A l’autora del blog, que resulta que també porta la motxilla i fa de mànager de sectors com l’intendència, la psicologia, les relacions amb pantalles dèspotes (caixers automàtics, check-in online, …) i molts altres que ara no recordo, de tant acostumat que hi estic :
Con te partirò
Paesi che non ho mai
Veduto e vissuto con te
Adesso si li vivrò
Con te partirò
Su navi per mari
Che, io lo so
No, no, non esistono più
Con te io li vivrò
Fi del ‘Cap a Sud-amèrica’
I avui, 8 d'abril, s'acaba el blog del nostre viatge sud-americà havent visitat, per aquest ordre: Casablanca (El Marroc), Guarulhos (Brasil), Montevideo (Uruguai), Santiago de Xile, Chillán, Temuco, Valdívia, Puerto Montt, Castro (capital de l'illa de Chiloé), Punta Arenas, Puerto Natales (Xile). El Calafate, El Chaltén, Bariloche (Argentina). Ruta dels tres Llacs ('Lago Nahuel Huapi’ i 'Lago Frías’ a Argentina i 'Lago de Todos Los Santos’, Peúlla i el riu Petrohué a Xile). Puerto Varas, Santiago de nou (Xile) i Guarulhos (Brasil) i Casablanca (el Marroc).
Molts petons i moltes gràcies per anar llegint les històries i observant les fotografies. M'he sentit fent camí amb vosaltres, acompanyada i escoltada. Sé que hi havia qui consultava el blog diàriament i qui el visitava per trams, per exemple, els cap de setmana; d'altres l'han visitat a través d'altres que hi venien més sovint o que ja tenien un compte Tumblr. Gràcies a tots, això era per vosaltres. Ha estat preciós caminar plegats: Arnau i Laura, Anna i Gerard i Carol, Xesca, Violeta i Jose, Àngela, Rosa, Eulàlia, Paula i Laura F., i tots aquells que també l'heu visitat ocasionalment i m'heu fet comentaris com la Mercè i la seva família.
I moltes gràcies al meu estimat Fidel que va gestar el viatge i el va empènyer perquè poguéssim gaudir i créixer visitant altres móns dins d'aquest. Han estat uns sis mesos de preparació ben aprofitats que han servit també per celebrar que estem sans i bé.
Amb una abraçada ben forta i fins la propera.
Angi
Salut i força. Anem fent camí, estimats, mentre caminem…Dedicat a tots vosaltres
Regla del 3,2,1. Tres mesures de pisco, dues de suc de llimona o llima, 1 de gel picat. Ho barregem i afegim al gust un raig de xarop 'de goma', deia la meva amiga, però pot ser xarop casolà fet amb aigua i sucre o bé només un parell de cullerades de sucre. Afegim finalment una clara d'ou batut repartida entre totes les copes que preparem i, si ens agrada, una mica de canyella. Pot reposar a la gelera o fer-se al moment. És un aperitiu per abans de dinar o sopar.
Ahir, durant el vol, vaig tenir la sort de seure devora una dona fantàstica: la Patricia Garrido. Una ciutadana santiaguina d'una simpatia extraordinària que de seguida va demanar d'on érem i què fèiem a Xile. Treballa a la Cambra de Comerç xileno-britànica, és traductora i la cap de protocol. Dona optimista, casada i amb tres fills, viatja cap a Brasil amb el marit, el germà i el fill 'más chico' de 27 anys.
Em va parlar de cuina xilena, perquè li agrada menjar i cuinar, em va parlar dels seus viatges a Eivissa i a Barcelona, on la seva filla va estudiar dos anys. Vam comentar sobre política, sobre les esperances dipositades en el nou president Piñeira, sobre la dictadura passada vista des d'un altre punt de l'habitual, jo vaig esmentar el nom de la Diana Uribe, que ella coneixia també. En fi, que vam riure i reflexionar i les quatre hores de vol van volar literalment. Encantadora. Per acabar, em va donar la recepta del 'Pisco sour' per poder preparar-vos-el a casa. La poso en un post a part.
Cómoqué? Pernilongos?? Segons la meva nova amiga xilena, per viatjar a Brasil, s'han hagut de vacunar contra la 'fiebre amarilla'. Els 'pernilongos', segons vam deduir ahir mirant la Viquipèdia, són una varietat de mosquit, potser el tigre?
Bon dia des de Guarulhos, devora l'aeroport de São Paulo
Ahir vam dedicar-nos a viatjar. Vam deixar Xile i vam entrar a Brasil amb la mateixa alegria de fa dos mesos perquè l'exterior de l'aeroport té una combinació de vegetació evocadora de països tropicals i perquè la gent té més colors.
Avui sortirem de l'hotel a les 14.00 i haurem de fer temps fins les 23.00, que és quan surt el nostre vol cap a Casablanca.
De moment hem esmorzat molt bé amb confitura de carabassa, sucs desintoxicants amb gust a menta i cafè a dojo. Ara, refer maletes...
1 note ·
View note
Statistics
We looked inside some of the posts by
atrilla
and here's what we found interesting.