. by LauraKiora

“Dog Days”, 2007 - Rei Sato - Lehmann Maupin Gallery via Le clou dans le mur

Xue Liang (Chinese, b. 1956), 绿墅芳塬 (Green city), 2003. Ink and colour on paper, 68 x 68 cm

I have tried and failed to draw Archy/King Krule amillion times over. Out Getting Ribs always makes me feel alright.

La multitud aplaudeix. Jo ploro com un nen petit. La resta és història.

Barcelona is a woman

Johnny Cash dijo algo sobre las puertas: “Esa era la onda cuando crecía, cantar en la radio. Mi sueño era cantar en la estación de radio en Memphis. Cuando salí de las Fuerzas Armadas en 1954, vine a Memphis y empecé a tocar las puertas de las estaciones de radio...” 

Pedro Cabrita Reis, South Wing, 2015

Orrel Záitsev persegueix una dona de vint anys. Molt alta, molt rossa, molt blanca. La dona que els homes s’estimen en silenci. Trepitgen la neu i riuen, es mouen gairebé a càmera lenta, i en l’harmonia trencada de l’hivern rus hi neix el so de violins afinats. El seu amor és jove i trencat. I es declara ara, que ell l’atrapa i l’envesteix sobre la neu, mentre esculpeixen afamats un desig que no els pertany, i que ben aviat marxarà per sempre.

“Los colores de la crítica”

“I would dream. I focused all my attention on going to America. The sub-culture, James Dean, the rock n’ roll, the beat writers” DB // Warhol

Pedro Cabrita Reis, South Wing, 2015

Els dies són molt curts. Comencen vora les vuit i s’acaben quan amb prou feines són dos quarts de cinc de la tarda. La resta no és cap misteri: foscor. Les pells, però, són més clares. Igual que els ulls, igual que els cabells. Les mans, més seques. Les cames, més compungides, més terrenals, més estructurades. Els plats més plens, les cerveses més grans.