb els companys, superar reptes i competir amb els altres grups per guanyar, i com bé sabem, a tothom li agrada guanyar.